El drama matemàtic de l'ocupació
Els objectius que va marcar Europa d'arribar al 70% d'ocupació el 2010 han quedat a la cuneta i les perspectives de millora són lluny
Encara hi ha
empreses en què es penalitzen les dones embarassades
Per a aquest any Europa hauria d'haver assolit una taxa d'ocupació del 70%. Almenys així ho preveia l'Estratègia de Lisboa, un full de ruta que es va pactar durant el Consell Europeu de Lisboa el març de 2000, on els caps d'estat i de govern van acordar una sèrie de mesures per fer de la Unió Europea l'economia més competitiva del món i arribar a la plena ocupació abans del 2010.
Res més lluny de la realitat, la crisi i les pobres polítiques de creació d'ocupació han trastocat tots els plans per al 2010 i han convertit l'objectiu del 70% en missió impossible. De fet, segons les darreres dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa d'ocupació a Catalunya està quasi 20 punts per sota del que aspirava Europa. Al segon trimestre de 2010 la taxa d'ocupació era exactament del 51,73%, a l'Estat espanyol encara ha estat pitjor si és possible, i queda en un 48,03%. Si ens fixem en la classificació per sexes, la taxa d'ocupació femenina no arriba ni al 50%, amb una quota del 46,12% a Catalunya i del 41,46% a Espanya en el mateix període.
La taxa d'ocupació és el pes de la població ocupada sobre la població en edat de treballar (el que es coneix com a potencialment actius. A Espanya són els majors de 16 anys i a la UE, entre 16 i 65). La seva evolució està relacionada, doncs, amb els llocs de treball existents, però també amb el creixement de la població.
COMPARACIONS
Amb un índex d'atur del 18% a Catalunya i prop del 20% a l'Estat espanyol, era impensable que ara tinguéssim la taxa d'ocupació desitjada. De fet, des del quart trimestre del 2007, que Catalunya va assolir la xifra rècord d'ocupació, no ha fet res més que disminuir i ens hem situat en una participació en el mercat de treball trimestral tan minsa que no es coneixia des de fa més d'una dècada.
Per què, doncs, ni en el moment de més creixement econòmic no hem aconseguit arribar als nivells dels veïns europeus o els països de l'OCDE?
Pere Puig, professor del departament d'Economia d'Esade, explica que la baixa incorporació de la dona en el mercat de treball és una de les causes que marquen la diferència amb els altres països. Tot i que la taxa d'ocupació de les dones ha crescut molt en la darrera dècada, continua sent ben distanciada. Segons dades de l'OCDE, del 39% d'ocupació femenina l'any 1999 es va passar al 54% l'any 2009. Tanmateix la mitjana de l'OCDE és del 57%. “Sembla mentida, però encara hi ha nombroses empreses que penalitzen professionalment la dona que queda embarassada”, diu Puig. Les dificultats de compatibilitzar vida familiar amb vida laboral deixa al marge un col·lectiu cada cop més format.
Segons dades de la direcció d'Ocupació de la Comissió Europea el 2007 ja hi havia més dones europees amb formació superior que homes.
Per la seva banda, Raül Ramos, professor del Departament d'Economia Espanyola de la UB, justifica el diferencial per una qüestió de càlcul “el comportament demogràfic (baby boom i immigració) ha augmentat considerablement el denominador de la taxa reduint el seu valor”.
El 51% dels assalariats, mileuristes
Tot i que l'Estat espanyol ha estat un dels països de l'OCDE on més es van incrementar els sous els darrers anys, la realitat és que la gran majoria dels assalariats i autònoms tenen uns ingressos al voltant dels mil euros.
Segons dades de Gestha, l'associació del cos de tècnics d'Hisenda, més de la meitat dels assalariats i autònoms catalans són mileuristes. En concret un 51,64%. Sorprenentment, malgrat l'elevat percentatge, la xifra és de les millors de l'Estat espanyol. Sense incloure-hi el País Basc i Navarra, només Madrid té un pes inferior, amb un 48,43% dels seus empleats mileuristes. A la resta de l'Estat la xifra supera el 60% i arriba al 72,5% a Extremadura o més del 69% a Canàries.
Pere Puig atribueix aquestes dades als dèficits de formació que existeixen.