Gran angular

Les cooperatives destrueixen menys ocupació que les societats mercantils

Les empreses del tercer sector tenen més capacitat d'adaptar-se als canvis i opten per la flexibilitat per suavitzar les pèrdues de llocs de treball

Està a punt d'aprovar-se una llei que posi fi al buit legal del tercer sector

Les empreses del sector social (on hi ha cooperatives, mutualitats, societats laborals i empreses d'inserció) no són alienes a la crisi, però l'efecte negatiu sobre l'ocupació és una mica més suau que a les empreses tradicionals. Així ho confirmen des del Departament de Treball i des de Cepes, la patronal del sector social a tot l'Estat.

L'anàlisi que ha fet Cepes és que la destrucció d'ocupació entre les entitats del sector social se situa quatre punts per sota que el percentatge de destrucció a les empreses sota la fórmula jurídica mercantil.

Aquesta diferència s'atribueix bàsicament als models de funcionament propis de les cooperatives. Segons explica la directora de Cepes, Carmen Comos, les firmes del sector social tenen més agilitat a l'hora de respondre als canvis. De la mateixa opinió és Xavier López, director general del grup Clade, grup cooperatiu català format per 12 firmes, que insisteix que l'autogestió de les empreses cooperatives les converteix en organitzacions amb un major grau d'adaptabilitat.

FLEXIBLES.

L'altre dels motius que expliquen la major capacitat de les cooperatives per mantenir llocs de treball és la flexibilitat. Comos relata que nombroses cooperatives d'arreu de l'Estat han optat per reduir els sous o renunciar a les pagues extres fins que amaini la crisi. “Evidentment, en els sectors més afectats per la crisi, com ara el de la construcció, mantenir l'ocupació ha estat molt difícil, però en altres àrees gràcies a aquelles mesures flexibles s'ha aconseguit conservar més llocs de treball”, matisa la directora de Cepes.

El subsecretari general d'Economia Cooperativa i Empresa, Lluís Rodríguez, afegeix que el sentit de solidaritat afavoreix la resistència a la crisi.

Ara bé, no tothom qui treballava a l'economia social ha tingut la mateixa sort els darrers anys. Només les cooperatives catalanes, entre el 2008 i el 2009 i segons l'informe anual de Cepes, van destruir 4.400 llocs de treball. Molts d'ells eren a les 350 cooperatives que van desaparèixer el 2008 i el 2009.

Enguany, però, la tendència s'ha invertit, i no només això: la creació d'ocupació a les cooperatives segueix una tendència millor que la del conjunt del mercat de treball.

Segons les darreres dades del Departament de Treball, el setembre passat les cooperatives catalanes ocupaven directament 39.313 persones. En el tercer trimestre, les cooperatives han generat 1.144 llocs de treball més, que representa un increment d'un 3% respecte al trimestre anterior. En termes interanuals, tot i que s'ha mantingut més estable (+158 llocs de treball), representa per primer cop un augment d'un 0,4%.

En canvi, segons les dades de l'EPA, l'ocupació a Catalunya en el conjunt de l'any es manté encara en taxes negatives (-23.000), cosa que significa un descens del 0,73%.

A més, l'any 2009, per primer cop des del 2003, es va trencar la tendència a la baixa en la creació de noves cooperatives i en van néixer més que el 2008 (113 contra 99). Enguany, fins al juliol hi havia quasi les mateixes que tot el 2008 junt.

Històricament, el cooperativisme sempre ha agafat volada en temps de crisi. Així va ocórrer als anys vuitanta i noranta, quan els treballadors rescataven societats mercantils en fallida sota la fórmula del cooperativisme o les societats laborals. Lluís Rodríguez nega que el repunt que hi ha hagut els dos darrers anys en la creació de cooperatives sigui equiparable al de fa dues dècades. “Moltes de les cooperatives que es constitueixen ara parteixen de zero i ho fan a sectors estratègics”, explica Rodríguez, que considera que comença a entendre's que és un model empresarial factible per als emprenedors.

El cert, però, és que la cooperativa és encara una opció poc escollida i té en la seva visibilitat una assignatura pendent.

Al sector esperen que se li doni impuls amb l'aprovació de la futura llei marc d'economia social que està en tràmit parlamentari.

BTACTIC

Una fórmula amb més implicació

Els quatre socis fundadors de Btactic, consultora tecnològica especialitzada en aplicacions de programari lliure per a la pime, van trobar enguany, quan la crisi més recruava, les circumstàncies favorables per crear la seva empresa. Amb seu a la CEEI de Lleida, la fórmula jurídica escollida va ser una cooperativa. Tant Òscar Ortega, president de la cooperativa, com els altres tres socis ho tenien molt clar. “Els beneficis fiscals i les millors opcions en la capitalització de l'atur ens van animar a optar per aquesta forma jurídica”, explica Ortega. No van ser els únics motius, però. L'actual president de Btactic assegura que aquest model d'empresa fa que les persones se sentin més implicades: “Això és imprescindible per a una consultora com la nostra”, remarca Ortega, que reconeix que a penes han trobat assessors que els animessin a optar per crear una cooperativa en lloc d'una SL.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.