Opinió

La prioritat financera del nou govern és prioritzar

També s'ha de fer créixer fins que es recuperin els fluxos de crèdit l'Institut Català de Finances, ara ja més encaminat al suport d'operacions rebutjades per la banca comercial

No serà una legislatura fàcil ni lluïda en matèria econòmica per al govern d'Artur Mas. Qui sigui nou responsable de la cartera econòmica del govern de la Generalitat començarà el seu mandat en una crisi arrelada, amb un atur contundent i un creixement feble. Financerament, i com a conseqüència lògica de l'anterior, uns ingressos limitats, unes despeses contingudes per la necessitat i el compromís de reduir el dèficit, i un finançament complicat. És a dir, mala peça al teler en l'àmbit econòmic i pitjor en el financer, per la inevitabilitat de la greu conjuntura.

Amb aquest panorama, el responsable econòmic de la Generalitat que substituirà Antoni Castells haurà de: amb una mà, fer filigranes per equilibrar els comptes tot animant l'economia i, amb l'altra, amagar la caixa de les escomeses, ben lògiques per altra part, dels nous consellers “de despesa” que voldran iniciar el seu mandat deixant ràpidament la seva empremta de govern.

Fa poques setmanes, en la convenció dels liberals britànics, ara compartint el govern de les illes amb el Partit Conservador, vaig escoltar Nick Clegg, primer ministre adjunt i Vince Cable, business secretary del govern del Regne Unit, explicant les seves propostes en política econòmica. No parlaven tant de grans obres o projectes nous com de prioritats. D'analitzar allò que es pot fer i allò que és millor eliminar, tot mesurat pels seus efectes positius o negatius en la situació de crisi, i minimitzant els necessaris sacrificis. Amb recursos disponibles escassos caldrà prioritzar les despeses si realment no es volen frustrar els vents de recuperació que acabin per arribar. El benintencionat Acord estratègic 2008-2011 per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació (sic), i la competitivitat de l'economia catalana, que el tripartit signà amb sindicats i empresaris, podria i hauria de, en una situació mínimament expansiva, ser un adequat full de ruta per a l'economia catalana. Avui, la relectura de l'acord permet adonar-se, primer, de l'obsolescència prematura d'una part important del jove document i segon, que no gaires de les mesures proposades podran ser portades a terme amb un erari públic en situació d'emergència. S'haurà de fer per força una ajustada selecció de prioritats en el terreny de la promoció econòmica.

En el camp estrictament financer es pot fer probablement més feina sense apel·lar els pressupostos d'una forma descarada. Així, caldrà prosseguir la supervisió estricta de la reestructuració de les caixes d'estalvi, iniciada però encara no implementada. També s'ha de definitivament fer créixer, si es vol temporalment fins que es recuperin els fluxos de crèdit, l'Institut Català de Finances, ara ja més encaminat al suport d'operacions rebutjades per la banca comercial però encara massa tímid i reduït. El mateix per als avals, per al capital risc, per a les mutualitats i per a una recomanable “agència catalana de promoció financera” que podria fer-se càrrec de la promoció de l'eficiència en el sector financer i de noves activitats. És clar, cal garantir el finançament del govern i les renovacions de deute que s'acosten. Finalment, en l'àmbit tributari, sense recórrer a cap temptació de més pressió fiscal, la labor hauria d'anar en la direcció de guanyar eficàcia en la recaptació i en la gestió i a cercar el millor ús de les petites potestats catalanes en l'IRPF, encara poc utilitzades.

El pressupost de la Generalitat donarà, durant uns anys, poc marge quantitatiu per a grans i nous plans. Per contra, està ple d'oportunitats qualitatives per a millores d'eficiència, per prioritzar mesures, per eliminar allò superflu, per fer polítiques públiques amb criteris de rendiment, per a, en definitiva, millores de qualitat. Fer els necessaris canvis estructurals, aplicar mesures microeconòmiques contra el cicle i eliminar traves administratives no requereix per força més despesa pública. Potser fins i tot menys. No serà una legislatura fàcil ni lluïda en matèria econòmica per al govern d'Artur Mas ni per qui sigui nou responsable de la cartera econòmica del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.