El núvol eclipsa el PC
El ‘cloud computing' es presenta com un recurs informàtic econòmic i eficaç perquè l'usuari, tant si és particular com empresa, tingui ple accés als programes i dades que necessiti. I tot, sense carregar de pes el disc dur de l'ordinador
En protecció de dades serà competent la llei del lloc on hi
hagi el servidor
Una bicicleta, els esquís, un matalàs recaragolat, un sofà vell però que sap greu portar a la deixalleria, un aparell de gimnàstica, aquella calaixera que algun dia serà restaurada... Tot plegat, andròmines que es van amuntegant a l'habitació dels mals endreços o al garatge sota el pretext que “potser algun dia faran servei”. Com més gran és una casa, més trastos s'hi acumulen, i, si s'han omplert tots els racons, sempre queda l'opció de llogar un traster. Precisament així, com un traster virtual, és com es pot entendre el núvol d'internet (cloud computing, en anglès), un fenomen en franc creixement però que genera afectes i pors a parts iguals.
Els defensors de la idea exposen que el núvol facilita l'optimització dels recursos d'una empresa (o, a una escala menor, d'un particular) perquè dóna eines eficaces per conservar i gestionar tantes dades com calgui sense fer necessària una inversió econòmica desmesurada. Per contra, els qui no amaguen les seves reserves diuen que, un cop la informació surt de les mans del seu propietari, les fugues i les filtracions són molt difícils de controlar.
UN NÚVOL DE RECURSOS.
Les aplicacions de la informàtica en núvol s'ofereixen a tarifes molt ajustades i fins i tot hi ha funcions bàsiques que es poden descarregar de manera gratuïta. De fet, es paga segons el que es necessita, a diferència del que passa amb el programari convencional, que sol anar aparellat a un desemborsament alt per tot un paquet de programes independentment de les necessitats concretes de cada usuari. A més, en matèria de noves tecnologies hi ha tanta evolució que viure el present ja suposa anar tard. És per això que un altre dels beneficis del núvol és la flexibilitat a l'hora de fer actualitzacions (qui té la informació en el núvol no s'ha de preocupar per mantenir-se al dia des del punt de vista tecnològic).
Miquel Peguera, professor de dret mercantil i noves tecnologies de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica: “Amb el núvol l'usuari ja es pot oblidar d'haver d'actualitzar els programes que té instal·lats a l'ordinador, ja no és feina seva. De fet, l'ordinador ja no necessita tenir programes instal·lats perquè l'usuari ja agafa directament del núvol allò que necessita”. Una cosa similar passa amb els antivirus: ja no són cosa de l'usuari, sinó del servidor que li gestiona les dades. Però, poden fallar aquests servidors?
Peguera opina que “costa d'imaginar que pugui passar una cosa així”, però admet que no hi ha res infal·lible. Per posar un exemple proper de núvol informàtic, imaginem el correu Gmail de Google. El professor de la UOC comenta: “Podria ser que un dia es cremessin tots els servidors de Google i tots els missatges de Gmail del món, amb tota la informació que hi ha guardada, desapareguessin. I després què? No ho sabem. De moment veiem que funciona i hi anem confiant”.
La falta de cultura sobre cloud computing i els recels que genera quant a privacitat de les dades és el principal handicap de l'aplicació. Tenir documents (siguin textos, fotos, plànols, fulls de càlcul, nòmines o el que sigui) en una carpeta que està guardada dins un calaix tancat amb clau, proporciona una tangible sensació de seguretat perquè permet tocar-los i donar-hi un cop d'ull sempre que calgui. Per contra, penjar la informació en un traster d'internet pot generar recel per molt que ens assegurin que només nosaltres en tindrem les claus.
Pau García-Milà explica que aquesta és precisament la diferència del que ofereix eyeOS respecte a grans empreses com ara Google i Microsoft: “Nosaltres oferim un programari per poder guardar les dades en qualsevol pàgina d'hostatge”, i ho il·lustra així: “Les grans empreses creen el programari i et guarden les dades; és un gran cervell que ho controla tot. Nosaltres creiem més en un producte individualitzat per a cada usuari, un sistema dominat per milions de petits cervells”.
“Qui controla les dades? On són les dades?”. Són els interrogants que planteja el professor Peguera, que, expert en dret com és, explica: “En tema de protecció de dades, és competent la llei del lloc on hi ha el servidor”, però, tot i això, alerta que “en dret tot és sempre discutible”.