La universitat és un viver d'idees. I l'empresa, l'entorn ideal per desenvolupar-les. Això ningú ho posa en dubte, però existeix una veritable transferència entre aquests dos mons? La universitat mira cap a l'empresa? I a l'inrevés, ho fan més les multinacionals, o les pimes -que, recordem, formen el gros productiu del país- també hi treuen el cap? Només a Catalunya hi conviuen una dotzena d'universitats, amb tot el que representa en la seva xarxa de recerca, i, especialment en la darrera dècada, s'han multiplicat els parcs científics i tecnològics -sovint un dels millors exemples de transferència amb la creació de nombroses spin off i la proximitat a campus universitaris- i els centres de recerca sorgits de les universitats, tot i que molts han acabat creant ells mateixos empreses en vista de les dificultats per accedir al teixit productiu real.
El problema? Segons el director de la Fundació Cecot Innovació (FCI) -creada des de la patronal-, Abraham Arcos, “quan les pimes intenten accedir a la universitat, els costa trobar interlocutors”. A això, cal afegir-hi que “solen ser poques les petites empreses que fan aquest pas”, hi afegeix Arcos. Segons la fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD), tot plegat es pot resumir en el fet que “gairebé la meitat de les empreses espanyoles no tenen cap mena de relació amb la universitat”, tot i que el seu vicepresident, Francesc Solé Parellada, matisa que és una dada que pot oferir diverses lectures. El que té clar, però -a partir de l'informe La universitat i l'empresa espanyola de CyD, publicat fa tot just un parell de mesos- és que aquest vincle, en el 77% dels casos, es limita a convenis per incorporar estudiants o titulats en pràctiques. El concepte transferència, doncs, no sembla que es trobi en un punt àlgid.
Amb tot, la inversió a nivell estatal en recerca (R+D) ha anat creixent fins a situar-se en l'1,3% del PIB, un percentatge que serveix perquè l'Estat espanyol se situï per sobre de països com Portugal o Grècia -què seria d'Espanya sense ells a les estadístiques?-, però molt per sota encara de Suècia o Finlàndia, on aquest esforç s'enfila per sobre del 4%. Tal com explica Solé Parellada, el problema per millorar aquesta transferència passa pel model de governança universitari. Segons Solé, “l'actual marc jurídic d'universitats de rendició de comptes i gestió impedeix que es facin moltes coses”, per això creu que caldria “trobar fórmules com fan les bones universitats públiques europees, amb un model de rector capaç de dissenyar un pla estratègic”. És a dir, que sense renunciar al caràcter públic, un centre d'ensenyament superior hauria de poder treballar amb mentalitat d'empresa, “amb objectius, recerca de fons i gestió del capital humà”, apunta Solé.
RECURSOS.
Partim de la base que el principal vincle entre universitat i empresa són els convenis per incorporar estudiants en pràctiques, un pas que les pimes ja no solen fer. Abraham Arcos apunta que “és un problema conegut, tant des del món empresarial com des de la Generalitat”, però la realitat demostra que, mentre que les multinacionals i les grans companyies ho tenen més clar, les pimes “ni tan sols saben quin grup de recerca els pot solucionar les seves necessitats concretes”. Arcos recorda que als Estats Units existeixen serveis d'assessors “per saber què vols i on pots trobar-ho, encara que siguis una empresa petita”, mentre que en el teixit català i espanyol “fins i tot trobes competència entre campus universitaris i grups de recerca”. El responsable de Cecot Innovació explica que des de la mateixa patronal s'està començant a treballar per trencar aquesta barrera, i ja han dut a terme visites d'empresaris i directius de pimes al campus universitari de la UPC de Terrassa “per conèixer de primera mà la innovació tecnològica i científica que es realitza en els seus laboratoris i centres de recerca” i amb l'objectiu de poder establir relacions amb científics d'àrees com l'electrònica, la biotecnologia o les energies alternatives. Arcos, però, creu que cal anar més enllà, especialment “pensant en les pimes tradicionals, que poden quedar més penjades” i detalla que hi ha un altre tipus de petites empreses, com són les spin off -que solen sorgir de centres universitaris-, que mantenen un vincle important amb els campus.
Moltes, de fet, ja participen en iniciatives com la xarxa Tecnio -promoguda per l'ACC1Ó de la Generalitat- formada, precisament, per agents experts en transferència que adrecen l'oferta universitària a les empreses catalanes. Com a actors intermediaris també hi trobem centres tecnològics com ara l'Ascamm de Cerdanyola, el CTM manresà o el Leitat terrassenc, amb un vincle molt estret amb la universitat. Arcos hi afegeix que, des del Cecot, es plantegen “ser un servei organitzat que faci de frontissa per a les pimes i oferir-ho a la Generalitat”.
EMPRENEDORIA.
En aquest sentit, Naval assenyala que “darrerament es parla molt d'emprenedoria a Catalunya, on hi ha 600.000 aturats. Si només un de cada deu aconseguís muntar una petita empresa que donés feina a dues o tres persones, podríem reduir l'atur a la meitat”, tot i que és molt conscient que “millorar la cultura emprenedora pot evitar que la gent que vulgui tirar endavant el seu projecte ho faci prenent riscos inadequats”. És per això que els seus programes inclouen tècniques de com parlar en públic, de com defensar-se en anglès i de com trobar les eines per muntar una empresa: “Hi ha moltes queixes per la manca de finançament i de traves burocràtiques, però les bones idees acaben trobant finançament a través de business angels o family offices”, assenyala.













































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.