La pime no va a la universitat
El traspàs entre universitat i empresa se centra en grans companyies o en la creació de noves firmes des dels campus. La meitat de les empreses no tenen cap relació amb la universitat, i en el 77% dels casos només és per a convenis de pràctiques
L'actual marc jurídic d'universitats de rendició de comptes impedeix fer coses
Una cultura com la nostra frena la transferència per crear empreses
L'OCDE creu limitada la resposta de la universitat a les necessitats laborals
Quan les pimes intenten accedir a la universitat, els costa trobar interlocutors
La universitat és un viver d'idees. I l'empresa, l'entorn ideal per desenvolupar-les. Això ningú ho posa en dubte, però existeix una veritable transferència entre aquests dos mons? La universitat mira cap a l'empresa? I a l'inrevés, ho fan més les multinacionals, o les pimes -que, recordem, formen el gros productiu del país- també hi treuen el cap? Només a Catalunya hi conviuen una dotzena d'universitats, amb tot el que representa en la seva xarxa de recerca, i, especialment en la darrera dècada, s'han multiplicat els parcs científics i tecnològics -sovint un dels millors exemples de transferència amb la creació de nombroses spin off i la proximitat a campus universitaris- i els centres de recerca sorgits de les universitats, tot i que molts han acabat creant ells mateixos empreses en vista de les dificultats per accedir al teixit productiu real.
El problema? Segons el director de la Fundació Cecot Innovació (FCI) -creada des de la patronal-, Abraham Arcos, “quan les pimes intenten accedir a la universitat, els costa trobar interlocutors”. A això, cal afegir-hi que “solen ser poques les petites empreses que fan aquest pas”, hi afegeix Arcos. Segons la fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD), tot plegat es pot resumir en el fet que “gairebé la meitat de les empreses espanyoles no tenen cap mena de relació amb la universitat”, tot i que el seu vicepresident, Francesc Solé Parellada, matisa que és una dada que pot oferir diverses lectures. El que té clar, però -a partir de l'informe La universitat i l'empresa espanyola de CyD, publicat fa tot just un parell de mesos- és que aquest vincle, en el 77% dels casos, es limita a convenis per incorporar estudiants o titulats en pràctiques. El concepte transferència, doncs, no sembla que es trobi en un punt àlgid.
Amb tot, la inversió a nivell estatal en recerca (R+D) ha anat creixent fins a situar-se en l'1,3% del PIB, un percentatge que serveix perquè l'Estat espanyol se situï per sobre de països com Portugal o Grècia -què seria d'Espanya sense ells a les estadístiques?-, però molt per sota encara de Suècia o Finlàndia, on aquest esforç s'enfila per sobre del 4%. Tal com explica Solé Parellada, el problema per millorar aquesta transferència passa pel model de governança universitari. Segons Solé, “l'actual marc jurídic d'universitats de rendició de comptes i gestió impedeix que es facin moltes coses”, per això creu que caldria “trobar fórmules com fan les bones universitats públiques europees, amb un model de rector capaç de dissenyar un pla estratègic”. És a dir, que sense renunciar al caràcter públic, un centre d'ensenyament superior hauria de poder treballar amb mentalitat d'empresa, “amb objectius, recerca de fons i gestió del capital humà”, apunta Solé.
RECURSOS.
Partim de la base que el principal vincle entre universitat i empresa són els convenis per incorporar estudiants en pràctiques, un pas que les pimes ja no solen fer. Abraham Arcos apunta que “és un problema conegut, tant des del món empresarial com des de la Generalitat”, però la realitat demostra que, mentre que les multinacionals i les grans companyies ho tenen més clar, les pimes “ni tan sols saben quin grup de recerca els pot solucionar les seves necessitats concretes”. Arcos recorda que als Estats Units existeixen serveis d'assessors “per saber què vols i on pots trobar-ho, encara que siguis una empresa petita”, mentre que en el teixit català i espanyol “fins i tot trobes competència entre campus universitaris i grups de recerca”. El responsable de Cecot Innovació explica que des de la mateixa patronal s'està començant a treballar per trencar aquesta barrera, i ja han dut a terme visites d'empresaris i directius de pimes al campus universitari de la UPC de Terrassa “per conèixer de primera mà la innovació tecnològica i científica que es realitza en els seus laboratoris i centres de recerca” i amb l'objectiu de poder establir relacions amb científics d'àrees com l'electrònica, la biotecnologia o les energies alternatives. Arcos, però, creu que cal anar més enllà, especialment “pensant en les pimes tradicionals, que poden quedar més penjades” i detalla que hi ha un altre tipus de petites empreses, com són les spin off -que solen sorgir de centres universitaris-, que mantenen un vincle important amb els campus.
Moltes, de fet, ja participen en iniciatives com la xarxa Tecnio -promoguda per l'ACC1Ó de la Generalitat- formada, precisament, per agents experts en transferència que adrecen l'oferta universitària a les empreses catalanes. Com a actors intermediaris també hi trobem centres tecnològics com ara l'Ascamm de Cerdanyola, el CTM manresà o el Leitat terrassenc, amb un vincle molt estret amb la universitat. Arcos hi afegeix que, des del Cecot, es plantegen “ser un servei organitzat que faci de frontissa per a les pimes i oferir-ho a la Generalitat”.
EMPRENEDORIA.
En aquest sentit, Naval assenyala que “darrerament es parla molt d'emprenedoria a Catalunya, on hi ha 600.000 aturats. Si només un de cada deu aconseguís muntar una petita empresa que donés feina a dues o tres persones, podríem reduir l'atur a la meitat”, tot i que és molt conscient que “millorar la cultura emprenedora pot evitar que la gent que vulgui tirar endavant el seu projecte ho faci prenent riscos inadequats”. És per això que els seus programes inclouen tècniques de com parlar en públic, de com defensar-se en anglès i de com trobar les eines per muntar una empresa: “Hi ha moltes queixes per la manca de finançament i de traves burocràtiques, però les bones idees acaben trobant finançament a través de business angels o family offices”, assenyala.
El 90% dels valors d'Esade marxa a fora
En l'àmbit de l'educació superior tampoc podem oblidar el paper de les escoles de negocis a Catalunya -com Iese, EAE, Esade, BES La Salle o Euncet-, sovint un veritable pont cap al món empresarial. Un cas paradigmàtic és el del recent Talent Career Forum, una trobada anual dels alumnes d'ESADE amb 40 companyies -grans empreses, aquí tampoc hi intervenen les pimes- interessades a contractar nous professionals basant-se en els resultats dels estudiants i els seus màsters. Segons el director de programes universitaris d'Esade, Alfred Vernis, el 90% dels estudiants de l'escola troben feina a l'acabar la seva formació. D'aquests, segons Vernis, “més del 90% troben feina fora d'Espanya, no només perquè hi ha més oportunitats, sinó per les diferències salarials”. Una de les grans companyies que troben gent a l'escola barcelonina és la multinacional Google, que té clar que hi busca alumnes “amb un perfil internacional, que parlin diversos idiomes, interessats en el màrqueting en línia i que aportin creativitat i innovació”, tal com detalla Carlos Álvarez, d'Online Sales de Google, amb base a Dublín.
Durant els tres dies del fòrum, doncs, es posa de manifest que l'interès pels alumnes formats a Barcelona és més que evident, però també que la majoria d'aquest talent l'acaben captant companyies d'altres països, com Facebook, Vodafone, Kraft, Analysis Mason o Pepsico, amb alguna excepció local, per exemple Gallina Blanca.
Emprenedors
L'ordre que segueix un emprenedor no sempre és l'ideal. Hi ha qui converteix una idea en empresa, però potser li falta la formació per arrodonir-ho. L'ESADE Entrepreneurship Institute (Institut d'Iniciativa Emprenedora) ha creat aquest 2011 el concurs Inspiring Young Entrepreuners, perquè joves menors de 30 anys que han dut a la pràctica una idea de negoci però que no han pogut iniciar o acabar la seva formació puguin desenvolupar les habilitats directives i empresarials a l'escola que dirigeix Eugènia Bieto. El guanyador gaudirà d'una beca de 16.000 euros per cursar el programa per a directors.
La UB, líder
La Fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD), de la qual el doctor Francesc Solé Parellada és vicepresident, recull en un informe rànquings sobre la universitat pública espanyola. En el llistat del Rànquing de Xangai (de qualitat en docència i investigació), la UB ocupa el primer lloc, i la UAB, el cinquè, tot i que en l'àmbit internacional, només la de Barcelona entra en el top 150. En el llistat de producció científica, la UB també el lidera, amb la UAB en segon lloc. Pel que fa a l'impacte i qualitat de la producció, la UB passa al segon lloc i cedeix el liderat a una altra catalana, la Pompeu Fabra (UPF); la de Girona (UdG) és tercera, i la Rovira i Virgili (URV), cinquena.
Concurs d'idees
“Estem disposats a fer més amb menys, però també volem seguir sent eficients”, va dir el rector de la Universitat Politècnica (UPC), Antoni Giró, en la seva recent visita al fòrum d'empreses del sector industrial i aeronàutic de Terrassa, en referència al l'anunci de la Generalitat de retallar fins al 10% el finançament de la universitat pública. Prova d'això és la creació de Valortec, el primer concurs de plans de negoci i de patents, dins del marc de les accions de la Xarxa d'Unitats de Valorització (Trampolins Tecnològics) d'ACC1Ó, formada per la pròpia UPC, la URL (amb ESADE i La Salle), la UAB, la UB, la UdG, la UPF, la URL, la UdL, la UVic i l'IESE.
Talent molt jove
El president de la Fundació Escola Emprenedors, Jordi Naval, i el seu director, Òscar Sánchez (a la foto) detallen casos de nois de secundària “amb idees d'empresa brillants”. Nois de quart d'ESO van crear el projecte Facematch, per trobar amics a les xarxes socials amb un programari de similitud dels trets facials que ja ha despertat l'interès d'un inversor. Un grup de l'institut Fort Pius de Barcelona (quart d'ESO) ha ideat el Lunchgum, xiclet amb nutrients per substituir un àpat. Altres han ideat una agència de viatges ficticis en el temps; un servei de roba repel·lent de mosquits, i un centre de suport a trastorns alimentaris o addiccions.