Jaume Llorens es dedica a fer pàgines web des del seu estudi de Banyoles i un dels seus clients li va demanar una aplicació que el va obligar a trencar-se les banyes. El client volia una pàgina que, més enllà de les simples fotografies, transmetés al visitant una sensació de realitat total a través de l'ordinador. El dissenyador de webs va fer de la necessitat una virtut, ja que la petició va ser l'embrió d'una nova empresa: Vistes360.com, el portal a través del qual és possible tenir, mitjançant una fotografia, una visió de 360 graus d'un escenari concret.

Igual que si l'observador fos al lloc en persona, les imatges panoràmiques amb què treballa Jaume Llorens permeten descobrir cada racó d'allò que s'està observant. Només cal anar movent el ratolí amunt i avall o de costat a costat per tenir sensacions similars a les que es tenen quan es gira el cap per poder captar amb la vista tot un espai. “Pot ser que doni certa sensació de mareig”, admet Llorens, però la solució és senzilla: “moure el ratolí més a poc a poc”.

L'aplicació s'ha convertit en un element útil per a aquells que volen traslladar a internet els màxims detalls d'un producte. Hotels, restaurants, comerços i sales d'exposicions són alguns dels escenaris que apareixen al web Vistes360. El seu creador la defineix com una “sensació immersiva”, i comenta: “Té moltes possibilitats per representar amb fidelitat un espai a qui no hi ha estat mai abans. Situes el potencial client com si es trobés físicament al lloc”, i afegeix que és útil “perquè no dóna una visió retallada de la realitat”.

L'ideòleg del projecte té clar quin és el seu mercat: “Qualsevol empresa que té unes instal·lacions i que pensa que mostrar-les li pot ser útil per vendre”, i posa èmfasi dient: “La sensació de ser al lloc no la pots tenir amb res més, ni tan sols amb un vídeo, perquè acabaràs veient allò que el càmera t'ensenya”.

Malgrat que aquest tipus d'imatge es pot traslladar al paper -com és el cas de la foto del pont d'Eiffel a Girona que il·lustra aquesta pàgina-, el seu àmbit és la pantalla, perquè és allà on es pot veure sense retocs: “En paper se'n pot aprofitar la part central, que és l'única que no queda tan distorsionada”.