Crec que cal felicitar la televisió pública catalana per l'entrevista que va fer la Sra. Terribas al Sr. Mas amb motiu dels 100 primers dies d'acció de govern. En aquests moments, és més important que mai que els nostres governants ens expliquin quines polítiques estan posant en marxa, quines són les raons que els han portat a adoptar-les i quins són els resultats que esperen aconseguir i crec que moltes de les preguntes que se li van fer, al Sr. Mas, van ajustar-se bastant a aquest guió. Ara bé, quan es va parlar sobre els plans del govern en relació amb la reducció de la despesa pública, no es va voler aprofundir en el fons de la qüestió. De fet, tal com va destacar el Sr. Ferran Monegal al seu excel·lent programa, el Sr. Mas (amb la complicitat de la Sra. Terribas) fins i tot es va negar a utilitzar el terme “retallades”. Puc entendre que aquest no sigui un tema fàcil de tractar davant els ciutadans, però precisament per això s'ha de fer. Intentaré aportar algunes dades que crec que poden ajudar els lectors a situar-se millor en el fons d'aquest tema.

Potser el punt de partida més adequat per valorar on som és preguntar-nos per què no podem continuar mantenint el mateix nivell de despesa pública en aquells àmbits en què ara es vol reduir. Un primer aspecte a destacar és que, durant els últims anys, la despesa pública ha augmentat considerablement a causa de l'increment de la despesa social com a conseqüència de la pèrdua de gairebé 400.000 llocs de treball a Catalunya entre 2007 i 2010. En concret, tal com es recull a l'Anuari Estadístic de Catalunya, la despesa pressupostada de la Generalitat de Catalunya entre 2007 i 2010 va augmentar un 23% en termes nominals. Però una segona dada a tenir en compte és que aquest augment de la despesa va anar acompanyat, també, pels efectes de la crisi, d'una caiguda dels ingressos vinculats al model de finançament en més d'un 4% en el mateix període (un 11% si fem la comparació entre 2008 i 2010). Per tant, en un escenari en què cauen els ingressos i augmenta la despesa, només hi ha dues solucions per poder fer front als pagaments: vendre part de l'actiu o endeutar-se. La Generalitat es va decidir per la segona opció: sense tenir en compte l'endeutament d'altres organismes autònoms, les operacions d'endeutament a llarg termini del govern de la Generalitat van passar d'una xifra al voltant dels 2.000 milions d'euros durant els anys 2006, 2007 i 2008 a més de 4.000 milions l'any 2009 i més de 9.000 l'any 2010. Ara bé, endeutar-se implica pagar interessos i, de fet, a mesura que l'endeutament augmenta, el pagament per interessos cada vegada és més alt: primer, perquè el capital que hem de tornar és més alt, però també perquè els que ens deixen els diners cada vegada ens demanen uns interessos més elevats. La despesa del govern de la Generalitat associada a pagaments d'interessos l'any 2010 va ascendir a gairebé 1.120 milions d'euros, gairebé el doble del que es pagava l'any 2007 (1.400 milions si hi afegim els pagaments dels diferents organismes autònoms).

Davant aquesta situació, només hi ha tres opcions: augmentar l'endeutament, augmentar els ingressos o reduir la despesa. Augmentar l'endeutament només ens portaria a una situació de fallida d'aquí a uns anys a causa dels elevats interessos que caldria pagar. Una altra opció seria augmentar els ingressos, és a dir, pagar més impostos, però el seu impacte no seria suficient (els impostos representen menys de la meitat dels ingressos de la Generalitat) i, per tant, l'única opció possible és reduir la despesa pública. Ara bé, una vegada arribem a aquest punt el que cal és obrir un debat on, amb les xifres a la mà, puguem decidir com a societat a què hem de renunciar.

Hem de renunciar a l'Educat 1×1? A la sisena hora lectiva a primària? A disposar d'atenció mèdica especialitzada a menys de vint minuts del nostre domicili? Crec que tots podem entendre que “d'on no n'hi ha, no en pot rajar” i que hi ha serveis als quals haurem de renunciar, almenys de manera temporal, però cal que ens ho expliquin i que ens ho expliquin bé.