La crisi està desmuntant alguns sistemes de creixement que en època de bonança semblaven no tenir pegues. Bàsicament sistemes basats en un fort palanquejament que ara fan figa pels quatre costats. Això és el que està passant també als parcs científics de les universitats públiques catalanes, que ara veuen amb dificultats la seva obligació per retornar els crèdits que al seu moment els va concedir el govern de Madrid per a la seva construcció. En concret, des de l'any 2000, moment en què es posa en marxa el sistema de crèdits, s'han traspassat uns 2.300 milions d'euros als parcs científics i tecnològics de les universitats de tot l'Estat.

A Catalunya les universitats públiques van acudir a les convocatòries del Ministeri de Ciència i Tecnologia per a la promoció dels seus parcs i van rebre quantitats d'entre uns 20 i uns 70 milions d'euros. La majoria dels diners es van concedir entre 2005 i 2010, per la qual cosa, i tenint en compte els tres anys de carència, va ser l'exercici passat quan es van començar a concentrar els primers venciments importants. Si a això s'afegeix el context de crisi, el resultat final és que els parcs s'han vist abocats a demanar ajornaments en els pagaments d'aquests crèdits.

La gravetat de la situació va provocar que CiU i el PSOE negociessin una esmena en l'últim pressupost general de l'Estat per tal de facilitar aquest ajornament a les universitats que acreditessin una situació financera difícil. El problema, però, és que la normativa que hauria d'haver desplegat aquesta opció no s'ha arribat a aprovar mai i, per tant, tot ha estat paper mullat.

El problema afegit, expliquen des de les universitats, és que havien confiat des del principi que la Generalitat les ajudaria a afrontar aquests pagaments, però la realitat ha estat diferent. Segons el director de recerca del govern actual, Josep Maria Martorell, el problema de base és l'incompliment del primer tripartit. “És famosa una carta de l'aleshores conseller d'Universitats, Carles Solà, que donava a entendre a les universitats que demanessin crèdits que la Generalitat ja pagaria.” En concret, el compromís del conseller Solà eren 120 milions d'euros a repartir entre les universitats catalanes, uns diners que mai no van arribar. Per això, Martorell creu que el problema actual “és producte de dues irresponsabilitats, la del tripartit per haver incomplert les seves promeses i la del govern de Madrid per haver abusat del sistema de crèdits”.

En aquest mateix sentit, el director del departament de bioquímica i biologia molecular de la UB, Enric Isidre Canela, creu que el problema va ser el fet de voler crear una mena de cafè per a tothom. “Quan van començar a la UB no hi havia gaires parcs, però després quan l'any 2000 es va posar damunt la taula el sistema de crèdits tothom es va animar pensant que les administracions ja pagarien.” En el fons, diu Canela, el que està passant ara posa de manifest que el sistema es va plantejar malament. “El que es va fer es pot considerar un error polític de primera magnitud; no era un somni realista plantejar tot aquest sistema per crear els nostres propis Silicon Valley perquè per començar aquí ens falten empreses de pes que destinin grans inversions a R+D.”

El director general del Parc Científic de Barcelona (UB), Fernando Albericio, creu que l'error va ser no donar els ajuts a fons perdut i admet: “Vam apostar per un model de finançament que ni ells ni nosaltres mateixos vam ser conscients que podria suportar la situació econòmica actual.” També per al vicegerent de recerca i economia de la UPF, Josep Jofré, el problema ha estat la crisi. “Parlar ara sobre si l'estratègia en aquell moment va ser encertada és complicat perquè l'any 2000 ningú es podia imaginar que vindria una crisi com aquesta i que hauríem de tornar els diners amb menys subvencions.” El parc de la UPF ha rebut un total de 37,5 milions d'euros del ministeri, dels quals ha retornat 6,3 milions. Jofré reconeix que no poden assumir el pagament de tots els compromisos. “Ho estem retornant parcialment, però estem per sobre del 50%”, afegeix.

Això sí, Jofré reconeix que amb els ingressos propis del parc no n'hi ha prou i que, per tant, depenen de les subvencions. Aquesta és la crua realitat i per això, per Canela, “això s'ho hauran de menjar les administracions”. La Generalitat accepta en part aquest plantejament tot i que s'esforça per recordar que no té cap competència sobre aquests parcs. El govern, que ja ha rebut la trucada de tot el sistema per demanar ajuda, xifra el deute viu del conjunt dels parcs en 300 milions d'euros. “La solució, però, haurà de venir de tots; el govern de Madrid també s'hi ha de comprometre”, diu Martorell. El que descarta el responsable de recerca és que la Generalitat injecti diners als parcs. “No pots treure diners d'un projecte de primer nivell per pagar un edifici”, afegeix.

En aquest context, i tenint en compte que ara com ara les empreses no fan cua per instal·lar-se als parcs, hauran de buscar opcions alternatives per omplir-los. “Però si han d'acabar acollint grups de recerca de la universitat es perdrà el seu objectiu inicial, que era acostar la universitat a l'empresa i propiciar la transferència tecnològica”, diu Canela.