PER LA CRISI.

De fet, a la majoria de centres d'oficina comuna es fomenten les activitats de networking i assessorament per als nous empresaris. “Aquests centres, pel fet de fomentar la col·laboració entre professionals i tenir més convivència, t'ajuden a créixer professionalment”, assegura Martínez.

Al Grup Idea, per exemple, cada cert temps organitzen xerrades i trobades amb experts per motivar l'emprenedoria i la cooperació. A més dels que hi són físicament, el grup ha creat la modalitat de coworking friend, per a professionals externs que paguen una quota i poden participar en les activitats puntuals que promou aquest centre. “Som conscients que aquest espai és molt més que unes taules compartides: som també un viver d'empreses”, diu Saiz.

Per la seva banda, el centre de negocis CINC de Barcelona, que també té un espai de treball compartit, organitza trobades cada cinc setmanes entre empreses i coworkers per afavorir els contactes i, a més, té serveis d'assessorament fiscal, laboral i mercantil.

Un altre dels elements que ha ajudat a impulsar aquest moviment és que, també per la crisi, professionals i micropimes aposten per espais que requereixen unes despeses fixes més baixes, i el coworking n'és una bona opció. Els preus per taula amb totes les despeses incloses són a partir de 150 euros, molt inferior al que suposaria llogar un despatx propi i també més barat que als centres de negocis.

En el darrer congrés europeu de coworking que es va celebrar a Berlín, el mes de novembre, donaven un altre motiu menys onerós respecte a l'aparició i el creixement del coworking. Al·ludien al fet que l'estructura tradicional d'ocupació és cada cop més obsoleta i menys satisfactòria. “Buscar la satisfacció en els llocs de treball ha portat cada vegada més gent a fer-se independent i buscar un model de treball lluny del que és l'empleat”, sentenciaven.

El terme coworking el va encunyar Brand Neuberg el 2005, l'impulsor d'una de les primeres oficines compartides que es van obrir a San Francisco. Si no s'entra massa en el detall es podria confondre amb una modalitat de compartir sostre que ja fa temps que funciona aquí: els centres de negocis, on petites empreses o autònoms lloguen despatxos amb uns serveis compartits i per uns preus inferiors que si ho haguessin d'assumir ells sols. Però tot i que el coworking parteix de la mateixa arrel, la filosofia dels coworkers va molt més enllà.

Enric Urreta, director gerent dels centres de negocis CINC, explica que els dos models es diferencien perquè mentre que aquests últims ofereixen despatxos tancats, amb serveis de centraleta telefònica, lloguer de sala de reunions, als espais coworking, a més de compartir un despatx diàfan i seure de costat amb altres freelances, no tenen serveis complementaris de recollida de trucades, etcètera.

Els coworkers lloguen una taula i poden tenir-la per hores, per dies o per mesos; les empreses que hi ha als centres de negocis lloguen un despatx, amb més o menys flexibilitat.

Ara bé, allò que dóna més particularitat al coworking és que, a part de compartir despatx, es generen sinergies i treballs en comú que probablement tancats a les seves respectives seus no es podrien donar. De fet, el principi que els defineix és “primer la comunitat i després l'espai”.

Lluís Saiz explica que si t'entens bé tendeixes a contractar feines als que tens més a prop. Així que companys de despatx acaben convertint-se en clients i proveïdors sense haver d'aixecar-se de la cadira.

A l'Espai Emprenedor de Sants, Vicenç Garcés, el seu creador, explica que els tres advocats que hi ha al centre, cadascun especialitzat en un àmbit, deriven casos dels que no són experts als seus veïns de despatx. “Així els entren clients que d'una altra manera no tindrien”, afegeix Garcés als avantatges del treball CO.

Un dels impulsors de l'Associació Coworking Maresme, Daniel Molina, explica que internet ha inspirat aquest nou model d'organització: “L'esperit de comunitat que hi ha a la xarxa es porta a l'espai físic.” Ells mateixos es van gestar a internet.

PERFIL.

Respecte dels dos primers, la principal raó per trobar-los en centres coworking és perquè pel tipus de feina que realitzen no necessiten un espai físic fix per desenvolupar-se i parteixen d'un model de treball flexible i en comunitat.

En el cas dels arquitectes, hi ha uns altres elements que els han convertit en un dels col·lectius professionals més presents als espais de treball compartit. Per una banda, perquè ja ho practicaven abans que sortís el fenomen coworking, ja que no era estrany trobar despatxos d'arquitectes amb diferents professionals que treballaven per separat i compartien despeses. Però també, o sobretot, perquè han estat una de les professions liberals més tocades per la crisi, que han vist com els espais que abans ocupaven els quedaven massa grans i els resultava inassumible pagar el lloguer dels temps del boom immobiliari.

Així mateix, el coworker sol ser un professional que no necessita molt espai per desenvolupar la seva feina, com ara traductors o periodistes freelance que comencen en solitari i que han dit prou a treballar des de casa amb el pijama i les sabatilles posades i interrompent part de la jornada laboral amb les tasques domèstiques.

Marcos Andrés, un jove arquitecte que es va quedar sense feina al despatx on treballava, va decidir seguir pel seu compte. Va començar treballant a casa, però, tot i passar tot el dia treballant, perdia temps dedicant-lo a tasques poc vinculades a la feina d'arquitecte. Així que va optar per un espai coworking a Sants. “El lloguer no és tan car com si tingués un despatx propi i aquí rendeixo més”, explica.

EL PROPER NIVELL.