ERC va presentar al Congrés dels Diputats, el desembre de 2009, una proposició no de llei en què demanava la supressió dels bitllets de 500 euros, “la divisa del mercat negre”. No va prosperar, però potser caldria ressuscitar-la i fins i tot ampliar-la als bitllets de 200, que de poc serviran aviat: si molts establiments no admeten aquests bitllets de curs legal per por de les falsificacions, tampoc es podran fer servir per pagar deutes importants però no desorbitats, si es fa realitat la prohibició de pagar amb metàl·lic a partir d'una determinada quantia, que podria ser de 1.000 euros com a França o de 3.000 euros com a Itàlia, segons els exemples que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va posar el 5 de gener en anunciar que es farà un nou pla de control fiscal. La restricció dels pagaments en metàl·lic es planteja com una de les mesures per reduir el diner negre, i representa un salt qualitatiu en la desconfiança sobre el diner en paper, ja que de l'obligació d'informar sobre els pagaments es passa a prohibir-los.

La presumpció de culpabilitat sobre el pagament amb bitllets s'ha anat ampliant a quantitats cada vegada més petites. Fins a l'any 2010, en la lluita contra el frau fiscal els bancs i les caixes tenien l'obligació d'informar Hisenda de les operacions efectuades amb xecs per import superior als 3.000 euros i les d'efectiu que sobrepassaven els 100.000 euros, però el gener d'aquell any es va aprovar un reial decret segons el qual han de comunicar tots els moviments superiors a 3.000 euros realitzats amb monedes o bitllets. Així mateix, la llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, obliga a presentar declaració prèvia de la sortida o entrada del territori espanyol de mitjans de pagament (paper moneda, moneda metàl·lica i xecs bancaris al portador) per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, i dels moviments dins de l'Estat a partir de 100.000 euros.

Un precedent de prohibició de facto del pagament en metàl·lic el va establir el govern del PSOE amb les deduccions fiscals per reformes als habitatges. També al·legant la persecució del diner negre -el decret-llei 5/2011 és sobre mesures per a la regularització i control de l'ocupació submergida i foment de la rehabilitació d'habitatges- la deducció en l'IRPF de fins al 20% de les quantitats satisfetes per les obres només es pot aplicar a les quantitats satisfetes mitjançant targeta de dèbit o crèdit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes d'entitats de crèdit, quedant excloses les pagades en metàl·lic o amb xecs al portador.

Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) situen en 1.000 euros l'import òptim en el qual hauria de fixar-se la limitació del pagament en efectiu, ja que d'aquesta manera podria obtenir-se una recaptació addicional de gairebé 26.200 milions d'euros anuals, més del triple dels 8.171 milions que compta ingressar el govern estatal. El secretari general del col·lectiu, José María Mollinedo, explica que aquesta prohibició representaria “una mesura dissuasiva” enfront del frau fiscal, ja que les empreses no podrien deduir l'IVA, ni la despesa en l'IRPF ni en l'impost sobre societats de la part de les factures pagades en metàl·lic o amb xecs bancaris al portador que excedís del límit permès. A Catalunya, el govern compta ingressar 515 milions amb el pla, mentre que amb la proposta Gestha recaptaria 1.607 milions.

L'avenç de resultats de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau corresponent a l'any 2011 assenyala que es van recuperar 10.400 milions d'euros, un 3,6% més que el 2010. La recaptació directa per actuacions de control va ser de 9.400 milions d'euros, un 10,6% més que el 2010, i els 1.000 milions restants s'atribueixen a l'efecte induït.