Hem començat l'any 2012 amb previsions que fan pensar que si es pogués potser hauria estat millor haver-se quedat al 2011. El mateix president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha advertit que l'any que inaugurem serà segurament el pitjor del cicle de crisis. Les previsions són tan preocupants que, segons va explicar el màxim directiu del Banc Sabadell a la Cambra de Comerç de la capital vallesana, l'Estat espanyol haurà de tornar a ser un país d'emigració perquè només amb la creació de noves empreses no n'hi haurà prou per reduir la taxa d'atur.

També des de l'Escola de Negocis d'Esade veuen amb molt mals ulls el que ens espera, econòmicament parlant, per al 2012. L'informe econòmic que edita aquesta escola preveu que l'economia espanyola es mantindrà durant aquest any en situació d'estancament i la taxa d'atur no baixarà del 21%. La situació de l'economia europea i la feble demanda interna fan que aquest informe prevegi per a l'any estrenat un creixement de l'economia espanyola nul o fins i tot recessiu, d'un -0,5% a un 0,5%. Com a conseqüència d'això, no es crearà ocupació i no s'iniciarà encara el 2012 la senda de la recuperació econòmica.

I seguint amb els mals auguris, el director general d'Infojobs, Jaume Gurt, ha definit el panorama per al mercat laboral com “un any totalment pla”, en què no es preveu que cap dels sectors pugui estirar l'economia. I enmig d'aquest escenari, el nou executiu espanyol anuncia que l'ajustament per al 2012 estarà entre 37.000 i 40.000 milions d'euros.

Els números dupliquen la retallada de 16.500 milions que Mariano Rajoy va anunciar durant el debat d'investidura. La culpa, diu, és que el dèficit públic està dos punts per sobre del que li havia comunicat l'executiu sortint. Rajoy ha atribuït de nou, com ja han fet els darrers governs, la principal responsabilitat del dèficit a les comunitats autònomes, així que de pas amenaça amb un control exhaustiu sobre els comptes d'aquestes administracions.

El govern català contraataca dient que si s'ha de sotmetre a algun control serà el de Brussel·les i no pas el de Madrid, però tot i així CiU ha acabat donant suport al PP per aprovar el paquet de mesures de retallades i l'increment d'impostos. Aparcat queda de moment aquell gran objectiu i condició per pactar amb el govern del PP d'avançar en el pacte fiscal. També queda aparcada la crítica que llançava dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, afirmant que la pujada de l'IRPF farà que “la situació es pugui convertir en asfixiant per a Catalunya”, on el tipus màxim de l'IRPF ascendeix al 56%, al mateix nivell que Suècia. I el mateix nivell de serveis?

I mentre CiU juga a l'equidistància, els qui sembla que no són capaços de posar-se d'acord són els agents socials, sobre la reforma laboral. Hores d'ara tot fa indicar que la reforma vindrà per decret perquè ni la CEOE, ni CCOO ni la UGT semblen disposats a baixar del burro. Als primers ja els va bé que reguli el govern i als segons els fa vergonya recular una mica per allò del què diran.

La crisi és tan forta i la falta de diners a la caixa pública tan alarmant, que el mateix conseller Mas-Colell ha deixat en l'aire la continuïtat de la F1 a Catalunya. Un nou maldecap per al sector del motor. També tenen maldecaps a Air Europa, que té sobre la taula un ERO sobre el 8,5% de la plantilla. Més ERO, aquest cop a la catalana Cubigel, que enviarà a casa els seus 551 treballadors 180 dies aquest any.

Sempre pot haver-hi un bri d'esperança, com el que es troba a l'Informe Anual de l'Empresa Catalana 2010, dirigit pel catedràtic Oriol Amat, i que destaca que durant el 2010 les vendes i la productivitat de les empreses va créixer, per la forta embranzida de les exportacions, així com la productivitat, tot i que aquesta guany s'ha cobrat, per contra, llocs de treball. L'estudi també incideix en el fet que durant el 2010 les empreses van optar per autofinançar-se, un fet positiu ja que, com diu el professor Amat, “tenir una estructura sòlida garanteix continuïtat.” L'estudi recomana que reduir deute segueixi sent prioritari, així com millorar la competitivitat per seguir sent forts als mercats exteriors.