El 2007 es van matricular a l'Estat espanyol més d'un milió i mig de turismes; el 2011, gairebé la meitat. Una part important d'aquesta davallada es pot considerar lògica pel retorn a la normalitat d'un sector que també havia experimentat una bombolla de demanda, en què canviar de cotxe cada quatre anys no es veia com un excés de consumisme, però ara el desequilibri és a la banda contrària i les vendes no arriben a cobrir la taxa de reposició per envelliment de vehicles: un 44% dels que circulen ja tenen més de deu anys. Es considera que la demanda natural del mercat és de 150.000 vehicles més, però no s'hi arriba per un descens del consum, que el sector considera que es podria capgirar si l'Estat tornés a oferir ajudes a la compra.

Parlar de subvencions en moments de retallades generals pot sonar a provocació, però els resultats dels plans anteriors avalen que, en aquest sector concret, Hisenda hi acaba guanyant perquè els majors ingressos per impostos pel major nombre de matriculacions -uns 3.000 euros de mitjana per unitat- superen les despeses dels ajuts inicials. A més d'aquest argument pressupostari, s'ha de tenir en compte que, si no es fa alguna cosa per reactivar l'automòbil, es posa en risc de desaparició el sector de la distribució, que en quatre anys ha hagut d'acomiadar més de 40.000 treballadors, una quarta part dels que hi havia als concessionaris fa quatre anys. I també hi ha el perill de deslocalització de les fàbriques, que mig aguanten amb un augment del volum d'exportació malgrat que produeixin més, però això no és sostenible perquè el que no faran les multinacionals és mantenir la producció en zones on no hi ha demanda interna.