A final de l'any 2011 la Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de l'Smart City Expo World Congress. Durant quatre dies, Barcelona va aplegar a més de 6.000 professionals, 118 empreses i 367 ponents per debatre com han de ser les ciutats del futur. Hi van assistir, també, 51 ciutats dels cinc continents, i aquest any ho pensen repetir en les mateixes dates. Gran encert! Per què?

Perquè en el futur, pot ser que sigui de les ciutats i no dels estats. Unes quantes dades ens poden ajudar a entendre la magnitud del moviment en termes de zona metropolitana: Tòquio, 32.450.000 habitants (h.) i una densitat de població (d.p.) de 4.049 h/Km²; Seül, 20.550.000 h., 4.048 d.p.; Mèxic, 20.450.000 h., 2.784 d.p.; Nova York, 19.750.000 h., 1.104 d.p.; Moscou, 18.900.000 h., 1.005 d.p.; Bombai, 18.900.000 h., 8.170 d.p.; Jakarta, 18.900.000 h., 3.706 d.p.; São Paulo, 18.850.000 h., 2.223 d.p.; Londres, 18.875.000 h., 1.130 d.p.; Delhi, 18.600.000 h., 5.845 d.p. Una referència més propera: Àrea Metropolitana de Barcelona, 3.225.058 h., 5.071 d.p.

Segons estudis de la ONU, s'espera que en el 2030 cinc mil milions de persones visquin en ciutats quan en el 2008 hi vivien 3,3 mil milions, és a dir, un augment de més del 50%. Les ciutats i les seves àrees metropolitanes estan sent el pol d'atracció de la gent. És el lloc en què veuen oportunitats. Certes o falses? Qui ho sap, però sembla que és una clara tendència.

Aquesta possible realitat futura ha provocat, com no podia ser d'una altra manera, que des de fa anys hi hagi un corrent acadèmic, institucional i empresarial interessat en aquest fenomen. Per exemple, el professor Peter Droege va publicar el 1997 el llibre Intelligent Environments: Spatial Aspect of the Information Revolution i ja parlava de la Intelligent City. Un altre exemple, aquest, institucional, el 2006: l'OCDE va publicar un informe titulat Competitive Cities in the Global Economy. Des d'un vessant que va barrejar els tres corrents, en Richard Florida va publicar el 2005 Cities and the Creative Class i el 2008 Who's Your City? I, des de la perspectiva estrictament empresarial, per exemple, IBM va obir una línia de solucions anomenada “Smarter Planet” en què inclou la de “Smarter Cities”.

Pot renéixer la ciutat-Estat republicana de la Itàlia dels segle XI al XV? Singapur és una república parlamentaria de només 694 Km², amb una població de poc més de 5 milions i una d.p. de 7.315, i és el segon país més competitiu del món, segons el The Global Competitiveness Index 2011-2012 del World Economic Forum.

Tot això venia que, al començament, deia que l'Smart City Expo World Congress de Barcelona va ser un gran encert. Hi ho crec perquè el progrés social que comporta l'economia té la referència de satisfer les necessitats de la gent, i les seves aglomeracions en creen moltes. Fer entorns més eficients, menys contaminants, més sostenibles i proporcionar més qualitat de vida a grans densitats de població és tot un repte que, o bé pot portar al caos, o bé pot portar a una nova era en el marc de la revolució tecnològica que vivim. Que Barcelona vulgui ser un referent del coneixement sobre l'evolució de les ciutats ens permet aprendre del que es fa.

La competència econòmica del futur no serà entre estats, serà entre ciutats i la prova d'això són els múltiples rànquings de ciutats que ja hi ha, i entre els quals els de les smart cities. Si la tendència que intento transmetre és certa, cal canviar el model mental imperant perquè hi ha moltes coses a fer des de l'àmbit públic que aquest no podrà abastar mantenint la visió administrativa tradicional. Caldrà una cooperació pública i privada que, per una banda orienti el futur de les ciutats de manera democràtica i que per, l'altra, sigui capaç d'executar la orientació. No hi haurà prou recursos públics per fer front als reptes de progrés de les ciutats i, per tant, només queda la possibilitat de motivar els inversors privats per fer front als serveis públics. És contradictori? Potser és diferent.