Les entitats sense afany de lucre tenen un paper rellevant a l'hora de pal·liar carències socials, promocionar les persones i promoure activitats d'interès general. Teòricament, aquest rol es veia beneficiat eximint-les d'haver de repercutir l'IVA quan presten determinats serveis d'interès general, que són molts. Aquest avantatge els converteix en consumidors finals, ja que paguen l'IVA dels serveis i productes que compren, però no l'han de repercutir quan cobren un servei. Aquesta situació simplifica la gestió a les entitats petites i abarateix els serveis que es poden prestar a les persones. L'exempció en el seu moment, es va determinar amb voluntat d'afavorir les activitats d'interès social, que associacions i fundacions desenvolupen.

La realitat fiscal i normativa ha evolucionat sense que l'administració hagi tingut en consideració les entitats a l'hora d'adaptar la nova reglamentació. La mitjana de l'IVA va pujar primer del 13% al 16%, després del 16% al 18% i ara podria arribar al 20%. En el moment actual de crisi econòmica, és molt difícil repercutir a través del preu de la majoria de serveis aquest augment, i quan es presten serveis per a les administracions públiques aquestes no ho admeten perquè han adjudicat el servei per un preu tancat. El resultat és una reducció de marges en un sector d'activitat en què no hi ha marges. Es tracta d'un cop la difícil sostenibilitat de moltes entitats socials.

La transposició d'una directiva europea a l'Estat espanyol a final de la primera legislatura de Zapatero va portar a la situació en què, en tot concurs públic, el preu que es té en compte a l'hora de comparar ofertes i d'adjudicar-lo és sense l'IVA. Per exemple, un ajuntament convoca un concurs per gestionar l'escola bressol municipal, el casal d'estiu o un equipament cívic. S'hi presenten entitats socials sense afany de lucre, properes al servei, amb consciència social i que repercutiran als possibles beneficis en activitats d'interès general. S'hi presenten també grans societats anònimes com la divisió multiservei d'una constructora o una empresa de guardes de seguretat i netejadores. Les empreses tenen un avantatge claríssim en el preu, ja que aquest es considerarà sense l'IVA que serà un sobrecost per a l'Ajuntament que el convoca si, per preu, ho ha d'adjudicar a una empresa mercantil que es podria estalviar si ho donés a gestionar a una entitat social. Però les entitats socials no poden ser competitives per preu, ja que en els seus costos hi ha el 18% d'IVA de l'electricitat, aigua, gas, càtering... i qualsevol producte o servei que hagin de comprar. Per tant, la legislació i Hisenda afavoreixen les empreses mercantils, les societats anònimes, al davant de l'Administració, que ha de pagar el màxim cost de l'IVA, però que no el pot tenir en compte a l'hora de valorar les ofertes. I, sobretot, també afavoreixen les empreses mercantils al davant de les entitats socials, ja que els és difícil competir per preu perquè tenen el sobrecost de l'IVA respecte de les empreses. I òbviament, tot això s'agreuja a cada augment del tipus d'IVA.

Creiem que és important certa sensibilitat dels actuals governants perquè es restitueixi la voluntat d'afavorir les entitats socials per les activitats d'interès general que realitzen. I no només subvencionant-les, sinó també amb un marc fiscal que atengui la seva realitat. El preu d'un concurs ha de ser el preu final que costi a l'Administració, amb IVA inclòs, si és una empresa, o sense, si és una entitat, ja que per aquest motiu se li ha reconegut l'exempció de repercutir aquest import. I respecte a la llei de l'IVA, també caldria que les fundacions i associacions poguessin repercutir un IVA a tipus zero o súper reduït, del 4%, la qual cosa faria que l'impost tingués per a les entitats socials el mateix efecte neutre que té per a les empreses i una baixa repercussió en el cost dels que reben serveis socials i altres serveis d'interès general.