Les associacions municipalistes catalanes es queixen, amb raó, de la vulneració de l'autonomia local que representa el decret llei del govern estatal que obliga a apujar el tipus de gravamen de l'IBI -entre un 4 i un 10 per cent- de la immensa majoria dels ajuntaments durant dos anys. El PP ho justifica per la necessitat que els municipis compleixin els objectius d'estabilitat pressupostària, argument que tindria sentit si els consistoris no tinguessin capacitat d'incrementar aquest impost per fer quadrar els números, però aquest no és el cas, ja que la llei els faculta a fixar el tipus que necessitin dins un ampli ventall. La intromissió, doncs, es fa simplement per la manca de confiança que els ajuntaments seran responsables, suposició que es veu infundada només fent un cop d'ull a les ordenances fiscals del 2012: alguns ajuntaments no toquen el tipus perquè no els cal, altres l'ajusten a la inflació, i els que estan tan malament que estan immersos en plans d'estabilitat financera l'apugen fins al 54%.

Els ajuntaments es queixen d'aquesta invasió de competències, però es poden veure temptats a rondinar i prou, ingressant els diners extraordinaris i dient als contribuents que ho fan forçats. La manera de deixar clar que s'oposen a un increment d'aquest impost que no necessitaven és fer servir les eines que tenen per neutralitzar-lo. Per a aquest any és pràcticament impossible, ja que la pujada governamental s'aplica als tipus fixats en les ordenances fiscals ja aprovades, però quan aprovin les de l'any que ve poden utilitzar la seva autonomia per rebaixar el tipus propi fins que el transitori no es noti en la quota.