Des d'aquells anys de liquiditat interminable, hem arribat a uns temps magres en què en les empreses tornen a ser conscients que cal prudència en enfrontar-se a l'endeutament, i han tornat a practicar un autofinançament de fons propis sòlids.
Aquest és un trànsit que radiografia l'Informe anual de l'empresa catalana, estudi dirigit pel catedràtic Oriol Amat a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses amb seu a Catalunya. En el capítol d'anàlisi de l'estructura financera de les empreses, s'hi observa un cert retorn a l'ortodòxia de la direcció financera: si en l'estructura de finançament de l'any 2008 els fons propis suposaven el 34,7% del passiu, el 2009 ja estaven en el 35,2%. L'augment del pes del patrimoni net encara és més evident en dades del 2010, segons reflecteixen les taules de l'estructura del passiu remunerat. Hi veiem que, si bé al 2009 el patrimoni net sobre passiu remunerat tenia un pes del 49,1%, el 2010 ja era del 54,6%. Així mateix, si el finançament amb cost era del 50,9% dins del passiu en el 2009, a l'any següent va caure fins al 45,4%. Com assenyala el director de l'estudi, Oriol Amat, “tenir una estructura financera sòlida garanteix continuïtat a l'empresa. És visible que les empreses estan fent un esforç de reducció de l'endeutament.” Amat insisteix que la tendència a contenir l'endeutament és innegable, tot i la baixada dels tipus d'interès, que tant el 2009 com el 2010 van tenir una taxa de variació anual negativa.
APRENDRE.
Els principis fonamentals de les finances empresarials i el sentit comú diuen que la capitalització d'una companyia (patrimoni net sobre actiu) s'ha de situar en una forquilla d'entre el 40% i el 50%. Per sota d'aquesta zona de seguretat, es cau en la descapitalització, i per sobret, es pot considerar que els fons aportats per accionistes són poc rendibles. Si anem a les sèries històriques, veiem que, del 1990 ençà, només en aquest any, amb un 42,3%; el 1997 (43,1%) i el 2002 (40,5%) les empreses se situaven en aquests marges de seguretat, i la mitjana és de 37,85%.
El palanquejament financer pot tenir un efecte benèfic sobre els resultats sempre que sigui positiu, és a dir, quan l'empresa és capaç de generar amb els actius finançats amb recursos aliens una rendibilitat superior al seu cost. “Amb la crisi, el palanquejament s'ha anat tornant negatiu, i si en temps de bonança hi havia empreses molt palanquejades que podien fer créixer els beneficis, en temps de crisi el palanquejament va passar a ser negatiu i repercutir a la baixa en els resultats per als que estaven més endeutats”, assenyala Eliseu Santandreu. En la sèrie del període 2006-10, veiem que, al principi, la rendibilitat financera comença una tendència decreixent: del 12% del 2006 cau fins a un 7,4% el 2009, i fa torna a pujar significativament el 2010, quan s'arriba a un 11,5% i es pot tornar a parlar d'un efecte positiu del palanquejament financer. Com diu el doctor Oriol Amat, “les empreses ja es tornen a beneficiar que el palanquejament sigui favorable, que vol dir que el que es guanya no ha d'anar a pagar els interessos de l'endeutament.” Paral·lelament a la sèrie esmentada, la ràtio d'endeutament, que el 2009 va fer un pic del 50,9%, el 2010 va caure a un 45,4%. Com afirma Eliseu Santandreu, “si t'endeutes a llarg termini per comprar maquinària, l'estratègia pot ser la correcta, si has guardat una proporció amb els recursos propis. Però si aquests són baixos en relació al passiu total, veuràs molt compromesa la capacitat de tornar els préstecs.” En un altre apartat de l'estudi, es reflecteix com les empreses catalanes han arribat a situacions crítiques de solvència durant la crisi, fins al punt que la liquiditat, una ràtio que és recomanable que estigui per sobre d'1, va davallar fins a l'1,07 el 2007, amb la qual cosa hi va haver problemes seriosos per atendre els deutes a curt termini.
A parer del responsable d'Economia del Centre Metal·lúrgic, la situació de massa endeutament amb què es va arribar a la crisi, i que de fet va agreujar la situació de les empreses que veien com minvava l'activitat, “la provocaven els bancs, que estimulaven alegrement l'endeutament, fins al punt de recomanar a les empreses de retirar reserves.” En aquest sentit, creu que “quan la crisi s'acabi, els bancs poden pagar una forta factura per l'actitud que mostren ara, que ofeguen les empreses negant-los el crèdit. Cal veure quina serà l'empresa que aleshores vulgui treballar amb ells.”
Cal diferenciar entre dimensions d'empresa per detectar diversos comportaments respecte de la capitalització: respecte al 2008, l'any 2009 les petites empreses van augmentar gairebé tres punts el seu patrimoni net sobre passiu remunerat, fins un 69,6%, i les mitjanes un 1,2% (62,6%), i les grans van continuar en la línia d'emparar-se en el deute, rebaixant set dècimes la ràtio, fins al 49%.
Una altra ràtio que caldria esmenar en el futur és la despesa financera amb relació a les vendes, que té com a nivell òptim l'1,5%. La sèrie històrica amb què ha treballat l'equip que ha confegit l'informe diu que des del 2003 la ràtio ha crescut justament pel creixement dels deutes, i que quan es travessa un període de desacceleració econòmica (1990-1993, 2000-2002, 2007-2010), indefectiblement creix la despesa financera. L'any 2008 es va arribar a un 4%, i el 2009 va baixar al 3,1%.
Amb tot, segons conclou Oriol Amat, “el volum de deute és acceptable i, per tant, fer servir deute per finançar el creixement no és una mala política financera, encara que en un entorn de crisi com l'actual, cal prioritzar l'autofinançament i l'aportació de fons dels accionistes”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.