Dijous, 23 de febrer del 2012

Economia
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 4 comentaris Enviar un comentari

Les institucions van injectar-hi 25 milions fa tot just tres mesos

Els diners es van canalitzar a través d'un crèdit de l'Ajuntament al govern català

El PP reclama tallar els ajuts

La crisi que travessa Spanair és viscut amb un fort desassossec a l'Ajuntament de Barcelona, una institució que té al voltant del 14% de l'accionariat de la companyia i que va jugar un paper decisiu en el seu reflotament. Es dóna la circumstància que, tot just el novembre de l'any passat, el consistori va donar un crèdit a la Generalitat de 25 milions d'euros que, a priori, era per “promocionar turísticament la ciutat” però que, a la pràctica, va anar a parar de manera indirecta a Spanair. El govern català té fins al 2016 per tornar aquest préstec. El primer pagament, d'un milió, ja s'haurà de començar a abonar enguany. Aquesta, però, no ha estat l'única injecció econòmica que ha fet l'Ajuntament a l'empresa. L'octubre del 2010 va aportar 5 milions més a Catalana d'Iniciatives, la societat de capital de risc creada el 2008 juntament amb la Generalitat per adquirir el 80,1% de Spanair.

En l'àmbit polític local, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, va exigir que no es doni més “suport públic” a l'empresa, mentre que Jordi Portabella (UxB) va demanar temps, i prudència, abans de decidir si les institucions han de retirar-se d'un projecte que té la seva viabilitat futura més que compromesa.

LA XIFRA

6
milions
d'euros ha de tornar anualment la Generalitat a l'Ajuntament a partir del
2013 per saldar el préstec.
Darrera actualització ( Dissabte, 28 de gener del 2012 20:18 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Angel Zaragoza i Tafalla (Barcelona)

 


SPANAIR, LA DARRERA OPORTUNITAT PERDUDA (principi).   El que ha passat amb Spanair és l’enèssima demostracio de les limitacions greugissimes de la burgesía catalana publica o privada. Situar l’any 2009 com a màxim executiu de Spanair al ex responsable economic del FC Barcelona F.Soriano fou un disbarat –quen sabia Soriano de tràfic aeri considerant el resultat assolit:el tancament empresarial precipitat de l’empresa aeria?. Amb unes perdues el 2009 de 186 milions d’euros era obvi que per salvar la iniciativa calia donar un cop de timó important –supressio de destins no rendibles- sense esperar a que l’any 2010 es perdessin uns altres 115 milions (EL PAIS 280112). Azit,UB


 

avatar Angel Zaragoza i Tafalla (Barcelona)

 


SPANAIR, LA DARRERA OPORTUNITAT PERDUDA (continua).   Ha hagut un problema d’incompetència en la gestio de l’empresa i de manca de transparencia economica notable. Ahir al matí un servidor volava de Barcelona a La Corunya a les 6:50 am amb Spanair i res feia preveure que ahir mateix suspendria les seves operacions. Com sempre passa a Espanya i a la perifèrica Catalunya ningú respondrà del fracàs/desgavell: ha hagut algun directiu de Caixa d’Estalvis que hagi tornat les indemnitzacions/plans de pensions milionaris amb els que han deixat les Caixes una vegada arruïnades?; va tornar els diners l’exDirector General socialista de la Guardia Civil Sr. Roldan?. Azit,UB.     

avatar Angel Zaragoza i Tafalla (Barcelona)

SPANAIR, LA DARRERA OPORTUNITAT PERDUDA (segueix).  L’atur a Catalunya ha arribat a 775.000 persones a finals del 2011/EPA-INE i per tant els 4.000 llocs de treball qualificats més que es perden amb l’esfonsament de Spanair no tenen cap importancia. La despesa dels 12.560.000 clients de l’empresa l’any 2011 tampoc la tenen. Les 15 destinacions internacionals que atenia Spanair desde Barcelona i les també 15 ciutats espanyoles servides una bajanada. L’efecte multiplicador economic a l’Area Metropolitana de Barcelona, pilotes fora. Quan Qatar marejava la perdiu …i era obvi que no entraria a Spanair perquè Soriano no va intentar que la corporacio que dirigia fos la porta d’entrada a Europa del tandem Tam/Brasil-Lan/Chile?. Azit,UB.     

avatar Angel Zaragoza i Tafalla (Barcelona)

SPANAIR, LA DARRERA OPORTUNITAT PERDUDA (segueix).  Potser del que es tractava convergents era de desprestigiar més les empreses i iniciatives de titularitat publica per donar més joc a les solucions privades –Vueling, IberiaExpress, Ryanair-. Ni la burguesía catalana ha apostat ara seriosament per la iniciativa –el distanciament de La Caixa de Pensions- ni tampoc ho va fer quan la SEAT era estatal o la Pegaso se la quedava la Fiat. D’una societat que no sap ni desenvolupar vehicles a motor competitius que es pot esperar?. Dependencia, atur massiu, especulacio/el totxo i manca de sortides per la seva ciutadania. Azit, Doctor en Dret/UCM, Profesor Emèrit, Facultat Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Catalunya,UE.         

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Enquesta de la setmana

Veuria bé que a Catalunya es fes el futur complex d’Eurovegas?
 

Edició en paper d'aquesta setmana

Última portada

L'agenda de L'Econòmic

Més llegides

L'Econòmic a Facebook

Tradueix-nos - Translate

Especials

Primer aniversari de L'Econòmic