El govern ultima la publicació d'un altre concurs per treure al mercat els 26 edificis d'oficines amb cartell de “en venda”. Aquest cop, però, l'opció no serà agrupar-los en dos grans lots sinó oferir immoble per immoble, per buscar atraure els inversors nacionals i especialment les family office catalanes. “És l'estratègia per la qual hauríem apostat des d'un principi si haguéssim disposat de més temps, com ara”, explica el director general de Patrimoni de la Generalitat, Jacint Boixasa.

Aquest cop queda pràcticament tot l'any per endavant, i el 2011 el calendari va ser molt just, ja que el procés va començar el setembre. L'objectiu va ser comptabilitzar una macro-operació que ajudés a eixugar el dèficit abans del 31 de desembre, però al final no va poder ser. El consorci format pels grups inversors internacionals Moor Park i Och Ziff, finalista en el procés de col·locació que van dirigir les consultores Jones Lang Lasalle i Aguirre Newman –cada una es va adjudicar un lot de 13 edificis amb un preu mínim global de 450 milions d'euros–, va forçar massa i, al final, la Generalitat es va retirar. “El problema no va ser de preu sinó de les garanties que van demanar els inversors”, explica el director de l'oficina a Barcelona de Jones Lang Lasalle, Jordi Toboso.

Aquestes exigències eren de poder referenciar el contracte a dòlars o francs suïssos i d'afegir garanties per impagament, “aspectes que de cap manera podíem acceptar”, diu Boixasa. A més, el contracte acabava per repercutir en les rendes perquè traslladava a l'administració obligacions com el manteniment estructural de l'edifici. “Tot plegat feia que la rendibilitat de l'operació que s'havia plantejat a un 8,20% brut, un 7,10% net, s'apugés fins al 10% i, per tant, d'alguna manera sí que s'acabava alterant el preu”, explica Toboso. A més l'objectiu prioritari, que era comptabilitzar la venda en 2011, tampoc no es podria assolir ja que l'allargament de les negociacions va fer que la Generalitat es veiés forçada a ampliar el termini del procés fins al 31 de gener passat.

Tot i que es va quedar sense els 2,2 milions d'euros en què es valorava el seu contracte en cas de col·locació -cada consultora rebrà només 90.000 euros- el director de Jones Lang creu que el govern va encertar en dir que no. “Segurament els inversors no van saber veure les limitacions que una administració pot tenir a l'hora d'acceptar determinades clàusules”, destaca.

En la nova etapa que s'obra, però, la Generalitat optarà per prescindir d'intermediaris perquè si bé Boixasa es mostra satisfet i agraït amb la feina feta per les consultores, en una venda edifici per edifici “ni els necessitarem ni els podem pagar”, hi afegeix.

A pesar de la conjuntura econòmica la Generalitat es mostra optimista amb l'èxit d'aquest segon procés, sobretot perquè amb lots fragmentats podran atraure inversors locals “que més enllà d'una fulla d'Excel amb taxes de retorn molt marcades, saben valorar el producte que estan comprant”, afirma el responsable de Patrimoni. De fet, les family office catalanes i els grups d'inversió immobiliaris ja van mostrar el seu interès en el primer concurs però la grandària dels lots els va deixar finalment fora del procés. El risc d'ara, però, és que algun edifici menys atractiu quedi despenjat, tot i que en aquest sentit Toboso destaca que “estem parlant d'un llogater a 25 anys, això és temps suficient perquè ubicacions que avui són menys atractives guanyin posicions i puguin tenir sentit en la lògica patrimonialista dels inversors locals”.

L'operació que sí que es podria estar a punt de tancar és la venda de la seu de la conselleria de Territori i Sostenibilitat a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona. Aquest edifici formava part d'un primer lot provinent d'ICF Equipaments i adjudicat a Jones Lang Lasalle que en un principi també incloïa una nau logística i nou locals del SOC que finalment es van despenjar per manca de compradors. Jones Lang espera poder tancar d'aquí a poc la venda a un inversor nacional en una operació que podria reportar 50 milions d'euros a la Generalitat.