El sector de l'art a escala mundial està vivint una transformació important. Tant en termes geogràfics, amb el sorgiment d'actors -sobretot a la Xina, que ja és el segon mercat de l'art més important-, com en la manera en què internet i la tecnologia canvien les dinàmiques de promocionar, valorar i comercialitzar-ne les obres, cada cop es reconeixen més obres d'art com un actiu d'inversió. Globalment, el mercat de l'art es va recuperar de la crisi el 2010, al cap de dos anys de caiguda, i va arribar als 43.000 milions d'euros de vendes, un 52% més, gràcies al creixement de la Xina com a comprador i a la recuperació econòmica dels Estats Units. El 2011, el sector ha continuat grimpant amb xifres superiors a les de l'any anterior -de prop dels 50.000 milions de vendes-, segons l'últim informe de l'agència especialitzada Art Tactic i Deloitte Luxembourg.

Però aquests números no es poden interpretar com una tendència general arreu sinó que són fruit del bon funcionament del mercat de l'art en països concrets. A Catalunya, doncs, actualment, les estructures del mercat de l'art encara són “molt febles“, segons es recull en l'Informe Anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya del 2011, però com a element positiu, “creix la professionalitat entre les galeries d'art”. “El sector de les galeries està vivint una reconversió. La nova realitat fa que els professionals no només siguin galeristes sinó també marxants d'art, gestors culturals...”, segons considera Ricard Planas, director de la revista d'art, cultura visual i patrimoni Bonart. En sintonia amb aquest esperit renovador, els professionals de l'art catalans s'estan esforçant per ser més competitius i n'és una mostra la consolidació d'algunes fires especialitzades, com és el cas de la Loop, dedicada al videoart, i Swab, centrada en l'art emergent.

Un altre exemple d'avenç és la celebració del 36è Saló d'Art Antic i Modern de Fira de Barcelona, que té lloc des d'avui i fins diumenge vinent, 1 d'abril, al recinte de Montjuïc. Per primera vegada, el Gremi d'Antiquaris de Catalunya i l'Agrupació Professional d'Antiquaris de les Drassanes Reials de Barcelona -que abans organitzaven cadascun el seu saló- s'han unit per concentrar esforços en una única cita del col·leccionisme d'art a la capital catalana. El saló, organitzat també per Flaqué Internacional, enguany aplegarà 45 expositors amb un total de 10.000 peces “amb gran valor afegit”, tal com els descriuen els presidents del certamen, Ruth Bardia i Carles Xarrié. A la cita, s'hi podran trobar des de peces de Picasso, Dalí, Miró, Tàpies i Barceló fins a obres medievals, arqueològiques, escultures africanes i alta joieria. Els objectius d'enguany han estat assolir el màxim rigor en la qualitat de les peces, totes seleccionades sota la supervisió d'un comitè d'experts, i l'especialització dels galeristes en diverses àrees. A mitjà termini, els organitzadors del saló d'art antic i modern volen que la fira adopti un caire internacional i per aconseguir-ho preparen un programa de col·leccionisme per a l'any vinent que permetrà convidar clients potencials de fora gràcies al finançament d'un patrocinador.

Per Ricard Planas, cites com el 36è Saló d'Art Antic i Modern de Fira de Barcelona “són vitals”, perquè amb un sector “tan atomitzat com el de les galeries on tothom va a la seva no s'aconsegueix res”. El director de Bonart pensa que perquè Catalunya pugui competir a escala internacional ha d'apostar per fires “més petites, més especialitzades i amb més valor afegit”, ja que el model de grans esdeveniments com ARCO Madrid és “caduc”.

Amb la crisi, els hàbits de consum dels inversors han canviat i l'art torna a aparèixer com a valor de refugi, però sobretot per les obres de més valor que aporten seguretat i que ofereixen una rendibilitat mitjana del 10%, segons xifres del sector. Així és com ho demostren els rècords de cotització recents assolits a les subhastes internacionals. El 2011, Barceló va arribar al seu zenit amb una obra venuda per 4,4 milions d'euros, i al mes passat es van pagar 115,9 milions per un escultura de Henry Moore. “Les galeries que es dediquen a l'art de firma- d'artistes de renom- són les que treballen més”, assegura el vicepresident del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, Albert Gran. “Ara es venen les coses bones, siguin de l'estil que siguin”, hi afegeix el galerista Artur Ramon, especialitzat en art clàssic. Per ser més competitius, els galeristes també s'han hagut de posar al dia amb internet, que utilitzen com a aparador de les seves obres, però que encara no representa una eina de comercialització com és el cas d'iniciatives de fires d'art 2.0 com Art.sy i Artbinder.