Cada dijous a la tarda, en un garatge del carrer Carles I d'Olot, a prop del Serrat, un grup de dues o tres persones va dipositant queviures en divuit caixes numerades: cols, bròquils, alls, tomàquets de penjar... L'Ester té oberta una pàgina Excel en un ordinador portàtil i va cantant el que ha d'anar a cada recipient, mentre la Dolors i una altra Ester els omplen. S'afanyen perquè tot estigui enllestit quan al cap d'una estona vinguin a recollir-ho. Són la gent de l'agrupació de consumidors El Morrot, una de les diverses associacions d'aquest tipus que en els darrers anys s'han format o s'han consolidat a les comarques de Girona per fer, directament al productor, compres conjuntes de productes de confiança, bàsicament ecològics, que encara costen de trobar en els cercles comercials ordinaris. Els diumenges els associats fan saber a l'encarregat de fer la compra què volen aquella setmana, després es fan les comandes als proveïdors i aquests les lliuren els dies següents. Les feines són rotatives, de manera que un cop cada cert temps toca treballar. Els pagaments es fan en efectiu i, per tant, no necessiten els bancs. Són, però, quantitats modestes: es belluguen setmanalment entre 500 i 800 euros. “L'associació va néixer fa un parell d'anys, de les converses d'unes famílies que portem les criatures a l'escola del Morrot, per això tenim aquest nom”, expliquen les tres dones. Com passa en totes aquestes agrupacions, els criteris per seleccionar els productes d'El Morrot són bàsicament dos: que siguin ecològics –independentment de si tenen o no la certificació oficial– i conreats o elaborats a la comarca o ben a la vora. El model d'aquest grup garrotxí és similar al de La Cistella, del Pla de l'Estany. Aquesta agrupació consta de 38 famílies i ja fa set anys que funciona. El seu punt de distribució és el Centre Cívic de Porqueres, propietat de l'Ajuntament. “No paguem cap lloguer ni res; l'Ajuntament ens dóna tota mena de facilitats”, comenten en Josep Maria i l'Alba un divendres al vespre, en l'estona setmanal del repartiment. La relació entre ells i els proveïdors, expliquen, és molt estreta perquè abans de fer-hi tractes els volen conèixer bé per assegurar-se que compleixin els requisits. No existeix un cens d'aquest tipus d'agrupacions. Oficiosament, es calcula que a les comarques de Girona n'hi ha una quinzena, nascudes gairebé totes l'última dècada i que ja abasten unes 400 famílies, és a dir, uns 1.200 consumidors.