Gran angular

Diner negre i negoci bancari

El fet de limitar els pagaments en efectius a 2.500 euros, implica explícitament la necessitat d'utilitzar els serveis bancaris per fer pagaments i cobraments més importants. L'ús de pagarés, de xecs, de transferències, de targetes de crèdit i dèbit, seran alguns dels mitjans que es multiplicaran, almenys a curt termini.

A l'Estat espanyol es produeixen diàriament nombrosos encreuaments de diner negre –pagaments anònims que eludeixen el control fiscal- ja que no estableixen factures i, per tant, no en paguen els impostos obligats. Segons l'informe dels tècnics d'Hisenda, la quantitat de diner negre a l'Estat espanyol puja a 245.000 milions d'euros, la qual cosa equival al 24% del PIB. Si es regularitzessin aquests milions d'euros, a l'Estat espanyol es reduiria un 35% el deute públic. Els últims 10 anys, la borsa de diner negre ha augmentat un 33% per l'evasió fiscal en el sector constructor i promotor durant els anys del boom immobiliari. Aquest percentatge suposa deu punts superiors a països com Alemanya i França.

Ara com ara, a l'Estat espanyol hi circulen 99 milions de bitllets de 500 euros, -és el país europeu amb més quantitat de bitllets d'aquest valor facial- equivalents a 49.591 milions d'euros, cosa que suposa el 75% del valor en euros en circulació. Una part del diner negre és a les caixes fortes d'empreses, particulars i caixes de seguretat de bancs, i la resta, en paradisos fiscals a l'estranger.

LLUITA CONTRA L'ECONOMIA SUBMERGIDA.

En la lluita contra l'economia submergida, al govern han decidit limitar les operacions amb pagament en diner efectiu en 2.500 euros, sempre que en l'operació hi participi un empresari o professional, tot i que la mesura segurament s'ampliarà als particulars.

Tot i que la llei de prevenció del blanqueig de caudals -llei 10/2010- ja establia obligacions perquè tots els empresaris identifiquessin el subjecte que pagui en efectiu quantitats superiors a 15.000 euros, com que ara es limiten a 2.500 euros, les quantitats que poden quedar fora de control queden reduïdes en gran mesura.

En la generació de diner negre hi col·laborem tots directament o indirecta. Per exemple: a) cobrar part del salari en diner negre; b) deduir l'IVA de factures “fantasmes”; c) abusar del la modalitat de règim fiscal en mòduls; d) confiar en la prescripció dels deutes contrets amb Hisenda donat el curt termini que estableix Hisenda; e) pagar arranjaments domèstics sense iva...

CONSEQÜÈNCIES

Obviament, el fet de limitar els pagaments en efectius a 2.500 euros, implica explícitament la necessitat d'utilitzar els serveis bancaris per fer pagaments i cobraments més importants. L'ús de pagarés, de xecs, de transferències, de targetes de crèdit i dèbit, seran alguns dels mitjans que es multiplicaran, almenys a curt termini. D'altra banda, la generalitat dels usuaris de serveis bancaris que encara no utilitzen els mitjans electrònics, s'hi aniran adaptant, pel fet que aquests serveis s'utilitzaran molt més a mitjan i llarg termini.

L'ús d'aquests i altres mitjans generarà la percepció de comissions per a les entitats financeres la qual cosa els suposarà una extraordinària font d'ingressos, tant pel nombre d'operacions com pel gran volum en milers de milions d'euros.

No resulta casual que els bancs estiguin augmentant el nombre de comissions. Segons dades del Banc d'Espanya, des de l'inici de la crisi, les comissions bancàries per transferències han augmentat un 45,6%, és a dir, equivalent a vint vegades l'índex de preus del consum –IPC- dels últims quatre anys. Els bancs han passat d'aplicar comissions màximes de cinc euros fins als vint euros de mitjana per les transferències entre entitats distintes, mentre que les mínimes s'han mantingut en dos euros.

D'altra banda, a la banca van augmentar el 22% les comissions que perceben dels usuaris pel manteniment de comptes corrents i d'estalvi. Concretament, les comissions per manteniment i administració de comptes d'estalvi van pujar a 26,70 euros de mitjana, en relació amb els 21,82 euros corresponents al mateix mes del 2011, cosa que suposa un augment del 22,4%.

AJUDARÀ A CONCEDIR CRÈDITS?

Com que les entitats financeres recaptaran més diners procedents de les mesures comentades, sorgeix la pregunta: com que disposen de molts més recursos, els destinaran a finançar empreses i particulars?, o, per contra, aprofitaran aquesta ocasió per fer operacions especulatives, pensant només a augmentar els seus resultats i a absorbir els seus excessos?

És d'esperar que el sentit comú s'imposi, almenys en aquests casos.

Els autònoms, a favor

Davant la proposta anunciada pel govern de limitar a 2.500 euros les operacions en efectiu en les relacions comercials en les quals intervinguin empresaris o professionals, la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) expressa la seva opinió favorable amb la condició que aquesta mesura faci emergir economia no regulada i eviti la competència deslleial, “que és un dels principals mals que estan afectant el col·lectiu dels treballadors autònoms que compleixen les seves obligacions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.