Edward Hugh: “Els avantatges d'estar dins la UE no són tan grans”
L'economista considera poc probable que Europa es plantegi marginar una Catalunya independent. Detalla que, si quedés fora de l'euro, Catalunya tindria avantatges per ser viable
Manté que amb una moneda pròpia Catalunya pot competir amb
preus atractius
Considera que la UE té un llarg currículum d'avisos que acaba no complint
L'economista Edward Hugh ho té clar: “Catalunya no és un país tan petit com alguns ens volen fer creure”, i amb la mateixa seguretat manté que, si la culminació del procés sobiranista català comporta l'expulsió de l'euro i/o de la Unió Europea, tampoc no seria cap tragèdia.
En una conferència que va oferir a la Cambra de Comerç de Tarragona i a la qual va posar per títol Un euro sense Catalunya, Hugh (antic alumne de la London School of Economics, fi analista de la realitat macroeconòmica, col·laborador del premi Nobel Paul Krugman i, malgrat que nascut a Liverpool, ciutadà alt-empordanès de pro) va fer una crida a la calma davant un auditori que estava ple d'empresaris inquiets pel futur del país (alguns més inquiets que d'altres si s'atén a les preguntes que van dirigir a l'expert).
La recepta de Hugh per temperar els temors que generen les previsions apocalíptiques referides a una Catalunya independent d'Espanya no és altra cosa que l'observació de la realitat. D'aquesta manera, l'economista considera que, tot i les veus que amenacen amb la marginació d'una Catalunya sobirana, ara per ara no té sentit posar la bena abans que la ferida perquè “a Europa tot és lectura i relectura. No estan tan clavats com ho està la Constitució Espanyola” i reflexiona: “Al principi se'ns deia que era impossible rescatar un estat, i s'han rescatat estats. Ens deien que no és possible sortir de l'euro sense sortir de la Unió Europea i, en canvi, ja hi ha qui està obrint la porta perquè això passi amb Grècia. També deien, de fet ho diu el Tractat, que el Banc Central no pot finançar els governs i, en canvi, ara han trobat la fórmula perquè els governs, si ho volen, que algun dia ho voldran, puguin ser finançats pel Banc Central.”
FORA DRAMATISMES.
Per reforçar la seva teoria, un dels exemples que posa l'economista és “Islàndia” i apunta que “és un país que té 300.000 habitants i ha estat en una situació crítica. Però té una moneda pròpia i l'ha devaluat i se n'està sortint”.
Hugh resumeix que “els avantatges d'estar dins de la Unió Europea no són tan grans” i diu que malgrat que amb la desvinculació de la UE “inevitablement passen coses”, considera que “és solucionable. El veritable problema el tens quan tens un problema que no pots solucionar. El vas patint dia sí i dia també i això cansa”.
En el pitjor escenari possible (fora de la UE), Hugh pronostica que a “Catalunya li tocarien uns anys de menjar sorra però després ens en sortirem”, i afegeix: “És que si els catalans no tinguessin aquesta capacitat de sortir-se'n, entre d'altres coses no existiria la llengua catalana el dia d'avui.”
Però una cosa és la llengua i l'altra és la butxaca?
“Hi ha persones que han sacrificat bastant la butxaca per tirar endavant l'idioma i la identitat.”
Essent com és un coneixedor de les dues realitats, Hugh accepta valorar possibles coincidències entre Escòcia i Catalunya: “No tenen res a veure. Escòcia és un país que ha patit grans migracions de persones cap al sud d'Anglaterra a buscar feina”, i, afegeix, “Escòcia té una dependència fiscal amb Anglaterra, no un dèficit.”
L'ATUR NO REMUNTARÀ.
La clau està en una safata d'entrepans
Després de la ponència, Edward Hugh accepta respondre unes quantes preguntes en un apart. Al davant hi té una safata d'entrepans que li acaba servint per escenificar l'explicació que dóna quan es refereix a la separació Catalunya-Espanya i als sacrificis que pugui fer l'Estat Català: “Mira, Catalunya pot anar a Madrid i dir-li «d'aquests sis entrepans nosaltres només en mengem un». No passa res, perquè Catalunya trobarà altres possibilitats de menjar.”
Sobre les càrregues que comporti la independència, l'economista explica que “Catalunya pot assumir una part del deute espanyol a canvi de reconeixements, com per exemple, el dret a poder accedir als mercats de finançament”.
Per a Hugh, “la clau és fer ofertes pensant quins beneficis en treus, no es pot plantejar una oferta a l'abstracte”.
Quan se li fa notar que hi ha la possibilitat que la consulta es faci sense què la ciutadania sàpiga en quina situació quedaria una Catalunya independent, respon: “És que és impossible de saber. La inexactitud sobre el que passi a Catalunya, Espanya o Europa, és total. Et pronuncies per decidir si vols gestionar tu mateix les coses i sortir del pou de la crisi. Catalunya està col·lapsada.”