Fabricant roba interior ‘made in Mataró'
La tèxtil Vilaseca compleix els 60 anys resistint-se a deslocalitzar la producció de les seves marques, Avet i Set, i amb l'objectiu d'augmentar el volum de les exportacions
El mercat espanyol representa el 60% de les vendes, que han baixat els últims anys
La marca va ser pionera a fer peces de roba íntima sense costures
Facturació
17 M€
Treballadors
70
Any de fundació
1952
La capital del Maresme es va guanyar a pols la popularitat de ciutat tèxtil. Als anys cinquanta i durant dècades proliferaven els petits tallers, en els quals es teixien i es confeccionaven peces de gènere de punt, que ocupaven a gran part de la població. Moltes d'aquestes indústries només feien calcetes i samarretes. Així és com va néixer l'any 1952 l'empresa Vilaseca, en un petit local en ple centre de la riera de Mataró. Allà s'hi van instal·lar les primeres màquines de teixir i és on va engegar el negoci familiar, que el 2012 acaba de celebrar els 60 anys.
L'actual director, Esteve Vilaseca, es mostra satisfet de la trajectòria de l'empresa, tot i la situació difícil i canviant per als qui es dediquen a la confecció de llenceria i roba interior. “Si pensem només en el Maresme, n'hi havia moltes que fèiem roba interior, però la majoria va acabar tancant o portant la producció a fora.” Aquest és el cas de la marca Abanderado, que també produïa a Mataró, però que es va acabar deslocalitzant. Les empreses de roba interior van patir com ningú l'entrada de productes de tercers països, sobretot de la Xina, ja que els articles a preus rebentats els van enfonsar el mercat.
Vilaseca explica que, superada aquesta etapa, les empreses que s'han mantingut han trobat un nou repte: un nou canal de venda amb l'entrada de les grans cadenes de moda que tenen les seves pròpies línies de moda interior. La proliferació de centres comercials ha estès el nombre de botigues amb marca pròpia que han suposat un nou competidor. “Abans hi havia poques àrees comercials, però ara totes tenen franquícies en què no pots entrar amb la teva marca, i això et limita l'obertura del mercat. Tenim el repte que la gent jove deixa d'anar a la petita botiga, on podia trobar els nostres articles, i es queda el centre comercial”, reconeix l'empresari tèxtil.
Aquesta realitat ha acabat d'enfonsar molta de la indústria de roba interior que es resistia a deslocalitzar la seva producció. Vilaseca reconeix que aquest tipus d'article, amb tirades llargues de moltes unitats, és molt fàcil portar-lo a fer a fora i abaratir-ne així els costos de la mà d'obra. Ell, però, explica que s'ha resistit a marxar. “Tenia les màquines a aquí i veia que podia continuar sent competitiu sense anar a fora, i per ara no ha anat malament. Des d'aquí és molt més fàcil controlar tot el procés de qualitat del producte”, explica.
qualitat i proximitat
L'empresa té dos centres de treball, a Mataró, on es fa des del teixit fins al disseny de les peces que es tallen per enviar-les a confeccionar. Per a aquest treball final es subcontracta la feina a empreses del Maresme o s'envia a la confecció que Vilaseca té a Vic, on treballen una vintena de persones.
La firma mataronina produeix les marques de roba íntima femenina Avet i les col·leccions de nen i home de la marca Set. Amb els teixits de fabricació pròpia, fet que permet controlar la qualitat de la matèria prima, produeixen bàsicament articles de cotó 100% o de cotó-lycra. La seva roba íntima es va donar a conèixer sobretot per les peces sense costures, especialitat en la qual van ser pioners modernitzant-se amb la introducció de màquines circulars que fan aquest tipus de peces. Cada any la firma fa dos mostraris d'hivern i estiu, amb prop d'un centenar de models que incorporen novetats cada temporada. A la darrera col·lecció van presentar una samarreta amb propietats tèrmiques en la seva composició.
obrir-se a fora
La davallada de les vendes dels últims anys a l'empresa es contraresta amb un volum d'exportacions que s'han mantingut. És per això que l'empresa té clar que amb un mercat intern que es troba aturat s'ha de sortir a vendre a fora. La previsió és que els propers anys pugui créixer la quota d'exportacions del 12% fins al 20%. Ja fa uns anys que l'empresa ha creat una comissió d'exportació, en què des de tots els departaments es dóna suport a les vendes a l'estranger. “Sabem que créixer a fora costa, i que no serà ràpid, però volem ser-hi i no descartar nous mercats.” Aquests últims anys, han perdut clientela a mercats com el grec, però n'han guanyat després de la bona acollida a Suècia, on han entrat amb força, ja que feia anys que tenien representants als països nòrdics. El principal mercat exterior és el francès, tot i la forta competència. La bona xarxa de representants, així com la proximitat i les afinitats del mercat, expliquen la bona acceptació.
Vilaseca reconeix que la situació de crisis actual no ajuda, ja que no hi ha finançament, i el consum està estancat. Tot i la davallada de feina, explica que no han hagut de fer acomiadaments. “Teníem una estructura ben ajustada. Som una petita família en la qual molts treballadors porten uns 28 anys aquí amb nosaltres”, explica satisfet. En els moments més àlgids de producció, si no es podia cobrir aquí la confecció, s'enviava a fer a una empresa de Màlaga. L'empresa preveu tancar l'exercici del 2012 amb una facturació aproximada de 17 milions d'euros.
Coincidint amb la celebració dels 60 anys de l'empresa, fa uns mesos que la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme va reconèixer la seva trajectòria en el transcurs de la Jornada de l'Empresariat.