En indrets on l'agricultura és encara el sector sobre el qual pivota el creixement econòmic, tota innovació que contribueixi a treure més profit dels conreus és benvinguda. Com l'Skywalker, un avió no tripulat que ajuda amb les seves eines d'observació a triar quines varietats de blat de moro s'adapten millor a determinades condicions ambientals, de règim de precipitacions, temperatura o fertilitat del sòl.

Aquesta mena de drone per a tasques de pau, tot i que potser en les seves arrels tecnològiques hi trobaríem recerca militar, està equipat amb una càmera multiespectral (operativa en l'espectre visible i l'infraroig pròxim), per mesurar com creixen les plantes, i una càmera tèrmica (infraroig llunyà) per avaluar la temperatura i l'estat hídric dels conreus.

És un projecte internacional en què la coordinació ha correspost a Josep Lluís Araus, catedràtic del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona (UB) i cap del Grup de Recerca Consolidat d'Ecofisiologia de Conreus Mediterranis. La gènesi de l'Skywalker, com comenta Araus, ve “de fer la selecció en millora genètica en les condicions reals, és a dir, al camp”. No són gens menyspreables els rendiments que es poden assolir: “Amb la millora genètica, cada any es poden aconseguir increments anuals del 3%, que es van acumulant, amb la qual cosa al cap de deu anys pots haver guanyat un 30%.”

De fet, aquest zel en el fenotipatge del blat de moro el marca el canvi de condicions ambientals que progressivament imposa el canvi climàtic. El professor Araus explica: “Hem d'assegurar rendiments sostinguts, amb el benentès que el canvi climàtic, que incideix en l'agudització de la sequera o la poca fertilitat del sòl, ens ho fa complicat, conjuminat amb altres factors com ara el creixement demogràfic i l'escassedat de l'aigua.”

En el disseny de la plataforma Skywalker també s'ha buscat un cost econòmic abastable, sobretot en referència als seus comparables policòpters, de més de dos rotors, més cars i amb menys autonomia. A més, si s'atura el motor, cauen i es fan malbé, una incidència que pot superar l'Skywalker, capaç de planar sense motor. La plataforma no necessita el control remot, els seus vols són programables.

Tot el projecte ha tingut un cost de 230.180 euros, un preu que “té en compte els pressupostos migrats dels programes de millora genètica que posen en pràctica els països en vies de desenvolupament de l'Amèrica Llatina o l'Àfrica subsahariana”, comenta Araus, que afegeix que en aquest projecte “a banda d'ajudar a produir noves varietats, transferim tecnologia i donem formació”. En aquest sentit, l'Skywalker se situaria molt lluny dels sistemes que s'han desenvolupat en agricultures de països avançats, com ara Austràlia, on aquesta mena d'aplicacions poden depassar pressupostos d'un milió d'euros.

La iniciativa, finançada pel Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro (CIMMYT), hi participen l'empresa Airelectronics, que ha dissenyat el sistema de control de vol i ha instal·lat els sensors, i el Grup de Teledetecció de l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC, a Còrdova, responsable de la selecció dels sensors de la plataforma i del programari per transferir i processar les dades de la informació generada.

l'Skywalker ja ha pogut demostrar la seva utilitat als camps de blat de moro de Zimbabue i aviat, al mes de juny, està previst que una altra plataforma es lliuri a l'Institut Nacional d'Innovació Agrària (INIA) del Perú. Anguas confia que l'Skywalker tingui molta volada, ara que productors de vi com ara Raïmat fan seguiment de la biomassa del seu conreu amb avionetes. Considera que “l'Skywalker pot tenir una sortida comercial, ja que és aplicable a tota mena de cultius, com ara fruiters, ceps, etc., i també pot servir per localitzar espècies protegides en espais naturals.”