Empreses

Embarcats en la guerra de l'aigua

Agbar està implicada en molts litigis generats en diversos processos de privatització de la gestió de l'aigua

Forces de la societat civil demanen que es retornin concessions
a l'ACA

En els últims temps, la notícia d'Agbar no l'hem trobada pas on s'escau, en el pla d'operacions d'expansió als mercats globals en què opera o en el dels mercats financers. L'hem vista immersa en les diverses batalles de la guerra de l'aigua.

Fa pocs dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava les mesures cautelars interposades per la Generalitat i companyies com Acciona, Aguas de Valencia, Aqualia i Sociedad Española de Abasteciminientos, que denunciaven que sense convocatòria prèvia de concurs, Agbar hagués constituït amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) una societat mixta en què mantindria el 85% de l'accionariat per gestionar el subministrament de l'aigua a la capital catalana i els municipis veïns de la seva àrea d'influència. El cas no és només un procés obert als tribunals, sinó que ha mobilitzat diverses forces de la societat civil, que han demanat formalment mitjançant un document d'al·legacions que les concessions d'Agbar siguin recuperades per l'administració pública, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), tot argumentant, amb la legislació d'aigües catalana, estatal i europea a la mà, que si no es fa així la Generalitat perd els seus béns, alhora que es posa en perill el cabal del Ter i la qualitat de l'aigua subministrada.

Tot això quan encara ressonen els canons de la gran batalla pel control del 50% d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en què l'adjudicació a Acciona, per 1.000 milions d'euros, va ser posada en suspens, en un curiós episodi de l'absurd, per un organisme supervisor de la contractació pública, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), de la part adjudicadora, és a dir, la Generalitat. Aquest ens va interpretar que la proposta amb què havia concursat Acciona queia en el defecte de forma, per l'alteració del calendari d'obres. Al litigi li resta un bon recorregut, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per saltar posteriorment al Suprem.

Les tribulacions d'Agbar no s'acaben aquí, i a Sabadell hi ha tot un front d'oposició a l'opa sobre la Companyia d'Aigües de Sabadell (Cassa), de la qual Agbar vol passar de posseir un 13,6% a tenir la majoria amb un 64,6%. Al si del mateix consell de la companyia, fins a tres membres van considerar que l'oferta de 60 euros per acció és menystenir el valor de Cassa i l'han vetada, mentre que al carrer les forces vives recorden a l'Ajuntament, que és titular del 23,6% de les accions, que el patrimoni de la ciutat no es pot vendre així com així. I el fet és que la CNMV encara no ha autoritzat l'opa.

Fora de Catalunya, Agbar també ha estat primer actor en altres funcions de la judicialització de l'aigua. A Andalusia, la localitat de Jerez de la Frontera ha recorregut, a través de la seva filial Aquagest Andalucía, contra la concessió de la gestió de l'aigua per 25 anys, que havia estat atorgada a la filial de FCC, Aqualia, a un preu de 80 milions. Agbar ha aconseguit el bloqueig als jutjats en denunciar que l'Ajuntament no li havia aclarit algunes qüestions sobre el plec de condicions.

I no podríem oblidar l'acarnissada disputa, de fa anys, per la gestió de l'aigua a València. A les maniobres de Suez Environment, màxim accionista d'Agbar, d'anar més enllà del 33% que ara té a la companyia valenciana, a principi d'any s'hi va sumar la suspensió del concurs de l'aigua a la localitat de Gandia, adjudicat en principi a Aguas de Valencia, però que es va aturar en exigir Agbar, l'antic subministrador, una indemnització de 86 milions que li corresponia per llei.

Són batalles de la guerra de l'aigua que propicia la crisi, quan els ajuntaments, per alleugerir els seus carregosos deutes, no s'hi pensen gaire a l'hora de privatitzar la gestió del subministrament, que ha desfermat una guerra sense quarter entre les concessionàries per controlar el major nombre de municipis.

L'engrescador mercat llatinoamericà

J.G.R

Tots els focus del negoci de l'aigua estan posats ara mateix en el mercat de Llatinoamèrica, on nou de cada deu habitants viuran, el 2050, en nuclis urbans que, és clar, necessitaran una solució integrada i funcional per a l'abastament d'aigua. Agbar té prou clar que els grans salts expansius els ha de fer en aquesta zona geogràfica, i ja fa catorze anys que és a Xile, on va adquirir per 1.000 milions d'euros el 56% d'Aguas Andinas, la companyia subministradora a la capital, Santiago. El seu compromís s'ha anat reblant aquests anys amb inversions per 1.000 milions més, en les fases de depuració i tractament. La millor mostra d'aquest esforç per adaptar la gestió de l'aigua del país als paràmetres més moderns és la depuradora Trebal-Mapocho, que va costar 200 milions d'euros. Actualment, Aguas Andinas és una companyia prou rendible, amb una facturació anual de 520 milions que li proporcionen sis milions de clients, i uns beneficis de 150 milions.

Llatinoamèrica pot ser terra de promissió, però això no descarta que hi pugui haver alguna ensopegada, com la que Agbar va tenir a l'Argentina, on la seva filial Aguas Argentinas va ser víctima de la congelació del rebut de l'aigua d'ençà del corralito, el 2001, cosa que va precipitar la rescissió de contracte per al subministrament d'aigua a Buenos Aires i Santa Fe el 2006.

Al Brasil, Agbar hi va fer un primer sondatge entrant a l'accionariat d'Aguas de Guariroba, companyia de la qual va sortir el 2005. Però calia tornar-hi, i el 2009 Agbar es va fer càrrec de la gestió del cicle a l'estat de Goiás, on va poder aplicar un model innovador, sobretot pel que fa a la política comercial.

Des d'aleshores, Agbar ha anat desplegant una política de penetració de mercats basada en la transferència tecnològica, que ha ofert a països com ara el Perú i la República Dominicana.

La marca de solucions integrades d'Agbar, Aqualogy, va entrar amb força al Brasil l'any 2012, amb la consecució de tres contractes d'abast: a principi d'any aconseguia fer-se responsable d'un sistema de gestió de llots de depuradora a la ciutat de Limeira (São Paulo); al mes de maig, del pla director de sanejament bàsic a Santa María, estat de Río Grande del Sur, i poc després es feia càrrec de la depuradora de Limeira. I de l'efervescent mercat brasiler calia anar a una altra economia que emergeix amb força actualment, la de Colòmbia. Aquí també hi ha aconseguit una fita Aqualogy, amb l'encàrrec de redactar el pla mestre de drenatge pluvial dels torrents de Barranquilla, un projecte de prevenció per evitar pèrdues humanes i materials. També ha dirigit el projecte de construcció de l'emissari de Cartagena de Indias, el tercer més llarg del món, i que farà que aquesta ciutat sigui la primera del país amb capacitat per tractar en la seva totalitat les seves aigües residuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.