Gran angular

La UE obre negociacions d'adhesió amb Sèrbia

Si el 2014 marca el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial després de l'atemptat contra el príncep hereu d'Àustria i Hongria a Sarajevo el 26 de juny d'aquell any en un entorn en què les aliances amb Sèrbia van ajudar a desencadenar la guerra mundial. La mort de Tito el 1980 i, sobretot, l'arribada al poder de Milosevic el 1987 van generar a Iugoslàvia un procés de guerres civils ètniques i religioses com feia molts anys que no s'havia vist a l'Europa continental.

La Unió Europea ha anat acceptant com a membres alguns dels països apareguts de la disgregació de l'antiga Iugoslàvia: Eslovènia el 2004 i Croàcia el 2013, però són encara molts els fragments de l'antiga Iugoslàvia que estan esperant torn per ingressar a la UE.

És en aquesta perspectiva que Sèrbia, un cop desaparegut Milosevic de la seva vida política, va demanar ingressar a la UE el mes de desembre del 2009. El Consell d'Europa va concedir a Sèrbia, amb la unanimitat que és necessària a la UE per acceptar un nou membre, l'estatut de país candidat a l'adhesió un cop verificat que complia les condicions de Copenhaguen requerides per poder ingressar: ser un estat europeu, ser una democràcia representativa, ser una economia de mercat i estar disposat a complir amb la normativa europea (incloent una futura adopció de l'euro) així com disposar de les estructures i la maquinària administrativa per integrar-se en la vida de la UE.

El 25 de juny del 2013 el Consell va decidir obrir negociacions –un cop pacificada la disputa amb la unilateralment independitzada Kosova- i el desembre del 2013, mesos després que Croàcia hagués ingressat a la UE, el Consell va establir el quadre general en què s'hauran de realitzar les negociacions d'adhesió dividint en 35 capítols els temes que caldrà anar negociant un per un: des de la participació de Sèrbia en les institucions europees fins al capital a aportar al Banc Central Europeu o al Banc Europeu d'Inversions, els ajustaments pressupostaris referits a les aportacions que Sèrbia haurà de fer al pressupost un cop s'incorpori a la Unió Europea i el que podrà rebre de les polítiques europees.

El Marc Plurianual Pressupostari Europeu 2014-2020 ja preveu que la UE es pugui ampliar de nou en un futur pròxim, i quan es produeixi l'ampliació Sèrbia deixaria de percebre les ajudes preadhesió que ara rep per integrar-se i passaria a rebre les aportacions normals derivades de les polítiques europees.

ProcÉs d'adhesió, obert.

El fet que el dia 21 de febrer d'aquest 2014 s'hagi produït la primera sessió ministerial de la conferència negociadora per a l'ingrés de Sèrbia a la UE i el fet que Albània pugui veure reconeguda la seva condició de candidat a l'adhesió en el proper mes de juny fan veure que el procés d'ampliació europea continua obert, si bé el president de la Comissió Europea ens recordava el 10 de febrer que veu “quasi impossible que Escòcia torni a la UE si s'independitza del Regne Unit després del referèndum pactat per Cameron i Salmond pel setembre de 2014”, en la mateixa línia del que va dir fa uns mesos que si Catalunya s'independitzés d'Espanya quedaria fora de les institucions europees.

Això vol dir que la UE està oberta a estats i no a regions per molt històriques que puguin ser, però això no vol dir, tampoc, que pels estats sigui fàcil entrar a la UE. Croàcia, per exemple, va trigar deu anys de negociacions per entrar, i altres països encara han necessitat més temps.

El tema econòmic no serà el determinant per a les negociacions d'adhesió de Sèrbia a la UE, ni tampoc sembla que ho pugui ser la situació de Kosova, que després de la seva declaració unilateral d'independència segueix sense ser reconegut com a estat sobirà per molts països, per la qual cosa no té possibilitat d'entrar a les Nacions Unides com a membre i, de retruc, no pot incorporar-se a la UE pel fet de no tenir categoria d'estat.

Un país viable.

Els 77.000 quilòmetres quadrats del seu territori i els seus 7,1 milions d'habitants fan de Sèrbia un país econòmicament viable i integrable a la UE després, sobretot, d'haver acceptat adoptar mesures d'austeritat per reduir el greu dèficit públic de 8,3% del PIB fins al pactat 2 a 3% d'ara fins al 2017 i després de dur a terme un programa d'ajust per evitar caure en bancarrota.

El que, contràriament, serà més difícil a la negociació d'adhesió serà aconseguir tancar els capítols referits al poder judicial, als drets fonamentals i a la creació d'un espai de justícia, llibertat i seguretat, perquè en aquests temes el govern de Belgrad no té les millors credencials, després de l'etapa Milosevic.

La UE no vol cometre ja més errors acceptant nous membres que li suposin problemes, com és el cas de Bulgària, Romania i Croàcia, per la qual cosa no s'espera que les negociacions d'adhesió resultin fàcils si Sèrbia no dóna les garanties adequades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.