L'Incasòl prepara la venda de part del seu parc a llogaters de llarg termini
El govern podria tenir a punt l'operació, dirigida a uns 600 compradors, abans de l'estiu
La Generalitat negocia amb els bancs per garantir el finançament
als compradors
La conselleria de Territori i Sostenibilitat ultima el procés per poder tancar la venda d'una part del parc d'habitatges socials de l'Incasòl als llogaters que els ocupen. El govern estima que hi hauria prop de 600 possibles compradors interessats, però tot just ara està acabant d'estudiar quines promocions podrien ser susceptibles d'entrar en aquest pla.
Es tractaria en tot cas de llogaters de llarga durada i, per tant, d'immobles –explica el secretari d'Habitatge, Carles Sala– “que no estan complint una funció d'atendre emergències d'exclusió social”.
Segons Sala, el govern està acabant els treballs previs per presentar l'operació, cosa que podria passar abans de l'arribada de l'estiu. En aquesta fase prèvia un dels detalls que la Generalitat mira de tancar és un acord amb les entitats financeres que garanteixi la subrogació de les hipoteques als futurs propietaris.
Amb aquesta operació el govern espera donar una mica d'oxigen a la malmesa tresoreria de l'Incasòl i tanca els rumors sobre una possible desinversió en bloc de la cartera de pisos socials a inversors privats. “Aquí no es donen les característiques que van fer atractiu per als fons el paquet de pisos socials de Madrid”, explica Sala. A Madrid el 52% dels habitatges s'ubicaven a la capital, el 80% no tenien hipoteca pendent i sobre un 70% tenien un règim de protecció només de set anys, condicions molt diferents de les que es donen a la cartera de l'Incasòl.
Però a més, destaca Sala, la voluntat de la Generalitat és mantenir un parc públic. “El govern ha de tenir aquests recursos per atendre aquells col·lectius amb més dificultats d'accés a l'habitatge”, destaca Sala.
Els ingressos que generi aquesta operació permetran un cert descans per a l'Incasòl, que disposa de 14.000 habitatges, dels quals 1.250 estan buits. “Però l'Incasòl ha de pagar les hipoteques sobre els pisos tant si aquests estan ocupats com si no”, diu Sala.
El deute de l'Incasòl -que havia arribat als 900 milions d'euros- se situa ara al voltant dels 800 milions, una quantitat que difícilment permet assumir nous projectes. “La major part d'aquest deute es va generar entre el 2008 i el 2010 i més de la meitat correspon a operacions de compra massiva de sòl, sovint a localitzacions amb una demanda d'habitatge inexistent”.
Sala es mostra molt crític amb l'estratègia seguida en la darrera etapa de la gestió del tripartit a l'Incasòl, “quan fins i tot es van obrir concursos per comprar promocions ja acabades i no sempre ben situades”.
La complexa situació financera de l'Incasòl obliga a més, explica Sala, a “buscar noves fórmules” per ampliar el parc públic de pisos socials, ja que l'opció d'iniciar noves promocions és ara com ara una quimera.
En aquest sentit l'executiu està tramitant l'aprovació de noves figures com la tinença intermèdia, que permetria comprar una part del pis i pagar un lloguer ajustat per a la resta. Així, una persona que per exemple no pogués assumir una hipoteca per a un habitatge de 250.000 euros però que pogués aportar-ne 100.000 i pagar un lloguer per als altres 150.000. Arribat el cas que la seva situació financera millorés, podria ampliar la porció de propietat; mentre que al contrari, si es veiés en la necessitat, podria optar per vendre.
El govern també vol plantejar altres alternatives com la de les propietats temporals, “que poden tenir sentit també en un context de mobilitat laboral”, argumenta el secretari d'Habitatge.
El govern, pendent d'un acord amb la Sareb
b. rLa Sareb podria convertir-se en el principal pagador de la nova taxa sobre pisos buits que el govern català preveu portar al Parlament abans de l'estiu. L'impost, que gravarà aquells pisos desocupats que estiguin situats en algun dels 72 municipis que la Generalitat ha qualificat com a zones on hi ha demanda d'aquest tipus d'habitatge, s'aplicarà sobre tots aquells grans tenidors d'immobles, exceptuant l'administració i les entitats del tercer sector. També en quedaran exempts els particulars.
En aquest escenari la Sareb té tots els números per convertir-se en el principal finançador de la nova taxa a partir de l'any que ve, quan el govern té previst que entri en vigor. Ho serà o no, però, en funció de si finalment accepta signar un conveni amb la Generalitat per a la cessió de 500 habitatges per destinar-los a lloguer social. La Generalitat confia que finalment l'anomenat ‘banc dolent' s'avindrà a l'acord, en part potser pensant en la suculenta bonificació que podria obtenir a l'hora de calcular la quantitat a pagar per la nova taxa. I és que tal com està redactat ara l'avantprojecte de llei del govern, aquesta bonificació podria arribar al 75%. “Cosa que demostra que la voluntat del govern no és recaptar sinó mobilitzar habitatges”, explica el secretari d'Habitatge, Carles Sala.
Parc buit.
Per al 2015 les previsions del govern són atreure uns 1.500 habitatges més. “Tampoc podríem assumir quantitats molt més altes, hi hauria la possibilitat de col·lapse tenint en compte la gestió de posada a punt, adjudicació i lliurament d'aquests habitatges”, destaca Sala.
La Generalitat disposa d'uns 1.250 habitatges buits (d'un total de 14.000 pisos), dels quals uns 460 no es lloguen des de fa més de dos anys per manca de demanda. “No en tenim a les àrees susceptibles d'aplicar l'impost”, afirma Sala.