Ho anunciava el president Mas fa uns dies durant la celebració del sopar organitzat per la patronal Pimec. El setembre que ve,a tot estirar, el govern preveu entrar al Parlament l'avantprojecte de llei de la Formació Professional, que actualment està en tràmit d'audiència i en tràmit d'exposició.

La nova llei és una de les peces clau per capgirar una situació d'atur desbordat entre els joves que supera de molt el 40% a Catalunya, i que posa de manifest les mancances d'un sistema que no ha sabut situar la formació com a una peça estratègica de país.

La nova llei parteix amb l'objectiu, explica el director general de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial de la Generalitat, Melcior Arcarons, “de configurar una formació professional més rellevant, moderna, que aporti les competències útils per millorar l'ocupació de les persones i la competitivitat de les nostres activitats productives”.

El govern entén que aquesta pot ser una llei estratègica de país “perquè si ens en sortim ens podrem equiparar amb les principals economies europees de base industrial”, explicava Mas davant els representants de la pime.

La patronal de les pimes ha participat, juntament amb Foment del Treball i els sindicats, en el redactat de l'avantprojecte. La seva responsable de formació, Lourdes Esteban, en fa una “valoració positiva” i destaca “el consens amb el qual s'ha treballat entre el governs i els agents socials, un consens que esperem que es tingui en compte en el tràmit parlamentari”.

Un dels principals canvis que implicarà la nova llei és la creació del sistema de formació i qualificació professional de Catalunya, que integrarà l'FP inicial inclosa en el sistema educatiu i dirigida a joves estudiants, amb la formació laboral (formació per a aturats i formació continuada), “dos mons fins ara poc connectats”, reconeix Arcarons. De fet ara com ara l'FP està dirigida per dos departaments de la Generalitat, Ensenyament, que controla l'FP inicial, i Empresa i Ocupació, que controla la part de formació laboral.

El text que entrarà al Parlament també preveu la creació d'un nou òrgan autònom de governança per a aquest sistema. Així, està prevista la creació de l'Institut de Formació i Qualificació Professional, que estarà dirigit per una comissió gestora constituïda de forma tripartita, és a dir, amb representació del govern però també de patronals i sindicats. “Això és un avenç en la governança perquè és obvi que els agents socials hi tenim molt a dir en aquest tema”, destaca Esteban.

El nou model també estableix la participació de les cambres de comerç i l'administració local en aquest institut a través del seu consell, i fins i tot en una segona fase la llei preveu la creació de consells sectorials com a òrgans que representin els principals actors productius del país. “No únicament estreny els vincles entre els diferents tipus de FP sinó que crea vincles entre empresa i formació”, destaca Arcarons.

De fet la desconnexió entre l'FP i l'empresa ha estat una de les crítiques més recurrents en tant que és aquest precisament un element clau per generar major competitivitat a l'economia. La introducció del model d'FP dual està escurçant distàncies i a més la futura llei de la formació professional estableix altres millores, com facilitar que els professors d'aquest sistema facin estades a les empreses. “Això ja es fa, però es tracta de fer-ho en major quantitat i més sovint”, destaca Arcarons.

Un cop superats els tràmits d'audiència i exposició pública -que en aquest cas s'estan fent paral·lelament- el text passarà al consell tècnic i finalment al CTESC, amb la qual cosa la previsió és que pugui entrar al Parlament la darrera setmana de setembre o la primera d'octubre a tot estirar.