França enfila la seva transició energètica
El govern gal presenta el full de ruta per potenciar les renovables i reduir la dependència de la nuclear
L'altra gran prioritat és reduir el consum d'energia amb habitatges tèrmicament més eficients
Sense que serveixi de precedent, la Comissió Europea (CE) està contenta amb França. El motiu no té a veure amb compliment de l'objectiu de dèficit del PIB, batalla perenne entre Brussel·les i París, sinó amb la voluntat francesa d'accelerar la transició cap a una economia verda, tal com la CE va demanar als països membres a principi de mes.
La transició energètica, un dels puntals oblidats del programa electoral del president Hollande, viu una nova embranzida des del canvi de govern provocat per la històrica davallada socialista en les municipals del març. En particular, després que, a la cartera mediambiental, hi arribés un pes pesant de la política francesa contemporània com és Ségolène Royal. L'antiga presidenciable socialista va presentar el 18 de juny les línies mestres del seu projecte de llei sobre la transició energètica, que a la tornada de les vacances serà presentat en sessió parlamentària.
El pla de la mediàtica ministra francesa busca diversificar les fonts d'energia, centrant especialment l'evolució en un ús més gran de les renovables: avui representen un 13% del total, inferior a la mitjana europea, i es vol que arribin al 32% en 20 anys. La gran damnificada del canvi serà l'energia atòmica, que suposa actualment el 75% de l'electricitat francesa, una dependència que es vol reduir al 50%. Les previsions apunten que aquest declivi de la nuclear comportaria el tancament d'un terç de les centrals que hi ha França. “Apagar un reactor nuclear no és prémer un botó. Aquest pla no suposa una renúncia a la nuclear”, va defensar Royal en una entrevista a Le Monde, on va recordar que el sector dóna feina a 200.000 persones. El projecte de llei, de tota manera, no dóna potestat a l'Estat per tancar plantes, ni tampoc posa límit d'edat als reactors.
L'altre pal de paller del projecte de llei de Royal és la reducció dràstica del consum energètic francès a la meitat en l'horitzó del 2050 (la factura s'enfila avui fins als 65.000 milions anuals), i la mesura principal per aconseguir-ho serà la posada en marxa d'un pla per fer més eficients els habitatges.
El consum energètic de les llars franceses representa el 40% del total del país. És per això que es crearà un “xec energia” per a les llars més modestes, per tal de realitzar auditories energètiques, i per finançar posteriorment, a interès zero, les reformes recomanades en l'informe (queda per veure, però, quines seran les condicions per accedir-hi). També s'obligarà al fet que els edificis en rehabilitació o restauració se cenyeixin a una renovació energètica per aïllar-los, si bé es donarà una exempció fiscal del 30% als treballs iniciats entre el setembre d'aquest any i el desembre del 2015.
Intents previs
El problema d'aquesta iniciativa, però, és que ja s'ha intentat de manera aproximada els darrers dos anys amb resultats decebedors: dins el pla d'edificis durables, impulsat el 2012 per Hollande, es pretenia la renovació anual de 500.000 habitatges. A la pràctica, hi ha un retard considerable, ja que el 2013 només se n'havien renovat 160.000.
També es vol incrementar l'ús del vehicle elèctric. No sols amb la instal·lació de set milions de punts de càrrega d'aquí al 2030 –serà obligatòria als pàrquings públics i privats–, sinó que es donaran ajudes a qui vulgui passar-se a un cotxe d'aquest tipus. Si el vehicle que es deixa d'utilitzar a canvi de l'elèctric és dièsel, el finançament de l'Estat podria arribar als 10.000 euros.
Queda per veure el de sempre: d'on sortirà el finançament i quant se'n necessitarà. D'acord amb les avaluacions dels experts durant el debat nacional de la transició energètica –del qual va sortir el text presentat per Royal– i amb les de l'agència mediambiental i de l'ús de l'energia, el cost d'aquestes mesures suposarà entre 10.000 i 30.000 milions anuals extres a les inversions energètiques que ja estan en marxa. Això implicarà tant finançament públic com privat.
Però Royal no s'inquieta, ni perquè el projecte pugui esdevenir tan car que ni arrenqui, ni per les reticències de Bercy amb què es van trobar els seus predecessors en el càrrec. “Tenim els mitjans, i he demostrat que la inversió en el creixement verd dóna fruits, i fins i tot més ràpidament del que pensem”, repeteix la titular d'Ecologia, del tot confiada.
LES XIFRES
La UE busca unitat per a París 2015
Al juny, en la trobada de ministres de Medi Ambient de la UE, es van tornar a evidenciar les diferències en els objectius comunitaris contra el canvi climàtic i de desenvolupament de les renovables per al 2030. Matisos, sobretot, entre l'est i l'oest, ja que un bloc capitanejat per Alemanya, amb França, Suècia o Portugal, es va mostrar a favor d'assolir una reducció del 40% de les emissions de CO² en 20 anys respecte al 1990, i que almenys un 27% de l'energia sigui renovable. A l'est, per contra, preocupa la compatibilitat de les mesures amb la naturalesa bàsicament industrial de les seves economies. L'objectiu europeu és aconseguir fer un front comú de cara a la cimera del canvi climàtic de París, el 2015.