Gran angular

La lluita contra l'efecte frontera

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) està patint com mai no havia patit des de la seva posada en marxa, al gener del 1995, quan l'antic Acord General sobre Aranzels i Comerç nascut el 1947 va ser completat a la fi de la ronda Uruguai, a Marràqueix, pels acords sobre comerç de serveis i sobre protecció de la propietat intel·lectual.

La crisi econòmica mundial ha generat reaccions proteccionistes d'alguns països i, ara, algunes de les mesures i contramesures adoptades per la UE, els Estats Units, Rússia i altres països en relació amb la crisi d'Ucraïna estan fent que els mateixos principis antiproteccionistes i antidiscriminatoris de l'OMC es vegin qüestionats.

De fet, la trajectòria de l'OMC –que en principi semblava que donaria pas a una molt més gran liberalització al comerç mundial, congruent amb la globalització– va quedar estancada com a conseqüència que la ronda de Doha -que és la IX ronda multilateral des que va començar la sèrie de rondes comercials multilaterals, a la fi de la Segona Guerra Mundial- no s'ha pogut culminar des que es va llançar, al novembre del 2001, tot just després de l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York.

Per aquesta manca d'avançaments significatius, per a la liberalització del comerç mundial, la comunitat internacional va acollir amb entusiasme l'acord sobre facilitació del comerç que es va pactar a la novena reunió Ministerial de l'OMC, que es va celebrar a Bali al desembre del 2013.

La facilitació del comerç no pretén els objectius ambiciosos de rebaixar els aranzels de duanes o eliminar les subvencions a les exportacions agrícoles o altres elements d'eliminació de barreres, sinó millorar l'eficiència en la circulació de béns entre les fronteres estatals, eliminant els obstacles administratius i tècnics que fan que “l'efecte frontera” sigui un impediment important per desenvolupar els intercanvis comercials.

L'acta única europea.

La Unió Europea (llavors encara Comunitat Europea) es va preocupar d'eliminar “l'efecte frontera” entre els seus estats membres amb l'Acta Única Europea. Amb aquell tractat, es va aconseguir que el 31 de desembre del 1992 arribéssim al “mercat únic europeu” sense traves administratives, físiques o normatives que dificultessin el trànsit de mercaderies entre els estats membres.

A més d'aquest exemple europeu i del que han seguit altres acords regionals de comerç o el que figura al full de ruta del potencial futur acord de Lliure Comerç Transatlàntic EUA-UE o de les normes ja en vigor en alguns dels acords entre la UE i altres països tercers, l'Organització Mundial de Duanes i el Banc Mundial s'estan preocupant de fer avançar l'acord sobre facilitació del comerç de l'OMC, la qual cosa està implicant en molts casos la gestió coordinada d'inspeccions i controls frontalers entre estats per evitar que aquestes dificultin l'intercanvi de mercaderies.

La cosa no resulta fàcil perquè tots els estats volen exercir control sobre els tràfic comercial exterior, tant per raons estadístiques com per raons de seguretat i de control de les activitats i pràctiques il·lícites que es puguin produir com a conseqüència del tràfic de drogues, moviments migratoris irregulars, diferències en les normes sanitàries a ambdós costats de les fronteres, etc.

Això es pot aconseguir per l'operació conjunta de controls o pel seu reconeixement mutu, per acords sobre horaris de tancament de fronteres, per l'establiment d'infraestructures comunes o per l'harmonització de la documentació requerida per acompanyar els productes, per la gestió apropiada dels riscos derivats de les càrregues sospitoses, etc.

Tot això requereix recursos financers, humans i tècnics i la voluntat política de les administracions sobiranes a les dues bandes de les fronteres, i això no sempre es fàcil de negociar.

El que s'ha dit fins ara serveix per posar en relleu que “l'efecte frontera” no és anodí. Ara que tots estem analitzant el procés català cap al 9-N i el que comportaria una eventual independència de Catalunya de la resta d'Espanya amb la corresponent sortida de la Unió Europea, plantejar el tema de l'“efecte frontera” és molt important com a complement de l'anàlisi que es pugui fer del finançament autonòmic o d'una més que possible sortida de la zona euro.

Dèficit o saldo positiu.

Catalunya te dèficit amb les seves relacions comercials amb l'estranger i, en canvi, saldo positiu amb la resta d'Espanya, la qual cosa suposa un efecte positiu sobre el PIB. De fet, el principal impacte positius de les vendes a l'exterior prové del superàvit aconseguit amb les transaccions amb Aragó (3.900 milions d'Euros) molt superior, per exemple, als superàvits amb França (2.700) o amb Portugal (2.300), malgrat el pes de les respectives poblacions.

Per això, cal ser molt realista respecte a l'anàlisi del que és ara o del que no seria, en un futur de independència de Catalunya, l'“efecte frontera” en relació amb la resta d'Espanya, i tot això sense comptar amb un eventual boicot als productes catalans, en què no crec gaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.