Gran angular

JOSEP JOAN MORESO

PRESIDENT DE L'AGÈNCIA PER LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI (AQU)

“No és veritat que tinguem massa universitaris”

Tenim una necessitat de reorientar la nostra formació universitària
La universitat està preparada per acompanyar el país en un futur més ambiciós
Les universitats catalanes han vist reduïts els seus pressupostos
un 30%
Autonomia universitària no vol dir falta de rendiment de comptes
Estem aconseguint
que el sistema universitari català sigui reconegut
Quan hi ha una crisi econòmica
es dóna un corriment de funcions
En la carta de presentació de l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) es deixa palès que un dels objectius és garantir la qualitat dels estudis d'educació superior del país. En quina situació està aquesta educació?
El sistema universitari català és bastant bo. Comparant-lo amb els sistemes del sud d'Europa podem dir que, tant en docència com en recerca, és un dels millors del sud d'Europa, sense cap dubte. Però té molts mecanismes de millora. De fet, que és bastant bo també es nota en el fet que hi ha més sensibilitat a l'hora de vetllar per ell mateix i l'AQU és la primera agència creada a Espanya, ja fins i tot d'abans que hi hagués cap llei que obligués a processos d'avaluació i acreditació. El més important que fa l'AQU és, fonamentalment, acreditar i verificar les titulacions, tot el que seria la qualitat dels estudis i del professorat.
La pregunta venia perquè el rànquing U-Multirank (un dels llistats que avaluen la situació universitària de cada país i que va ser presentat per la Comissió Europea la primavera passada), exposava que entre les 15 universitats capdavanteres no n'hi havia cap de catalana i que, després de la UPF (posició 18), la següent, que és la UAB, ja està en la posició 75.
Bé, però és que el primer que s'ha de tenir en compte és que al món hi ha 20.000 universitats, això són moltes. El rànquing de Xangai és un altre avaluador i si estàs entre les 200 primeres d'aquest rànquing, com és el cas de la Universitat de Barcelona, o entre les 200 primeres d'un altre rànquing com el Times Higher Education –en aquest hi ha la Pompeu Fabra–, això vol dir que formes part de l'1% millor del món. Hi ha recorregut i jo crec que encara millorarem però és que el fet que en aquesta llista presentada per la Comissió n'hi hagi una entre les 20 primeres ja és de per si una notícia molt bona. A Europa hi ha Oxford i Cambridge, universitats amb què, només pel pes de la història, ja no podem competir. També hi ha la University College London, algunes de les alemanyes o les holandeses. Vull dir que són universitats molt bones, molt. Però comparant-nos amb les que admeten comparacions, que serien les que hi ha a la franja que marca el sud de París i Suïssa, l'única que està entre les 20 primeres en el Times Higher Education és la UPF.
Un bon indicador per a la UPF.
El que vull dir és que tot depèn de com t'ho miris. Sí, és clar, fent una comparació no tenim un Amancio Ortega que ens posi al capdavant com passa amb ell en el cas de les llistes de més rics del món, però és que no es pot fer de cop. El que és destacable és que estem aconseguint un element molt positiu: el sistema universitari català comença a ser conegut i reconegut com a sistema.I això és molt bo. Als Estats Units el reconeixement és individual, Harvard, Yale, etcètera, i, en canvi, el model europeu d'èxit és el que reconeix, amb excepció d'Oxford i Cambridge, tot un model de sistema. Per entendre'ns, el sistema danès d'universitats és bo, el finlandès és bo i també és bo l'escocès. No és que hi destaqui una universitat sobre totes sinó que l'articulació del model és bona. Això és al que Catalunya pot aspirar.
I aquesta és la missió de l'AQU?
L'AQU hi pot ajudar, no ho pot fer tot.
D'acord, però observant els criteris de funcionament de l'AQU s'hi llegeix que l'agència mostra respecte per l'autonomia universitària. Com lliga això? No és una paradoxa?
Autonomia universitària entesa com a llibertat de càtedra, com a llibertat per ensenyar i per fer recerca i com a llibertat per autoorganitzar-se. Això és un concepte propi de les universitats de tot el món. Si això és respecta, la universitat va bé. Però autonomia no vol dir falta de rendiment de comptes. A priori autonomia i, després, rendiment de comptes. A Espanya normalment s'ha fet el contrari, a priori control i, després, cap rendiment de comptes. No es miren mai els resultats.
Hi ha algun criteri avaluador millor que fixar-nos en la inserció laboral dels titulats?
Hi ha atur, és cert, però s'ha de comparar. Segons les estadístiques amb què treballem, la taxa d'atur entre els graduats de fa tres anys és d'un 11,6%.
Però també és cert que un de cada quatre treballa en una feina inferior al que li correspondria per la seva titulació.
Sí, això també és veritat. Quan hi ha una crisi econòmica com la que hem passat es dóna un corriment de funcions: doctors que fan feines que no són de doctor, graduats que fan feina que no és de graduat i així anar baixant fins que arribes a un grup que es queda sense feina. I la gent d'aquesta franja d'edat que no té cap formació es troba amb un 50% d'atur. La universitat no ho pot resoldre sola, només se'n surt amb un model productiu orientat a l'economia del coneixement. A Catalunya i a Espanya es va confiar la creació de llocs de treball i l'impuls del creixement econòmic a dos sectors que no donen a l'economia un valor afegit suficient: la construcció i el turisme. I només amb això no n'hi ha prou. Cal una bona producció industrial i la producció industrial requereix persones amb formació. Aquest és el repte de l'economia catalana.
Purga ara la universitat una etiqueta que se li ha penjat i que diu que hi ha massa universitaris i poca formació professional?
Són vasos comunicants perquè hi ha transvasament de la FP a la universitat i a l'inrevés. És veritat que ens calen més persones titulades en formació professional, però no és veritat que tinguem massa universitaris. Comparant-nos amb els països del nostre entorn als qui ens volem assemblar, observem que estudia a la universitat una mica més del 40% de la gent que està en edat d'estudiar. Aquí estem per sota. No tenim massa estudiants universitaris, tenim una necessitat de reorientar la nostra formació universitària. I de reorientar-la tenint clar cap a on volem anar com a economia. Però és que en algunes coses ja ho fem. La indústria farmacèutica sempre diu que els nostres biòlegs i farmacèutics estan ben formats. I la indústria química, igual. La universitat està preparada per acompanyar el país en una aspiració de futur més ambiciosa.
No li sembla que hi ha una proporció de titulats que se senten estafats? Gent a qui tota la vida se li havia dit que si es formava i estudiava tindria un futur i una qualitat de vida professional assegurada?
És veritat, en part. No passa en totes les disciplines. L'ultim estudi de l'AQU prova que en medicina i en tota la branca de coneixements mèdics, inclosa la fisioteràpia, hi ha un nivell d'ocupació del 94% i, a més, es dediquen a treballar del que han estudiat. En d'altres àmbits és més difícil i el pitjor és humanitats. En aquest sentit, hi ha dos temes que es barregen. D'una banda, es treballa en feines de menys nivell del que s'ha estudiat i això és conseqüència de la crisi i només se'n surt si apostem per això que es diu economia del coneixement. L'altra cosa és que estem creant un sistema econòmic que perjudica i deixa en precari els joves. Tothom, és igual que siguin despatxos d'advocats, mitjans de comunicació, farmacèutiques, enginyeries, qui sigui, tendeix a contractar en precari gent jove encara que sigui gent que està molt qualificada. L'estabilitat no arriba fins als 35 anys, si és que arriba, i això no és bo per a una societat. Com s'arregla? No ho sé.
No només precaritza l'empresa privada. La universitat ha de preparar els talents del futur i, per tant, se suposa que qui imparteix la lliçó ha de ser personal de solvència contrastada. En canvi, casos com la situació laboral dels professors associats no són un exemple de reconeixement professional.
La universitat ha sofert una precarització com a conseqüència de la reducció de places a l'administració publica i de la reducció de pressupostos. Les universitats catalanes han vist reduïts els seus pressupostos un 30% i estan a nivells del 2006.
Això és una de les causes que gairebé un terç dels 245.000 matriculats a les universitats catalanes es decanti per les universitats privades?
Dins d'aquest terç s'hi compta també la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i ells ja són 40.000 estudiants. I la UOC no és ben bé una privada. En realitat, les privades tenen poc pes.
De tots els universitaris, almenys 12.000 tenen entre 30 i 40 anys.
Si no són alumnes de màster és un mal senyal. Però si són de màster és bo. Dades d'altres sistemes universitaris revelen que el màster el fan almenys la meitat dels estudiants que fan el grau. Una meitat d'aquesta meitat el fan tan bon punt acaben el grau però l'altra part s'hi matricula en el futur per millorar les seves competències un cop ja està inserit en l'esfera professional.
Quan era rector de la UPF va dir que la universitat universal no és possible i es posicionava a favor d'un increment de les taxes universitàries. Ho segueix pensant?
L'ideal seria el model de Dinamarca, on no es paga matrícula i tots els estudiants reben una ajuda mensual de 735 euros. Però aquí és inassumible. Jo vaig dir que si es feia un augment de les taxes conjuntament amb un augment de les beques podia ajudar qui més ho necessiti.

Marxar per burlar l'atur

Mostrar interès en les universitats estrangeres no
és un desprestigi per a les universitats catalanes. Almenys així ho interpreta Josep Joan Moreso, que no només no veu com un problema el fet que un universitari del país consideri una aspiració poder anar a formar-se a una universitat estrangera sinó que, al contrari, ho considera una opció molt interessant. “Les universitats americanes, fins i tot les millors dels rànquings, volen que els seus estudiants facin una estada a fora. La UPF rep cada any 1.000 estudiants americans que passen un semestre aquí.” Afegeix que “un estudi de la UE prova que els estudiants que han fet un Erasmus tenen menys atur que la resta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.