Gran angular

ÀNGEL CASTIÑEIRA

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE LIDERATGES I GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA D'ESADE

“Els directius volen menys màrqueting i més geopolítica”

Allò que diuen de l'obsolescència programada es projecta ara sobre els directius
L'escenari polític actual és de transformació i l'error suïcida és voler fer de gestor
En la construcció del lideratge del procés sobiranista hi veig diverses interferències
La millor manera d'exercir-lo és desenvolupant al teu voltant gent líder també
Quan la gent parla de lideratge pensa en líders, però aquests només són una petita part
La clau és que l'escenari ha canviat: ara és volàtil, incert, complex i ambigu
El 86% dels participants en la darrera reunió del World Economic Forum de Davos van manifestar que el lideratge està en crisi. Hi està d'acord?

Quan els empresaris parlen de crisi de lideratge fan referència a un conjunt de coses diverses: primer, que es mouen en un escenari d'arenes movedisses; segon, que les competències per a les quals els directius havien estat formats han deixat de ser vàlides o comencen a ser vàlides unes altres; i, tercer, que les maneres de conduir i de gestionar les organitzacions, també. Ara bé, dir que l'element més important és una manca de lideratge a les organitzacions si després no va acompanyat de cap tipus d'iniciativa de ningú, és una mena d'escopinada al cel dient “Porca miseria! Per què ara i per què nosaltres?”
Però també hi ha lamentacions en altres àmbits.

Cert. A la càtedra d'Esade utilitzo un triangle que pot ser aclaridor. Li diem el triangle màgic del lideratge i diu que per tenir lideratge s'han de donar simultàniament dins d'un mateix context tres elements que interactuen entre ells: líders, seguidors i visió. Quan es parla de crisi de lideratge, la majoria posa l'accent en la crisi de líders, però lideratge no és el mateix que líder, de fet, són una petita part del lideratge polític, econòmic, militar, esportiu, etcètera. Potser hi ha gent amb voluntat d'exercir lideratge però no hi ha visió, o bé no hi ha gent disposada a seguir.
Quan diu que el líder és una part petita, què em diu de Steve Jobs i Apple?

En el camp de l'empresa es confon molt i massa sovint líder i visió. Si mires la biografia de Steve Jobs, el lideratge era el projecte d'Apple o era la figura de Steve Jobs? Hi ha un moment que es desdibuixa on comença el projecte i on comença la passió del líder.
És bo?

En la mesura que les organitzacions es fan més complexes interactuant amb un context mundial, la millor manera d'exercir el lideratge és desenvolupant al teu voltant gent líder també. Recordem el cas del Costa Concòrdia, un creuer que no deixa de ser un microcosmos perquè hi havia més de cinc mil persones. Un model clàssic de lideratge on tot ha de passar pel capità va provocar un autèntic drama. En canvi, a Fukushima, com que temps abans del darrer tsunami hi havia hagut un altre terratrèmol, algunes empreses japoneses havien modificat l'estructura organitzativa per esdevenir una cosa semblant a una estrella de mar, un organisme que si li talles una pota es regenera i si li claves una agulla al cap no el mates perquè el cap està distribuït a totes les potes. Per tant, algunes empreses, tres dies després del tsunami, pràcticament ja funcionaven al 80% del seu rendiment malgrat que una part de la seva organització havia desaparegut. Això sembla revolucionari. Però quan sant Ignasi de Loiola envia els jesuïtes a expandir-se pel món ens trobem que un segle després els jesuïtes del Canadà, Rússia i el sud-est asiàtic no s'havien separat ni un àpex del que era l'esperit inicial de l'organització. Això vol dir que els jesuïtes havien sabut trobar alguna manera d'apoderar l'equip que, alhora que tenia autonomia i capacitat de prendre decisions, mantenia un vincle amb el que era el projecte o la visió original.
I com es fa?

Aquest és el repte que Apple té ara: es pot mantenir una manera de ser, un Apple way of life malgrat que el fundador ja ha mort? La manera de fer-ho és no tant apostant per posar tots els ous només en la cistella del directiu líder, sinó en la cultura organitzativa, allò que impregna una manera de fer i de ser i fins i tot de viure empresarialment.
Diu que exercir el lideratge és desenvolupar líders al voltant. Quin és el marge per fer líders?

La pregunta clàssica de si el líder es fa o neix? Els estudis de neuròlegs, psicòlegs experts en competències directives, és que hi ha un 50% de persones que tenen elements innats o competències que els predisposen a exercir el lideratge des de la infantesa, però l'altre 50% han pogut exercir el lideratge gràcies a competències apreses. El que passa és que no són apreses per la via cognitiva. El lideratge no s'ensenya però s'aprèn. Connectant amb l'inici de l'entrevista: què preocupa a la gent de Davos? No els amoïna només que no s'hagin format líders, ja els intenten formar, el que passa és que l'escenari els ha canviat. Jo dic que el nou escenari és VUCA: volàtil, incert (d'uncertain), complex i ambigu. Clar, quan l'escenari era canviant però mínimament estable, les funcions de directiu que s'ensenyen a Esade de planificació estratègica, de previsió i d'anàlisi DAFO tenen sentit, perquè el que fa el directiu és utilitzar l'experiència, la raó i la intuïció per fer plans de futur. Però si el món és volàtil, incert, complex i ambigu, dimonis!, com puc planificar?
Quan t'adaptes, l'escenari ja ha canviat.

Allò que diuen els informàtics de l'obsolescència programada es projecta ara sobre els directius: mai arribem veritablement a adaptar-nos al nou context perquè l'únic permanent és el canvi.
Cal replantejar-s'ho tot?

El que estem valorant avui és una característica molt poc planificadora: si els temps són disruptius, has de saber com reaccionar. I tant se val que estiguis dedicat a explotar hidrocarburs i siguis una gran companyia o un petit agricultor. Que el món és disruptiu significa que el marge de planificació s'ha escurçat i no estem en una partida d'escacs amb temps per pensar la pròxima jugada sinó amb moltes jugades simultànies.
Tenen sentit els plans estratègics a cinc anys?

A Esade n'acabem de fer un, però ja li he dit a la directora que els plans estratègics tenen data de caducitat. Els pedagogs i docents sabem que aprendre és molt difícil; ara bé, hi ha una cosa més difícil encara, que és, un cop has après, desaprendre. Per als directius el més difícil és canviar els marcs mentals de raonament i de presa de decisió. Del que estem parlant ara és que si el món es VUCA, el grau d'agilitat en l'exercici del lideratge ha de ser molt gran, i això vol dir: sí, has de fer el pla estratègic perquè la visió a mitjà termini la necessites, però has de ser molt àgil i reaccionar sobre la marxa.
La informació té un paper fonamental?

A les escoles de negocis estem canviant els continguts formatius. Si el món s'ha fet glocal -una interacció molt peculiar entre la dimensió global i la local-, encara que siguis productor d'avellanes a Reus, has d'estar amb una antena en el que passa al món, perquè moltes vegades el preu de l'avellana no depèn de la teva producció o qualitat, sinó de factors externs. Quina és la matèria que més demanen els directius a Esade? Doncs coneixement dels canvis geopolítics per entendre què està passant al món. Els alumnes ens diuen: “Si sabem una miqueta menys de màrqueting o de finances no passa res, però necessitem saber què dimonis passa al món!”
Precisament, com interpreta des del lideratge el que està passant amb el nou escenari polític?

Tinc una interpretació però és parcial. Cal diferenciar entre lideratge en temps de pau (d'estabilitat i continuïtat) i en temps de guerra (de turbulències). En un moment com l'actual de crisi econòmica, política, moral, institucional i territorial, l'error suïcida és voler fer de gestor, perquè els temps no són de gestionar el que hi ha establert, són temps de transformació. Ens falta el zoom per entendre el que està passant: però penso que fa tres o quatre anys que vivim aquestes crisis, totes diferents i algunes coincidents, que reclamen lideratges transformacionals i en què la gent necessita redefinir els nous lideratges. Problema: si la indignació només es tradueix en més fúria i en lluitar contra la casta o l'elit i res més, aleshores la indignació esdevindrà només una revolta. En canvi, si la indignació va acompanyada d'un nou projecte, llavors la indignació pot esdevenir revolució si reïx. I el mateix podríem dir del procés sobiranista.
Podria concretar?

Nosaltres hem viscut el procés del català emprenyat perquè l'estat de les autonomies arribava a la seva fi i l'intent de regenerar l'Estat espanyol per fer-lo plurinacional no arribava; per tant, quan aquest escenari l'arribem a veure com a podrit, el que s'inicia és un canvi. Suposo que el que recolliran les votacions i els nous parlaments és clarament una situació molt fragmentada, perquè mentre que alguns ciutadans ja ens estem menjant les postres en alguns d'aquests processos, sigui el sobiranista, sigui el dels indignats, molts altres estan en el primer plat. Per tant, algunes forces polítiques que van ser progressistes en la primera transició, com no se n'adonin, poden esdevenir de l'antic règim.
En el cas de Catalunya està fallant alguna de les tres potes del lideratge?

Sí que en fallen. Jo penso que hi ha diverses forces sobiranistes que vénen a coincidir majoritàriament en la visió, però en la construcció de la relació entre líders i seguidors hi ha moltes interferències. Algunes perquè alguna de les persones que estan al capdavant representa una formació que ha hagut de fer el canvi de l'antic model al nou model i si véns de defensar, com Jordi Pujol, l'autonomia i haver estat espanyol de l'any i ara vols defensar la independència, hi ha una part de l'electorat que es pregunta si és creïble. Com també quan dins de la teva coalició hi ha persones com Josep Antoni Duran Lleida que cada dia posa aigua al vi; o quan aquestes persones que intenten liderar el canvi ho han de fer els anys de les retallades, i on la reclamada regeneració t'afecta perquè tens en el teu interior un munt de casos de corrupció. Per tant, en aquesta nova construcció entre líders i seguidors, els seguidors estan demanant qui pot satisfet aquest relat per la nova etapa? Penso que part de les interferències vénen d'aquí.

“Qüestió de temps”

Castiñeira va participar en la redacció del primer llibre blanc del tercer sector civicosocial de Catalunya: “Vam veure que és un sector màximament feminitzat, més del 70% de la gent són dones, però la representació en càrrecs directius només és el 30%”, explica. El director de la càtedra de lideratge recorda que una cosa similar passa en la política: “Les persones que en bona mesura estan liderant canvis a Catalunya són totes dones: Ada Colau, Muriel Casals, Carme Forcadell o Lucía Caram; tanmateix, la representació política continua sent d'homes. Si això ho portem a l'àmbit empresarial, tres quarts del mateix.” Al final, el professor pensa “que és una qüestió de temps”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.