3,5%, el cost del deute de l'Estat
La millora econòmica permet que el finançament continuï abaratint-se
Creix el protagonisme dels inversors internacionals, que copen la meitat dels bons
Les dades macroeconòmiques segueixen donant treva. La millora de l'economia espanyola i també dels mercats financers té una traducció directa en els costos del finançament públic, que continuen baixant. L'any passat, el cost mitjà de la cartera de deute de l'Estat espanyol va caure en 25 punts bàsics, fins al 3,49%. És una de les nombroses dades positives que inclou l'informe fet públic ahir pel Banc d'Espanya.
Segons l'organisme, que fa balanç del 2014, “l'execució del programa de finançament de l'Estat s'ha desenvolupat de forma satisfactòria” perquè hi ha hagut una “millora substancial” de les condicions de finançament. No només perquè no costa tant –ni en forma de diners ni d'esforços– obtenir inversors, sinó perquè s'incrementa el pes dels actors internacionals i també la durada dels productes, el que aporta estabilitat al sistema.
La prima de risc
Si parlem de l'abaratiment del deute, destaca el descens, de 100 punts bàsics, del cost mitjà dels fons formalitzats l'any passat, fins a l'1,46%. També la prima de risc, disparada en èpoques anteriors, es manté relaxada. El diferencial entre el bo a deu anys espanyol i alemany s'ha reduït en dotze mesos en 114 punts, fins a situar-se al mes de desembre passat en els 120 punts. Són algunes de les dades de la memòria del Banc d'Espanya, que també certifica l'augment de la confiança dels inversors internacionals.
Si parlem de la cartera de bons i obligacions, els estrangers van ser els protagonistes de l'augment més important del volum de deute. Al llarg de l'any van incrementar les seves tinences en 64.300 milions, copant gairebé la meitat del total de l'oferta (més del 47%). També destaca l'increment (de 8.300 milions) d'altres institucions financeres, però en canvi retrocedeix la inversió feta per les administracions públiques i les empreses.
Pel que fa a les lletres del Tresor, hi va haver una reducció important de les possessions de les entitats de crèdit (5.600 milions menys) i altres entitats financeres (4.000 milions menys). Encara que els inversors internacionals van fer pocs moviments, com que el saldo total cau, la seva quota va créixer fins al 70%.
Més oferta
En total, l'emissió bruta del Tresor, la que està formada pels productes formalitzats anteriorment i també els que van vencent i renovant-se, es va mantenir l'any passat en nivells molt similars als del 2013, amb 239.535 milions d'euros. L'emissió neta va caure un 18%, fins als gairebé 57.570 milions. L'activitat es va concentrar en bons i obligacions. El pes més important el va tenir l'obligació a deu anys, que va captar el 95% del finançament net. Pel que fa a la durada mitjana dels productes, es va situar en els 6,17 anys, tres mesos més que un any enrere. L'augment dels terminis és vist com a positiu pels experts, ja que dibuixa un sistema menys dependent de les fluctuacions dels mercats i els vaivens del cicle econòmic.
En el seu informe, el Banc d'Espanya destaca que l'any passat es va caracteritzar també per un augment de l'oferta. Es van posar al mercat més instruments de finançament, com ara el deute a cinc i deu anys indexat a la inflació i les obligacions a 50 anys. En total, el primer producte va captar 12.394 milions d'euros, el que suposa el 8,8% de les inversors a mitjà i a llarg termini.
L'organisme regulador del mercat financer destaca que és “una xifra important, tenint en compte que aquest tipus d'emissions van començar el 2014”. Actualment, després del repunt del mes de març, el deute global de l'Estat se situa en els 1,047 bilions d'euros.
El BCE no s'avança a l'estiu
El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit alentir el ritme de compres. L'organisme va invertir la setmana passada 11.819 milions d'euros en la compra de bons emesos per països de la zna euro, un 13% menys que la setmana anterior. D'aquesta manera, durant el mes de maig, el BCE ha invertit un total de gairebé 40.000 milions. Això significa que des de l'entrada en vigor del seu programa de compra d'actius públics, el 9 de març passat, la quantitat que hi ha destinat supera els 134.000 milions. El fet que hagi abaixat ara el ritme que seguia contradiu les declaracions del representant francès al directori de l'organisme, el banquer Benoit Coeuré, que va anunciar que el programa es volia adaptar al calendari i que per això avançaria des d'ara les compres dels mesos d'estiu.
Al gener, el banc es va comprometre a adquirir mensualment 60.000 milions en bons de la zona euro, que se sumen als imports dels seus altres programes.