Economia

La inversió no s'atura

Experts de la Cambra de Barcelona no veuen demostrable que el procés sobiranista afecti l'interès pel Principat

El ministeri i la Generalitat mesuren de forma diferent els volums que arriben

L'evolució de la inversió estrangera a Catalunya i l'efecte que hi pot haver tingut la situació política, i concretament el procés sobiranista, han estat motiu de polèmica fins al punt de servir com a arma llancívola entre els diferents bàndols ideològics. Segons les dades del Ministeri d'Economia, que aquest diari ja va publicar el 21 de març passat, la inversió estrangera va caure l'any passat a Catalunya un 15,8%, fins als 2.968 milions d'euros, mentre que al conjunt de l'Estat creixia prop d'un 10% respecte a l'exercici anterior. Això va donar munició mediàtica als detractors del procés, que es van afanyar a vincular aquest retrocés amb el debat polític que viu el país. No obstant això, ahir la Cambra de Comerç de Barcelona va descartar, amb estadístiques a la mà, que s'estigui produint aquest efecte perniciós.

Tant el president de la institució, Miquel Valls, com el responsable del servei d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, van recordar que el còmput de les inversions és un camp molt volàtil, ja que una gran operació pot disparar a l'alça les xifres d'un exercici, mentre que el següent quedarà necessàriament en un nivell inferior. És per aquestes fluctuacions que Valls va insistir en la necessitat de donar més amplitud a a les dades i analitzar la tendència de fons. Per això, va recordar, fent referència a les dades del ministeri, que si bé el 2014 es va registrar un descens en les inversions, si s'ubica en un període temporal més llarg, el volum de l'any passat forma part d'una tendència creixent i molt uniforme, ja que és superior a la del 2012 i pràcticament igual a la del 2011.

Al marge dels pics d'increment i les valls de descens, la línia estadística que matisa les mitjanes anuals és clarament ascendent durant almenys les últimes dues dècades. Valls també va valorar positivament el progrés que ha tingut el pes relatiu de les inversions directes a Catalunya sobre el total de les que s'efectuen en el conjunt de l'Estat.

Una crisi ‘positiva'

Per la seva banda, Rovira va comentar la paradoxa que, curiosament, ha estat durant el temps de crisi quan s'ha produït un interès més gran per part dels inversors estrangers. Això ha estat a causa, segons l'expert de la Cambra, del fet que a partir del 2008 es va produir una substancial caiguda de preus en els actius que va provocar el pic d'inversions que s'aprecia gràficament cap al 2009. Posteriorment, la normalització del preu d'aquests actius que havien estat majoritàriament sobrevalorats va rebaixar l'eufòria inversora que s'aprecia a partir del 2011-2012.

Les xifres puntuals són, doncs, informació crua, però el que compta és la tendència, que no ha canviat vista amb perspectiva. Pel que fa a la informació que aporta el Departament d'Empresa i Ocupació a través de l'agència Invest in Catalonia, es van registrar 144 projectes d'inversió exterior el 2014, davant dels 132 projectes de l'any anterior, que van ser uns 2.400 milions d'inversió. També es van produir 86 projectes de fusions i adquisicions que contrasten amb els 16 projectes similars del 2013. Per la Cambra, la discrepància de les xifres del ministeri i les del Departament d'Empresa és evident, però totes dues serien igualment vàlides, ja que mesuren conceptes diferents amb metodologies específiques. Fonamentalment, al contrari del que fa Invest in Catalonia, el registre del ministeri inclou les inversions que augmenten la capacitat productiva i les que no ho fan (com les fusions o adquisicions). També hi introdueixen biaixos criteris com el territorial, ja que sovint les inversions s'assignen on hi ha la seu del grup i no pas on s'ubicarà el centre productiu.

LES XIFRES

2.968
milions d'euros
va ser el volum d'inversió estrangera el 2014, segons el ministeri, i va equivaler a un 15,8% menys.
144
projectes
d'inversió exterior hi va haver l'any passat, segons Empresa i Ocupació, per valor d'uns 2.400 milions.
86
projectes
de fusions i adquisicions es van fer el 2014, a part dels que van augmentar la capacitat productiva.

Més pendents de la demanda

Joan Ramon Rovira va insistir en “l'agnosticisme” al voltant de la teoria que demonitza la influència del procés en la inversió, apel·lant a una enquesta realitzada per la Cambra sobre una mostra de 3.000 empreses catalanes, en la qual les respostes deixen clar que són els factors de demanda i de situació econòmica i fiscal els que determinen les decisions d'inversió, molt per davant dels aspectes institucionals o polítics. En una franja de l'1 al 5, que representen més o menys afectació dels factors, els institucionals tindrien una influència d'un 2,8, per darrere de les perspectives de demanda, que presenten un 3,9, i també de les polítiques econòmiques i fiscals, que es valoren en un 3,2. Fins i tot els factors tecnològics superen el seu pes en la presa de decisions, amb un 3 sobre 5. En el cas de la indústria encara queda més clar, ja que puntua amb un 4 la demanda i amb un 2,5 el tema polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.