En els darrers temps l'interès per la indústria ha tornat amb embranzida a les nostres societats. Es parla d'un redescobriment i d'un renaixement de la indústria, que se situa entre les qüestions prioritàries de les agendes polítiques. Veníem d'unes dècades en què l'atenció social i política per la indústria era més aviat escassa, i en què el model de desenvolupament que imperava tenia en la construcció i les finances els principals aliats. Paral·lelament, la indústria reduïa el seu pes específic dins del conjunt de l'economia, fins a assolir mínims històrics. No obstant això, la crisi ha evidenciat que la indústria és el “sector dels sectors” i, el més important en l'actualitat, està impulsant un procés de recuperació de l'activitat i dels nivells de benestar.

A escala internacional l'interès creixent per la indústria està encapçalat per les principals potències econòmiques. A la Unió Europea l'agenda de creixement, creació d'ocupació i recuperació econòmica del 2012 defineix la nova política industrial i pretén revertir la davallada industrial per aconseguir que se situï en el 20% del PIB el 2020. L'Estratègia Europa 2020 se centra en el creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i es fonamenta en la indústria i la innovació. Catalunya alinea la seva estratègia industrial en el marc comunitari i pren les prioritats establertes per mitjà de l'ECAT 2020 i el RIS3CAT, fixant la seva atenció en set programes d'impuls de la transformació per als propers anys (alimentació, química-energia-recursos, sistemes industrials, disseny, mobilitat sostenible, salut-ciències de la vida, i cultura-experiència). L'alt interès per la indústria és compartit en la nostra societat per diverses organitzacions i iniciatives, entre els quals els col·legis professionals, com el Col·legi
d'Economistes de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Però, per què és tan important la indústria? On estem? La indústria vertebra el conjunt de l'economia dels països. Té efectes multiplicadors i forts lligams amb la resta d'activitats, connecta les economies internes amb la resta del món, impulsa la innovació i la tecnologia, potencia la productivitat i la competitivitat, i dóna estabilitat a l'ocupació i al benestar social. Dades del 2014 situen la importància de la indústria en el 17,4% del PIB català en termes de VAB i dóna feina a gairebé el 19% dels ocupats a principi del 2015. Es tracta de percentatges lleugerament inferiors als mitjans comunitaris, però presenten una progressió creixent. Així mateix, es pot apuntar que en el període 2013-2014 l'activitat industrial a Catalunya ha crescut en termes acumulats un 7,4% enfront d'un 0,9% del conjunt econòmic. En el mateix sentit, en el primer trimestre del 2015 l'ocupació industrial s'ha incrementat un 7,2%, per sobre del 2,1% general. La base industrial catalana és sòlida i disposa d'un gran potencial amb vista al futur. És dinàmica i diversificada, amb una xarxa de suport cientificotecnològica i productiva de primer nivell i un capital humà excel·lent. En qualsevol cas, no ha perdut la seva condició d'economia industrialitzada.

Una estratègia industrial per a Catalunya, com la que inspira la recentment presentada pel Departament d'Empresa i Ocupació, ha de permetre ressituar el sector en el context de les transformacions que s'estan produint en el nou ordre econòmic mundial, per tal de liderar el que s'anomena la Tercera Revolució Industrial, que està en marxa. Compromís social amb la indústria, transversalitat, i col·laboració publicoprivada, han de ser, entre d'altres, els eixos fonamentals d'aquesta estratègia.