És un dels grans tresors de l'administració espanyola. O així se'ns ha presentat sempre. Però a vegades l'or perd la seva lluentor i l'Agència Tributària sembla que ha perdut també part de la seva fama de controlar-ho tot. Les xifres no són noves, fa temps que el Tribunal de Cuentas les posa de manifest en la seva tasca de fiscalització i els tècnics d'Hisenda (agrupats al sindicat Gestha) ho denuncien.

Hisenda tenia el 31 desembre del 2014 un deute acumulat pendent de cobrar de 50.224 milions d'euros. Perquè se'n facin una idea, més del doble del pressupost de la Generalitat per a aquest 2015 o més que la suma del pressupostat per a 2016 per als ministeris de Treball, Sanitat, Defensa, Justícia, Interior, Educació, Economia i Foment.

El president de Gestha, Carlos Cruzado, explica que des del sindicat “fa anys que denunciem aquest volum tan enorme del deute pendent” i afegeix que les xifres “demostren que l'Agència Tributària no està sent tan eficient com caldria”. I és que segurament la crisi econòmica i l'augment de la morositat hi tenen alguna cosa a dir, admet Cruzado, però el deute creix des d'abans dels anys de recessió, de manera que el context econòmic no pot ser el factor explicatiu de tot.

Aleshores, per què a Hisenda li costa tant de cobrar? Un primer motiu, expliquen des de Gestha, és per l'elevada litigiositat que suporta el sistema. Segons les dades del Tribunal de Cuentas, el 31 de desembre de 2013 eren 11.000 milions d'euros els que estaven pendents de les decisions dels tribunals. Una xifra que el responsable de la definició de la futura hisenda catalana, Joan Iglesias, actualitzava fins als 25.000 milions d'euros durant una conferència el juliol al Cercle d'Economia.

Els litigis augmenten perquè la legislació fiscal és, com a mínim, excessivament grisa, és a dir, genera massa espai a les interpretacions i això fa que les grans empreses i les grans fortunes optin sovint per activar tota la seva maquinària d'assessors i advocats per guanyar la batalla a l'AEAT. Així ho explica Cruzado, per a qui l'augment dels litigis té una font variada “però evidentment són sobretot els grans contribuents, els que tenen mitjans per a fer-ho, els que arriben als tribunals”.

A més el president de Gestha denuncia que l'augment de la litigiositat ha crescut exponencialment per la manca de qualitat en les actes de l'AEAT. “S'ha prioritzat la quantitat per sobre d'aquesta qualitat i això ens ha portat a aquesta situació”, destaca.

L'Estat espanyol, amb un volum calculat d'economia submergida proper al 24% del PIB, lidera els rànquings de frau fiscal a l'OCDE. En els darrers anys tant l'actual govern del PP com l'anterior del PSOE han presentat els resultats de l'AEAT en base a la lluita contra aquest frau. Així per exemple, el passat 2014 l'Agència Tributària va augmentar d'un 12,5% els diners recaptats en aquesta acció contra el frau fiscal i l'administració es va felicitar d'anar pel bon camí. Però aquesta no és ni de lluny la imatge que es té a Gestha. “Aquestes dades són de per si discutibles, és veritat que la tendència és que cada any augmenti aquesta recaptació, però és que el frau que es combat no arriba ni al 17% del total existent segons els estudis”, destaca Cruzado.