Gran angular

El desguàs d'Hisenda

La ineficiència de l'Agència Tributària ha disparat el deute pendent de cobrar fins superar els 50.000 milions d'euros, una realitat que conviu en un escenari marcat per l'austeritat i el control del dèficit

Només s' acaba cobrant un de cada tres euros del deute pendent

És un dels grans tresors de l'administració espanyola. O així se'ns ha presentat sempre. Però a vegades l'or perd la seva lluentor i l'Agència Tributària sembla que ha perdut també part de la seva fama de controlar-ho tot. Les xifres no són noves, fa temps que el Tribunal de Cuentas les posa de manifest en la seva tasca de fiscalització i els tècnics d'Hisenda (agrupats al sindicat Gestha) ho denuncien.

Hisenda tenia el 31 desembre del 2014 un deute acumulat pendent de cobrar de 50.224 milions d'euros. Perquè se'n facin una idea, més del doble del pressupost de la Generalitat per a aquest 2015 o més que la suma del pressupostat per a 2016 per als ministeris de Treball, Sanitat, Defensa, Justícia, Interior, Educació, Economia i Foment.

El president de Gestha, Carlos Cruzado, explica que des del sindicat “fa anys que denunciem aquest volum tan enorme del deute pendent” i afegeix que les xifres “demostren que l'Agència Tributària no està sent tan eficient com caldria”. I és que segurament la crisi econòmica i l'augment de la morositat hi tenen alguna cosa a dir, admet Cruzado, però el deute creix des d'abans dels anys de recessió, de manera que el context econòmic no pot ser el factor explicatiu de tot.

Aleshores, per què a Hisenda li costa tant de cobrar? Un primer motiu, expliquen des de Gestha, és per l'elevada litigiositat que suporta el sistema. Segons les dades del Tribunal de Cuentas, el 31 de desembre de 2013 eren 11.000 milions d'euros els que estaven pendents de les decisions dels tribunals. Una xifra que el responsable de la definició de la futura hisenda catalana, Joan Iglesias, actualitzava fins als 25.000 milions d'euros durant una conferència el juliol al Cercle d'Economia.

Els litigis augmenten perquè la legislació fiscal és, com a mínim, excessivament grisa, és a dir, genera massa espai a les interpretacions i això fa que les grans empreses i les grans fortunes optin sovint per activar tota la seva maquinària d'assessors i advocats per guanyar la batalla a l'AEAT. Així ho explica Cruzado, per a qui l'augment dels litigis té una font variada “però evidentment són sobretot els grans contribuents, els que tenen mitjans per a fer-ho, els que arriben als tribunals”.

A més el president de Gestha denuncia que l'augment de la litigiositat ha crescut exponencialment per la manca de qualitat en les actes de l'AEAT. “S'ha prioritzat la quantitat per sobre d'aquesta qualitat i això ens ha portat a aquesta situació”, destaca.

L'Estat espanyol, amb un volum calculat d'economia submergida proper al 24% del PIB, lidera els rànquings de frau fiscal a l'OCDE. En els darrers anys tant l'actual govern del PP com l'anterior del PSOE han presentat els resultats de l'AEAT en base a la lluita contra aquest frau. Així per exemple, el passat 2014 l'Agència Tributària va augmentar d'un 12,5% els diners recaptats en aquesta acció contra el frau fiscal i l'administració es va felicitar d'anar pel bon camí. Però aquesta no és ni de lluny la imatge que es té a Gestha. “Aquestes dades són de per si discutibles, és veritat que la tendència és que cada any augmenti aquesta recaptació, però és que el frau que es combat no arriba ni al 17% del total existent segons els estudis”, destaca Cruzado.

Sense retorn.

I el pitjor de tot, alerten els tècnics del Ministeri d'Hisenda, és que una part important d'aquest deute no arribarà mai a les butxaques públiques. Segons els càlculs que fa Gestha prop del 50% del deute en litigi als tribunals no es recupera mai perquè es perden els casos. I de la resta de deute pendent de cobrar, explica Cruzado, “només s'aconsegueix acabar cobrant un de cada tres euros”. És a dir, uns 33.000 milions d'euros del deute acumulat quedarà anul·lat. Que és tant com dir la meitat del dèficit públic espanyol de 2014. I tot i així, es lamenta el president de Gestha, “encara no hem vist cap govern amb voluntat política real per capgirar la situació”. Per això des de Gestha es demanen més mitjans “i sobretot una nova manera d'organitzar-los”, conclou Cruzado.

La hisenda catalana vol evitar repetir error

Dels errors se n'aprèn i per això els responsables de definir com serà la futura hisenda catalana tenen clar que la dada del deute acumulat per Hisenda és un signe del que no s'ha de repetir.

I un d'aquests errors és no tenir en compte la diferència entre el que es factura i el que efectivament es cobra. Això, per exemple, diferencia el model espanyol de l'alemany, on no hi ha el principi d'autoliquidació i on els costos de gestió són majors perquè també hi destinen més mitjans, però on el sistema és més eficient i no es deixen tants diners per cobrar.

Tenir unes lleis clares és un altre dels punts diferencials que el responsable de definir la futura hisenda catalana ha posat de manifest en més d'una ocasió. El problema del sistema espanyol, destaquen els experts, és que “a vegades ni els mateixos tècnics o assessors saben què diu una determinada norma”.

Més seguretat jurídica, una nova organització i sobretot una nova relació entre administració i contribuent basada en la confiança i que ajudi a reduir l'elevat frau fiscal actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.