Gran angular

Cequip: aprendre d'altres empreses

El clúster de fabricants de béns d'equip catalans han resistit la crisi i plantegen donar més dimensió als seus associats

Totes comparteixen una aposta per la innovació i les vendes a l'exterior

Poder viatjar junts, agafats de la mà, compartir èxits i també fracassos; ser generosos sense esperar un retorn immediat; tenir companyia per afrontar el transcendental canvi de paradigma al que ens enfrontem... Podria ser la descripció de qualsevol manual d'autoajuda per a parelles que busquen estabilitat emocional, però és el que reben les empreses que formen part del Cequip, una fundació que agrupa una cinquantena de fabricants de béns d'equip catalanes, amb la UPC, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, la Unió Patronal Metal·lúrgica i l'associació d'empreses exportadores de maquinària, AMEC.

Fa una dècada un grup reduït de 12 empreses van trencar tòpics encara avui associats a la empresa catalana i van optar per la cooperació per guanyar força i per l'acostament a la Universitat per assegurar-se una transferència tecnològica en les dues direccions. D'aquella voluntat, se'n va crear el que avui es coneix com un clúster. Ara bé, aquest n'és ben particular, ja que està organitzat sota règim jurídic d'una fundació i agrupa empreses que no comparteixen mercat però sí unes característiques comunes. Com explica el seu president, Pere Girbau, la gran majoria fa anys que han apostat per la innovació oberta, un sistema que fa ús d'altres organismes com ara universitats centres de recerca, etc., que complementa el departament de recerca intern de cada companyia.

L'altra característica compartida és que es tracta de firmes principalment exportadores, el 71% de les quals venen a fora. També comparteixen defectes, i és que la gran majoria són petites respecte dels seus competidors. “Això és un inconvenient per al coneixement, perquè costa més de retenir-lo i gestionar-lo que si ets una gran empresa”, explica Girbau. Justament per aquesta debilitat, van buscar una altra manera de guanyar dimensió per la via de cooperar amb altres fabricants. Ho fan a través del Cequip i, alhora, amb la Universitat i el resultat és reeixit. “Som empreses acostumades a fer intercanvis de coneixement”, insisteix el president del clúster.

Per aquest tarannà obert, una de les accions més diferencials del Cequip són els punts de trobada, on empresaris o professionals de les empreses adherides es reuneixen puntualment per compartir-hi temes concrets d'una part de l'empresa, com ara pot ser un procés de postvenda, o el d'implantació d'una ERP. Judit Coll, la clúster mànager del Cequip, explica que serveix per compartir dificultats en els processos, i d'on surten a més moltes sinergies. De fet, d'aquestes trobades es decideixen visites a les companyies per conèixer en persona l'implementació de processos, i surten les necessitats de formació que es fan després.

Precisament per la confiança que genera el fet de no compartir mercats, hi ha una línia de preguntes i respostes a través del correu electrònic. És el que han anomenat una pregunta oberta, en què lliurement es plantegen dubtes i la resta d'associats contesten d'una manera altruista. “És un servei tan fàcil que va sortir de manera espontània i sempre es reben respostes. No hi guanyes res, però quan tu tens un dubte reps solucions.”

Sigui per l'assentat clima de cooperació que han assolit les empreses del Cequip, sigui per la seva aposta a la innovació i internacionalització, el cert és que tots el qui van entrar al clúster s'hi han mantingut. I això té molt de valor tenint en compte que durant la crisi les empreses metal·lúrgiques han perdut el 40% dels llocs de treball i n'han desaparegut un gran nombre.

En canvi, el Cequip no només no ha tingut cap baixa per tancament d'una companyia, sinó que en els darrers dos anys han pujat al seu carro 15 empreses més.

“El creixement és un dels nostres reptes”, reconeixen Girbau i Coll. A aquesta aspiració s'hi afegeixen tres més. Una és ser capaços d'acompanyar les empreses en relació amb els canvis de paradigma al qual s'enfronten, -des de la indústria 4.0 o la implementació de la robòtica fins a la possible desaparició dels intermediaris, o fins al mateix procés de Catalunya-. “En aquest context, quedar-se sol a casa mirant per la finestra com canvia el món et deixa fora de joc”, pensa Girbau.

Hi ha dos reptes més que no són tan nous però que els consideren encara una prioritat per al clúster: trobar la manera de fer créixer les empreses, encara que no necessàriament sigui per la via d'adquisicions i, a més, canviar la mala percepció social que es té de la indústria.

Transferència tecnològica

En la creació del Cequip hi ha una persona clau. Es tracta de Carles Riba, professor de l'UPC, i director del CDEI, un centre d'innovació tecnològica. Ha servit d'enllaç entre la universitat i l'empresa i com explica la mànager del clúster, Judit Coll, va assumir el paper de pol·linitzador de la idea entre les empreses.

Riba va trencar el paradigma de la relació entre Universitat i empresa del moment, basada en una relació de transferència tecnològica unidireccional en què l'empresa demanava una solució i la Universitat l'hi aportava. Va propulsar la bitransferència tecnològica, de manera que el coneixement no va només de la Universitat a l'empresa sinó també d'aquesta a la Universitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.