S'ha esvaït una part de la incertesa. Ni els mercats ni els empresaris podran continuar atribuint als dubtes sobre els resultats de les eleccions presidencials el no prendre determinades decisions.

L'economia nord-americana, encara la més important i segur que la més influent, ha passat uns mesos dubitativa entre dues opcions que no han aconseguit destacar-se en els sondejos durant els mesos de campanya electoral. Les opcions eren clares: l'opció continuista, de l'statu quo que representava Hillary Clinton; i l'opció molt més radical i per tant incerta de l'ara president electe, Donald Trump.

Tant per un munt de decisions econòmiques com, sobretot, per als inversors en els mercats financers, l'opció Clinton -tot i representar l'esquerra en el ventall polític nord-americà- era sens dubte la preferida. Clinton, en contraposició al molt menys previsible candidat republicà, hagués gestionat una política econòmica molt semblant als vuit anys d'Obama que han permès als Estats Units sortir d'una crisi profunda. Una política oposada a les vel·leïtats proteccionistes, aïllacionistes i sobretot imprevisibles de Donald Trump.

Ho vàrem veure les setmanes abans de les eleccions: qualsevol millora de Trump a les enquestes era seguida per una caiguda de les borses, i viceversa. De fet, les previsions dels analistes en cas d'una victòria de Donald Trump es movien entre un 5 i un 10% de caiguda esperada per després de les eleccions, que no s'ha confirmat. Trump és poc predictible i per tant genera en si mateix més risc. Per a tots els sectors? És probable que no en igual mesura. Hi ha sectors que es podran beneficiar d'una més que probable caiguda sostinguda del dòlar. En general, els inversors han fugit a valors refugis com el deute públic o l'or, i això ho faran com a mínim fins conèixer les primeres decisions de Trump (per exemple els primers nomenaments) després de la presa de possessió, el pròxim 20 de gener.

Aclarida la incertesa dels resultats però oberta la incertesa del que farà Donald Trump, els agents econòmics han perdut aclaparadorament. No pas perquè agradessin les amenaces de Clinton de més despesa pública, ni perquè no molestessin les seves probables pujades d'impostos, i menys perquè no es temés una certa parcialitat vers les grans corporacions. No, Clinton no hauria estat mai la candidata preferida del món econòmic, però la seva predictibilitat la feia molt més desitjada que l'excèntric magnat novaiorquès.