El patiment de les pimes
La crisi i la capitalitat de l'Estat colpeixen petites i mitjanes empreses, amb una pèrdua del 19% en facturació i del 23% en ocupació, ampliant encara més l'escletxa amb les grans
Les pimes van trigar dos anys més que les grans a reaccionar a la crisi
El finançament i la morositat van ofegar moltes petites empreses
Les pimes catalanes han estat de les que més competitivitat i ocupació han perdut durant els anys de crisi, en benefici de les grans empreses i, sobretot, enfront d'aquelles ubicades a la capital de l'Estat, segons conclou el Baròmetre B4 (Business Barometer Back to Basics) de l'IESE, presentat a finals del novembre passat a Madrid. El document analitza el comportament de les pimes de l'Estat entre el 2007 i el 2014, en relació a les grans companyies, basant-se en la facturació i l'ocupació d'1,2 milions d'empreses que representen més del 90% del PIB espanyol. L'estudi indica que la plantilla mitjana a les grans empreses va augmentar el 7%, mentre a les pimes va caure el 27%. Pel que fa a la facturació, les grans companyies van mantenir les vendes, davant de la davallada del 32% del conjunt de pimes, que van haver de suportar la pèrdua del 10% de quota de mercat en favor de les grans. La rendibilitat també va castigar les pimes, que van cedir un 7% davant les grans, que van reduir un 5%.
L'estudi conclou que la mida i l'estructura de les empreses són determinants en la seva capacitat de resposta i adaptació davant una crisi. Les grans perceben i reaccionen amb una major rapidesa, mentre que les pimes es veuen penalitzades per la seva pròpia falta d'estructura i de mitjans a l'hora de prendre decisions de manera ràpida. En aquest context, les pimes catalanes van perdre el 19% de facturació, tres punts per sobre de la mitjana de l'Estat, situada en el 16%. “La pèrdua de facturació mitjana per empresa ha estat de tres milions d'euros aproximadament entre el 2007 i el 2014”, concreta Carme Coll, economista i auditora que ha participat en l'elaboració de l'estudi.
Tot i aquesta davallada, Catalunya lidera la concentració de teixit industrial en mans de pimes, que se situa en el 72% a l'àmbit de l'Estat, seguida per Madrid, País Valencià i País Basc. Tanmateix han estat les pimes de Madrid i del País Basc les que han resistit millor la crisi, perdent un 3% i un 8%, respectivament, de la facturació. La causa d'aquesta gran diferència s'atribueix a la mida de les empreses, ja que tant el País Basc com Madrid en concentren més en comparació amb la resta de comunitats de l'Estat.
Qüestió de mida.
La crisi també es va acarnissar amb l'ocupació, arribant a perdre fins al 21% –1,5 milions de persones– a l'Estat durant el període analitzat per l'estudi. Aquesta destrucció d'ocupació va situar-se en el 8%–200.000 persones– a les grans empreses, mentre a les pimes va pujar fins al 27% i va assolir el 24% a Catalunya. En aquest sentit, Coll assenyala que la desaparició d'ocupació a les pimes catalanes va afectar mig milió de treballadors entre el 2007 i el 2014. També en aquesta variable, País Basc i Madrid se situen entre les comunitats que menys pèrdua d'ocupació van registrar, gràcies a la mida de les empreses ubicades en els seus respectius territoris.
Per sectors, el Baròmetre B4 destaca que el comerç continua sent el sector majoritari, amb el 45% de les vendes i un increment del 4% des del 2007, seguit per l'industrial, amb un 33%, tot i que del 2007 al 2014 va comptabilitzar una davallada del 8%. Els majors increments es van registrar en el sector assistencial, amb un increment de vendes del 40%, i el sector primari, amb un augment del 20%.
Futur incert.
La davallada de vendes no ha estat, segons Gonzàlez, el principal problema que van haver d'acarar les pimes durant la crisi. “Per la disminució de facturació no es morien les empreses, sinó per problemes financers. Els bancs van tallar el finançament i moltes pimes no van poder aguantar l'ofec de vendre, però no cobrar fins passats 180 dies i no obtenir crèdit bancari per continuar fabricant i venent mentre esperaven cobrar el que s'havia facturat. Centenars de milers d'empreses van caure durant la crisi pel finançament.” D'altra banda, Gonzàlez destaca l'energia com a un altre factor que escapça la competitivitat de les pimes, juntament amb la fiscalitat, “perquè aquí es penalitza el fet de créixer”.
Per al president de Pimec, cal apostar per sistemes de finançament alternatius, incentivar les fusions empresarials, ajudar a la innovació i a explorar nous mercats, millorar la seguretat jurídica i, més enllà dels serveis, cuidar el sector industrial. “Catalunya té una tradició industrial molt més forta que altres comunitats de l'Estat. Exportem el 26% del total estatal quan només som el 19% de la seva població, i tenim un teixit de pimes molt potent.” I insisteix en un aspecte, com també ho feia el Baròmetre B4 de l'IESE: “Ens faria millorar que les nostres pimes tinguessin més dimensió”.
Més turisme assistencial i sector primari
El sector primari –agricultura i ramaderia– i l'assistencial prenen el relleu a la construcció –amb una pèrdua de facturació del 67% el 2014 respecte del 2007–com a sectors tractors a l'economia de l'Estat. Segons el Baròmetre B4, que aconsella impulsar el turisme assistencial, pugen les activitats centrades en el benestar de les persones i decreixen aquelles que fabriquen productes. Per a Carme Coll, “Catalunya té turisme i té un molt bon servei assistencial. Per tant, centrar-se en el turisme assistencial pot ser un revulsiu per a la seva economia”.