La factura energètica a l'Estat espanyol té un cost de fins un 25% més que en altres països europeus, un llast a la competitivitat que fa anys que reivindica el sector químic. Ara com ara el preu de l'energia elèctrica a l'Estat espanyol és més elevat que a la majoria dels països d'Europa i el sector químic és un dels grans afectats, ja que en alguns casos pot arribar a suposar el 80% de l'estructura de costos d'una empresa. Aquesta diferència de preu s'interpreta com una amenaça per a les plantes de producció existents. De fet hi ha firmes com la química Covestro, que va anunciar que deixaria de produir una matèria primera del poliuretà a la planta de Tarragona a finals d'enguany atès l'alt cost del preu energètic.

Les infraestructures, o la manca d'aquestes, és l'altra de les històriques reivindicacions del sector, que té en la logística una de les seves palanques de creixement. De fet, el químic està entre els tres sectors més exportadors del país i amb major grau d'obertura.

El cas més paradigmàtic en aquesta reivindicació és el de l'estació intermodal de Tarragona, que permetria l'articulació entre diferents maneres de transport, via carretera, marítima i ferrocarril, d'una manera més ràpida i eficaç. Es tracta d'una infraestructura que està en el programa d'actuacions del Ministeri de Foment, es va adjudicar l'any 2009 però està guardada en un calaix i esperant la seva execució. Mentre arriba aquesta infraestructura, hi ha empreses químiques de Tarragona que han destinat en els darrers cinc anys uns 30 milions d'euros en plataformes intermodals que ajudaran a adaptar les seves instal·lacions a la futura i esperada estació intermodal. “És una infraestructura essencial per millorar la competitivitat de les nostres empreses”, explica Teresa Pallarès i Piqué, secretària general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona.

Malgrat els pals a les rodes que denuncia el sector, l'any 2015 l'han tancat amb un creixement de prop del 3% i l'horitzó és positiu en el 2017. Enguany preveuen créixer un 3,5%, la segona àrea d'activitat que més creixi després del sector de l'energia verda.

Tot apunta que el 2030 la química serà el sector productiu que més creixerà. Segons previsions realitzades per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), Antón Valero explicava que aquest any i el següent el sector químic espanyol registrarà creixements. El 2016, de fet, l'han tancat amb una facturació de 59.391 milions d'euros i 60.579 milions el 2017.

Actualment, l'activitat química de les empreses productores radicades a Catalunya és de l'ordre del 48% del total d'Espanya i el 50% de l'activitat comercial del sector. I Tarragona representa el 50% de tot Catalunya.

Com expliquen des de la Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (Fedequim) això significa que l'activitat química a Catalunya, en termes de facturació, és superior a la d'alguns estats membres de la Unió Europea, tals com: Àustria, Dinamarca, Grècia, Finlàndia, Luxemburg, Portugal, Suècia i la de cadascun dels 10 nous països membres.

Aquesta important implantació química, unida a les competències que té transferides Catalunya en matèries com la seguretat i el medi ambient, entre altres, han fet necessària la coexistència de les patronals Fedequim i la de l'Associació Empresarial Química de Tarragona, per la concentració de grans instal·lacions productives de química bàsica establertes al seu polígon industrial.

Justament aquesta concentració, que s'ha anat forjant en els darrers 40 anys és una de les seves fortaleses. “Tenim moltes accions de treball conjunt, com l'intercanvi de mercaderies entre les diferents empreses, la circulació del vapor o l'aigua”, explica Pallarès. De la mateixa manera que ocorre als llocs de treball, ja que solen establir polítiques de recursos humans a l'hora de determinar els llocs de treball que contribueixen a una major estabilitat laboral.

Només a Tarragona el sector químic dona feina directa a 10.000 persones, el 90% dels quals són contractes indefinits, i amb un sou de mitjana de 37.000 euros anuals. L'efecte en el mercat de treball a la demarcació de Tarragona va més enllà. ja que dona feina de manera indirecta a més de 30.000 persones.

Un dels punts forts en aquest apartat per al sector químic de Catalunya ha estat l'especialització de les universitats en l'àrea química, el cas de l'URV de Tarragona o la UB i IQS, entre d'altres.