L’oferta no reglada és preocupant i serà el gran repte que tindrà el turisme al segle XXI. Si tenim en compte les últimes dades, aquest tipus d’oferta a l’Estat espanyol és del 48%. A Barcelona, però, les xifres es disparen; hi ha unes 137.000 places no reglades i 78.000 de reglades.

El mateix sector hoteler i l’administració han de mirar de regular-ho de manera gradual. Analitzar l’oferta i els efectes sobre l’economia, que poden ser molt greus.

És un perfil que entra en un segment d’un nivell baix de despesa i amb impactes desfavorables, com ara la sobreocupació dels espais. S’ocupen cases i habitacions particulars, tot i que en algunes comunitats autònomes està prohibit. Es deteriora la convivència veïnal. Apareix el que es coneix com a gentifricació: s’expulsa la població local per culpa de l’increment dels lloguers. Això ja està passant a Barcelona i, per extensió, a l’àrea d’influència del Maresme.

Tens pobles on l’oferta d’Airbnb comença a ser preocupant per poder competir amb igualtat de condicions. Això provoca menys capacitat de despesa, però també de generar renda i treball. Un impacte negatiu d’aquest tipus d’allotjament és el frau que, segons els estudis, és de 800 milions d’euros, entre l’IVA i l’IRPF que no es paguen.

Tampoc es regulen les condicions de seguretat que s’exigeixen a un hotel. Ara a Madrid s’ha imposat una mesura que implica que per accedir a un apartament turístic hauràs de fer un accés independent del de la resta de veïns. No pot ser que hagis d’aguantar canvis cada cap de setmana en funció de l’activitat turística.

Totes les parts, tot i que la gran absent serà la veu de l’oferta no reglada. Vam contactar l’empresa més important, que és Airbnb, però ni ens va respondre. Són la plataforma més important a l’Estat espanyol, amb un 27% del mercat, seguit d’Homeaway (24%) i Window (12%). També hi ha molts particulars que van pel seu compte.

Hi ha tres nivells. Els ajuntaments, que atorguen llicències i regulen els creixements; les competències per regular i ordenar el turisme, que estan delegades a les autonomies, i el govern estatal, que ha de liderar per fer que el turisme sigui estratègic per al creixement de l’economia. El turisme és un motor que ha aguantat la crisi, i darrere seu altres sectors han remuntat.

Si es fa bé, no. L’Estat espanyol ha tingut creixements els últims anys de fins al 8% de turistes. Això ha estat per la feblesa d’altres mercats importants, com ara el turc o l’egipci. De cada quatre turistes a l’Estat espanyol, un ve a Catalunya. S’ha de buscar un turisme sostenible i que generi riquesa. Per fer-ho, el sector públic i el privat han d’anar junts però s’ha de tenir en compte el ciutadà perquè visqui el turisme en positiu.

S’està treballant per consensuar amb tots els agents, incloent-hi els veïns dels barris més afectats. En la taula rodona intervindrà Eva Mur, directora del servei d’inspecció de l’Ajuntament de Barcelona. A través de les plataformes s’ha disparat l’oferta no reglada.

S’han de buscar complements esportius, culturals, congressos... per diferenciar-se del sol i la platja, que també tenen altres destinacions. Catalunya té un fons històric important per explotar i donar a conèixer. La ponència d’obertura la farà la Sílvia Aulet, professora de la Universitat de Girona, que ens presentarà la ciutat com una destinació revolucionària, gràcies en part a l’efecte de Ryanair.

Vivim en un lloc privilegiat, per climatologia i ubicació. L’àrea de la Mediterrània, com classifica l’organització mundial del turisme, és el focus més important com a receptor del turisme. Amb l’horitzó del 2030 es despertaran altres destinacions, com ara Austràlia, Nova Zelanda o l’Àsia Pacífica. Tothom s’espavila.

N’han tancat, però a Barcelona n’hi ha algunes que t’hi perds de grans que són. No es deixarà de viatjar mai perquè la gent vol conèixer i evadir-se. Es farà un complement d’una oferta en línia, però segons on vas vols comptar amb un expert que conegui bé el territori.