Economia

FRANCESC XAVIER VELA

PRESIDENT DE JARC I PRODUCTOR DE CIRERES A LA TERRA ALTA

“És trist que, perquè ens paguin bé la cirera, hàgim hagut de patir”

Els productors de cireres intenten superar un inici de campanya que el temps ha complicat i, mentrestant, grans empreses fan inversions milionàries per aconseguir dominar el mercat

Una primavera força plujosa ha tingut conseqüències negatives per a la campanya de cireres. La collita s’ha endarrerit i les produccions han estat menors que en anys anteriors.
La temporada del 2017 havia estat òptima, però enguany els productors lamenten que l’inici de campanya ha estat dolent. Què ha passat?
Per començar, per qüestions de pol·linització ja no van néixer gaires cireres. Llavors, per acabar d’alentir la maduració de la fruita, ja només faltava una primavera com la que estem tenint, amb una temperatura inusualment baixa. No obstant això, el que més ha afectat han estat les pluges. Gran part de la producció s’ha perdut per massa aigua. Quan hi ha un excés d’aigua les cireres acaben explotant, és el que en diem cracking. Les varietats primerenques tenen la pell més fina, són molt sensibles. Ara, a la Terra Alta estem collint varietats més tardanes i aquesta producció sí que sembla que està aguantant, però l’inici de campanya ha estat complicat.
Les afectacions en la collita tenen repercussió en el preu?
Sí, la diferència respecte d’altres anys és evident, per pura lògica entre l’oferta i la demanda. Si al mercat no arriba prou cirera, el preu puja. Ara bé, ens estan pagant el quilo a 1,70 o 1,80 euros, quan normalment rebem entre 1,20 i 1,30 euros. Si algú que compra cireres a la botiga o al supermercat llegeix això i ho compara amb el que li costa cada quilo de cireres, potser no ho entendrà.
Llavors, als productors els beneficia que hi hagi menys producte al mercat?
No, de cap manera, si no aplegues, no cobres. Jo, per exemple, les de la primera collita les vaig perdre totes. D’acord que les més tardanes ara es paguen més bé perquè no hi ha cirera al mercat, però és trist que, perquè ens les paguin més bé, hàgim hagut de patir i passar-ho malament al principi de la temporada. Falta veure com anirà el final de campanya. Les varietats més tardanes les collim a finals de juny, però no tenim massa esperances perquè llavors al mercat ja hi ha molta fruita de pinyol: albercocs, préssecs..., i la gent ja fa dos mesos que està menjant cireres i prefereix les alternatives. Les varietats de finals d’any donen més producció, més quilos, però no és significatiu perquè el preu sol baixar força. Ja veurem si aquest any tan atípic la cosa varia; de moment sabem que hem tingut una primavera massa plujosa per a la cirera. El pitjor enemic que té la cirera és la pluja durant la recol·lecció. El preu també és un enemic, però aquest no és exclusiu de la cirera, aquest el té tothom.
La cirera no se salva de la crisi de preus de la fruita?
No, a 1,20 o 1,30 euros el quilo, ja m’explicaràs. Algú et podrà dir que va vendre a 3 euros el quilo a principis de maig, quan no hi havia oferta perquè a Extremadura han perdut pràcticament tota la collita, però el preu mitjà no passa d’1,5 euros el quilo.
Li ho pregunto perquè cada any surt la clàssica notícia d’una empresa catalana que ven la cirera més cara del món.
Això és pura anècdota. Estem parlant d’un grup inversor que va fer una gran despesa econòmica per instal·lar a Lleida un gran muntatge d’hivernacles, amb temperatura controlada, i diu que aconsegueix vendre cireres a 30 i 40 euros el quilo. Les venen quan les cireres dels camps tot just comencen a florir, quan no hi ha pràcticament fruita al mercat. Fan una campanya mediàtica potent, però en termes de producció no és representatiu. Jo crec que molt poca gent de Catalunya, i d’Espanya, menja cireres d’aquestes, perquè van directament a llocs on les poden pagar. A Mercabarna no hi arriba, aquesta cirera. Una inversió com la que fa aquesta empresa és inassumible per a un pagès comú, del tot impossible.
Però si és tan rendible, no es pot replicar el model?
Quin pagès té liquiditat per fer una inversió tan bestial?
L’empresa Cerima Cherries ha anunciat que construirà una nova nau i un edifici d’oficines a les seves instal·lacions de Tivissa. Com ho valora?
Tornem a estar davant d’un grup inversor que té capacitat per tenir cent treballadors collint cirera. Això no ho impulsa un pagès, ho fa una empresa, i als amos d’aquestes empreses no els veuràs collint cireres. A JARC defensem la professionalització del sector, però a gran escala ens preocupa. Hi ha molt pocs pagesos joves que s’incorporin a l’agricultura i és preocupant que, a més, hagin de competir de tu a tu amb empreses que tenen capacitat per treballar a gran escala. Són empreses amb una dimensió absolutament diferent, però competeixen per les subvencions i les ajudes amb el petit productor. Si deixem que els grups inversors i les empreses controlin el mercat, el pagès no se’n sortirà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.