Economia

JOAN BERTRAN

ENGINYER TÈXTIL FUNDADOR DE CEBIOTEX

“S’està fent un teixit amb el mateix rigor que un fàrmac”

Va deixar un càrrec en una empresa per dedicar-se a investigar l’aplicació biomèdica de teixits tècnics i aconseguir una membrana per fer els tractaments locals als càncers infantils

Com avança la recerca que va iniciar fa deu anys?
Vam tenir la gran sort d’aconseguir la membrana després de quatre anys investigant amb l’hospital de Sant Joan de Déu i la UPC. La vam patentar i ara estem a punt de començar els assajos clínics.
Com és que un enginyer tèxtil es va posar a fer recerca?
Li vaig plantejar la idea el 2008 al doctor Jaume Mora, cap d’oncologia a Sant Joan de Déu, perquè volia aplicar teixits tècnics en biomedicina. Va coincidir que va morir de càncer la filla d’uns amics i va ser la motivació per fer la membrana.
El teixit neix per tractar el càncer infantil?
Per curar un neuroblastoma, que és un tipus de tumor infantil. Aquesta nena va partir dels 2 als 6 anys. Les seqüeles que els deixen els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia són terribles. Poden quedar secs, sords o coixos i havent d’afrontar la infància i l’adolescència. És molt dur. Proposem una alternativa per evitar tractaments tan agressius.
Com s’aplica el teixit?
El cirurgià opera i posem quinze dies la malla amb una quimioteràpia local, amb una dosi mil vegades més potent que la convencional. El tractament local no és tòxic i a nivell sistèmic no arriba igual als altres òrgans.
Els infants són els oblidats de la recerca contra el càncer?
En els últims vint anys han sortit vuitanta fàrmacs oncològics nous i només tres de càncer per a nens. Les cèl·lules tumorals d’adults són diferents perquè han mutat, mentre que els nens que encara no han madurat necessiten fàrmacs diferents que no arriben.
Quan començaran els assajos?
A principi de l’any que ve a l’hospital de Sant Pau farem les proves amb quinze pacients amb sarcomes. Són càncers que tenen adults i també els nens, i això ens servirà de pont, ja que no es poden fer proves de fàrmacs nous en nens. Veurem la toxicitats i el temps de recaiguda que tenim, que en els assajos amb animals va funcionar molt bé. En acabar tornaren a obrir una ronda de finançament.
N’acaben de tancar una. Satisfets?
Molt, perquè veus com la ciutadania té una sensibilitat especial per l’oncologia pediàtrica i aquestes malalties rares. S’hi han implicat més d’un centenar d’inversors, petits i grans, i s’han aconseguit fins a 900.000 euros. Són accions directes a capital que complementem amb finançament públic del ministeri d’Indústria o Ciència.
Quan preveu sortir al mercat?
La primera indicació serà pediàtrica, perquè aquest és l’objectiu. L’agència europea ens ha de qualificar com a tractament de medicament orfe, que vol dir que no n’hi ha cap més, i caldrà fer proves a uns tres-cents pacients abans de sortir al mercat. Això vol dir uns cinc anys més.
Va decidir crear Cebiotex el 2012 per tirar endavant el projecte.
Es va crear com una empresa derivada de Sant Joan de Déu i de la UPC, institucions que tenen les patents. El 2013 vaig deixar la meva feina i em vaig posar a buscar finançament. Em va costar un any i mig aconseguir mig milió d’euros. En aquest país falta mentalitat emprenedora i start-ups que permetin sortir de l’àmbit de la recerca. Vam crear la companyia per fer diners i poder arribar als nens. Ara ja tenim prop de 2 milions d’euros per tirar endavant aquests assajos a quinze pacients. Un cop provat amb els adults anirem a buscar diners per als nens.
Al darrere us venen competidors o imitadors?
A Boston ens volien copiar, però és complicat sense els coneixements tèxtils que tenim aquí. Tenim tres patents concedides i a la Xina també s’ha pogut patentar la membrana. Totes les proves i la maquinària les tenim aquí. Només les proves toxicològiques s’han fet als Estats Units, perquè no tenim empreses que ens ho facin.
Ha convertit un teixit en medicament.
Tenim les patents, la maquinària i els nivells de qualitat. S’està fent un teixit amb el mateix rigor que un fàrmac. Treballem amb nanotecnologia tèxtil, que ens permet atrapar la quimioteràpia i alliberar-la després. La malla s’assembla més a un plàstic o al tacte d’un tovalló. Cebiotex té el centre de recerca al Parc Científic de Barcelona, però tenim llogada una planta d’un grup industrial on hi ha gent qualificada i la maquinària per produir.
Un exemple del tèxtil del futur?
Som una empresa tèxtil del segle XXI amb un equip amb talent que inclou des de metges fins a tecnòlegs. En biotecnologia el preu de la mà d’obra no té tanta repercussió, necessitem bons professionals. El nostre canal de distribució seran els hospitals que compraran la membrana perquè els cirurgians la posin després de les operacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.