Ha estat una experiència positiva, encara que en onze anys hi ha hagut moments de tot, bons i dolents. Per simplificar-ho, diria que la primera legislatura va ser d’adaptació al càrrec; la segona, de posar-se a la feina, i la tercera, de pensar també en el futur.

Hi ha moments que costa, però no és per culpa de la gent, de si ens coneixem massa o massa poc, sinó del fet que depenem d’organismes supramunicipals que alenteixen les gestions. Pensa que som un dels municipis afectats per la MAT i pel pas de l’AVE, i això ha comportat un desgast molt gran. I la depuradora, per exemple, que necessitem imperiosament, no podrem tenir-la aquesta legislatura perquè depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua i ens va derogar el projecte.

No ho tinc decidit, però m’inclino més per la banda del no. Aclareixo que no és per cansament, sinó perquè crec que no és bo aferrar-se als llocs, i menys en un càrrec públic. Més de deu anys ja és suficient. Hi ha altres mentalitats i nous projectes que es poden perdre si no saps marxar a temps, i és bo que altra gent s’impliqui també en la gestió municipal.

Penso en més d’una persona, però falta que ells s’hi vegin amb cor i vulguin fer aquest pas endavant. Si ningú es decideix, potser m’hi hauré de tornar a presentar, perquè em sabria greu que tot el que hem aconseguit, amb tantes hores de feina, quedés als llimbs. Hem fet una millora al municipi bestial!

El municipi ara està equilibrat. Vull dir que té unes dimensions adequades, una indústria sòlida i un futur estable pel que fa a la qüestió financera. Pensa que quan vam entrar, el 2007, ens van agafar de ple la crisi econòmica i les retallades, i després ens van caure al damunt la MAT i l’AVE. No era gens fàcil.

No encara, però és un tancament provisional i confio que l’acabarem reobrint. No tenim prou nens. La mitjana d’edat del municipi és alta, i la proximitat de Figueres és un atractiu però també un inconvenient, perquè els pares troben més còmode escolaritzar-hi també la mainada. A la llarga, ens hem convertit en un municipi dormitori, i el nostre propòsit és revertir-ho millorant l’entorn perquè aporti qualitat de vida als veïns. Hem de saber crear aquest entorn perquè ningú es plantegi anar-se’n.

Primer de tot s’ha de crear un ambient de poble agradable, que tingui un encant propi. Ja tenim projectada una via verda a la riera i una zona d’oci, que serviran per cohesionar el nucli antic amb la urbanització, que ara queden aïllats. Amb un entorn millorat, podrem atraure gent al poble. No es tracta pas de passar de 330 habitants a 600, però uns 400 serien assumibles. Si volem créixer amb cara i ulls, hem d’atraure jovent que ens doni vida. Si ens conformem a anar tirant, acabarem retrocedint, quedarem petits i no hi haurà ni il·lusió ni alegria.