Societat

CARME POLO

COORDINADORA DE L’EXHIBICIÓ DE VESTITS DE PAPER DE MOLLERUSSA PEL RÈCORD GUINNESS

“Hem superat tots els límits del que es pot fer amb la creació en paper”

Aquest cap de setmana, Mollerussa vol aconseguir el rècord Guinness amb la mostra de 400 vestits de paper. Prepara la candidatura per ser declarats patrimoni mundial per la Unesco

Des de fa més de mig segle, Mollerussa té una vinculació especialíssima amb l’artesania del paper. Aquest cap de setmana intentarà aconseguir un rècord Guinness amb l’exhibició d’uns 400 vestits de paper, al museu de la capital del Pla d’Urgell. La mostra vol reforçar la candidatura, en preparació, perquè els vestits de Mollerussa siguin declarats patrimoni immaterial per la Unesco. Quins són els orígens d’aquesta tradició?
A Mollerussa hi havia un taller de modistes on anaven les dones que volien aprendre a fer alguna cosa més, i com a final de curs van decidir que farien una desfilada de quatre o cinc vestits de paper. L’associació del Teatre L’Amistat va proposar fer-ne un concurs, convidant també altres modistes. Enguany serà la 53a edició del concurs, que ara és d’àmbit estatal. Es celebra per Santa Llúcia, que és la patrona de les modistes, pels volts del 13 de desembre.
Què aporten els vestits per a la identitat de Mollerussa?
L’orgull d’haver sabut mantenir durant dècades aquest festival, perquè no és fàcil i hi ha hagut moments en què s’ha fet amb molt pocs recursos. No és sols una diversió per una nit, en la qual es veuen vestits meravellosos. Actualment és ja un valor cultural de Mollerussa. Crec que s’ha integrat en la mentalitat de les modistes la consciència que creen i elaboren una obra d’art.
Qui són aquestes modistes i com funciona el concurs?
Les bases per participar-hi són molt estrictes. Cal treballar exclusivament amb paper, cosit a mà o a màquina, i no s’accepta cap element de plàstic ni adhesius. S’hi pot presentar qui ho desitgi. Hi ha artistes que treballen com adaptar un vestit al cos de la persona. Algunes modistes s’hi presenten des de fa molts anys, així com entitats, escoles de patronatge... Fins i tot un any en van presentar un els presos de Lleida. No sols volen guanyar en alguna de les tres categories –època, actual i fantasia–, sinó que esperen la sorpresa i l’admiració del públic.
Quines són les principals tècniques i els materials i com s’aprèn la confecció del vestit?
S’usa qualsevol tipus de paper: de regal, estovalles, higiènic, maixé, seda, etcètera. Cada modista té els seus secrets, però al museu també es fan tallers per ensenyar les bases de tallar, fer boles, puntes, trenar el paper... Alguns vestits tenen al darrere la feina de diverses persones durant mesos.
Aquesta tradició ha fet néixer modistes o dissenyadores professionals?
No, però sí que n’hi ha de molt reputades que venen a exhibir-ne una creació. Des de fa uns anys, es demana a dissenyadors coneguts que prestin un disseny de roba per fer-lo amb paper. Demostra que el paper no té límits.
Per què volen el Guinness?
El de Mollerussa és l’únic museu de vestits de paper al món. Ha arribat el moment d’internacionalitzar el concurs, la feina i aquest art amb un material tan efímer com el paper. La iniciativa s’emmarca també en l’Any Europeu del Patrimoni Cultural i es treballa perquè formin part de l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya. El repte, fixat per l’organització mundial del Guinness, és reunir-ne 300 en una exposició.
Existeix algun altre lloc al món amb tantes peces, tradició i passió pels vestits de paper?
De passió també n’hi ha molta a Amposta i al Japó, però l’exhibició en un sol espai sols la tenim a Mollerussa. Aquest cap de setmana mostrarem 324 vestits grans, i també hi haurà un centenar de vestits per a nines Barbie. La majoria són els premiats en les diferents edicions del concurs, i a més del centenar de l’exposició permanent del museu, n’hem recuperat del propi fons.
En què es basa la candidatura de patrimoni mundial que volen presentar a la Unesco?
En el fet que tenim unes obres d’art úniques darrere les quals hi ha molta feina: la de la modista, que sap com cal tallar un vestit de paper, i l’artística. Té arrelament social i ha esdevingut una tradició que ja ha començat a passar de pares i mares a fills.
I com s’està treballant i en quina fase es troba?
Estem creant-ne el discurs i esbrinant quins són els valors que poden aportar els vestits. És un patrimoni que no sols pertany a Mollerussa. Quan jo era petita, anàvem amb la mare a ca la modista a fer els vestits de la festa major. És un costum que s’està perdent, però aquí continuem anant-hi perquè ens facin els de paper. Així que la candidatura també és un reconeixement a la feina de les modistes i al treball d’artesania amb el paper. Reivindica que el paper no té límits: se’n fan des de perles tan irisades que semblen autèntiques fins a punta de coixí amb paper. Significa que s’han superat tots els límits del que es considera que es pot crear amb el paper. Això és el que defensarem davant la Unesco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.