Vam partir del personatge escrit al guió en tot moment, però inevitablement, teníem referències molt concretes que sorgien a cada conversa sobre la pel·lícula: Hi havia una vegada a Amèrica, Els intocables d’Eliot Ness... Tom Hanks a Camí de perdició potser era el més proper, un home contingut, sec, molt opac, que explica més amb el que no diu que amb el que diu... Aquests eren una mica els pilars sobre els quals volíem construir Aníbal Uriarte. El repte era veure la llum d’aquest senyor a través de molt poques coses, mantenir una aura de misteri molt important durant una bona part del metratge que tingués l’espectador intrigat. És feina de l’actor intentar que el gest tingui més importància que el text. Sempre m’ha agradat aquest tipus de personatge, i ara venia de pel·lícules més textuals.

Ja fa anys que vaig llegir la primera versió del guió i em va cridar l’atenció perquè realment no sabia gairebé res d’aquesta època tan convulsa de Barcelona. Hi passava tot en l’àmbit polític, social i cultural, no deixaven de ser els bojos anys vint.

A Espanya sempre hem anat amb unes dècades de retard, però les coses no deixen de passar. Em va sorprendre que va ser una època extremadament violenta, una Barcelona de pistolers. No sembla que aquestes coses hagin passat en aquest país. I part d’aquests esdeveniments han acabat marcant el segle XX.

Inevitablement sí. Malauradament, cent anys després estem amb el mateix problema: la lluita de les treballadores, les diferències salarials... També té a veure amb el fet que era un començament de segle, i ara de mil·lenni, que són períodes convulsos. I ara mateix a Catalunya vivim un moment especialment estrany, en què veiem molts bàndols confrontats, com a la pel·lícula.

Sí, els ponts no són benvinguts. Se’ns exigeix sempre un posicionament molt clar i radical. Això no fomenta el diàleg. La pel·lícula il·lustra una situació semblant. La condició humana és així, és difícil que aprenguem dels errors, estem abocats a repetir el mateix.

Jo, sincerament, crec que no té cap sentit que estiguin tancats a la presó. La presó preventiva em sembla un abús total, un atropellament dels drets fonamentals. No vull dir amb això que no hagin comès cap delicte, no en tinc ni idea. S’hauria d’establir si han comès rebel·lió o sedició, s’hauria d’arribar a demostrar en un judici. El que em sembla un escàndol absolut és que aquests senyors faci un any que són a la presó.