Empreses

‘Tio Pepe Vilarnau’

González Byass aposta per la producció ecològica en la seva cava del Penedès

La collita d’aquest any ha estat generosa, i Cava Vilarnau espera un 20% més de producció amb una graduació alcohòlica i una acidesa adients per a l’elaboració de caves de llarga criança 100% ecològics. És un pas més en l’aposta per la viticultura respectuosa amb el medi ambient, que el celler va iniciar el 2013, amb la conversió de les primeres hectàrees de cultiu tradicional a ecològic.

La història arrenca el 1982, quan la família de Jerez González Byass, propietària del vi Tio Pepe i actualment en la cinquena generació, va comprar un petit celler de Sant Sadurní d’Anoia i poc després una finca a Espiells per plantar-hi vinyes i construir-hi unes instal·lacions per a l’elaboració de cava. “Volien un celler amb ànima”, recorda Damià Deàs, enòleg i gerent de Cava Vilarnau, que és l’artífex del projecte, basat en el treball amb el pagès i el respecte per l’entorn: “Quan era petit, a les vinyes hi havia nius d’ocells i tot tipus d’animals, que havien marxat”, explica. Va analitzar el terreny i va observar una pobra presència de microorganismes, bacteris i llevats i això va ser el detonant de la transformació. Per al 2019, la firma espera que tots els seus caves tinguin la certificació de producte ecològic vegà.

Paral·lelament, el celler treballa per augmentar la petjada ecològica: tenen l’objectiu de deixar de consumir gasoil en les calderes i passar a la biomassa dels boscos de la zona; construir una coberta de plaques solars per autoproveir-se i reduir el consum d’aigua i reutilitzar-la tant com sigui possible. També volen catalogar la flora i la fauna de les vinyes.

Ara bé, té mercat el producte resultant? El 95% és ven bàsicament en restaurants de fora: l’exportació representa el 75% i està molt atomitzada: Suècia, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suïssa i Lituània. Menció especial es mereix el Regne Unit, on les ampolles de Vilarnau han tingut molt bona acollida, sobretot per la creixent presència de la gastronomia espanyola en aquest país, segons assenyala Deàs.

El departament comercial s’ha posat les piles per trobar mercat per a aquest 20% més de producció que s’espera per a aquest any. Hi ha moltes esperances dipositades en la introducció que tot just ha començat als Estats Units i al Japó, perquè està sent molt ben rebut i les previsions són positives.

Cava Vilarnau compta amb unes 20 hectàrees de vinya pròpia, i això representa un 20% del total, la resta són acords amb pagesos amb qui tenen un contacte permanent.

La filosofia que impregna aquest projecte empresarial té un sostre. Deàs té clar que no pot créixer de manera il·limitada i pensa que potser amb 2 milions d’ampolles s’hauran de plantar, però això ho deixa en mans dels propietaris: González Byass.

CAVA VILARNAU

ampolles
1 milió
Treballadors
16
Any de fundació
1949
González Byass compta amb cellers -a més dels de Jerez i el Penedès- a la Rioja, Castella-la Manxa i Aragó. També ha adquirit uns cellers a Xile. La història de la família arrenca el 1835, com a resultat d’un acord comercial entre els González de Jerez i els Byass d’Anglaterra.

“Caldrà vendre 100 milions d’ampolles de cava més”

F.M

Damià Deàs va arribar a la presidència de l’Institut del Cava el maig passat amb un programa de renovació del sector i d’aposta per la qualitat. El mateix missatge amb què a finals d’agost va donar suport a Javier Pagés, màxim executiu del grup Codorniu, com a nou president del consell regulador. “Es van presentar quatre candidatures i això s’ha d’interpretar com que el sector es troba en un moment molt interessant i que hi ha gent disposada a aportar idees sobre el rumb que hem d’agafar”, assegura. Per Deàs, l’entrada de capital estranger en cellers importants del Penedès, lluny de generar preocupació és un motiu més per veure l’ampolla mig plena: “Soc positiu”, subratlla.

Les seves raons són que el mercat del vi escumós està creixent amb dos dígits a tot el món i que el cava té marge per trobar el seu espai. Lluny de criticar l’aposta per la quantitat de les darreres dècades, el president de l’Institut del Cava, considera que aquest volum assolit ha proporcionat un múscul i una entitat com a sector suficient per poder abordar nous horitzons: “Ara hem de deixar de parlar del nombre d’ampolles que venem i fer-ho del valor afegit i de la sostenibilitat mediambiental i econòmica, dels elaboradors i dels productors: hem de pagar millor als pagesos”, diu. En aquest sentit, pensa que els 3,30 euros amb què de mitjana es ven una ampolla de cava estan lluny d’aquest objectiu i que s’hauria de treballar perquè el preu estigués al voltant dels 6 euros.

I tot això s’ha de fer en un context d’increment de la producció total de cava. De les 37.000 hectàrees de vinyes dedicades al cava a Espanya, unes 29.000 estan a Catalunya. Les 8.000 restants estan en indrets com Requena (País Valencià) i Almendralejo (Extremadura), on s’han plantat vinyes que assoliran puntes de productivitat els pròxims anys: “Ara produïm uns 252 milions d’ampolles de cava i caldrà trobar mercat per a 100 milions més, gairebé tot de fora de Catalunya”, diu Deàs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.