L’Ajuntament de Barcelona vol posar xifres a l’impacte real del turisme a la ciutat, tenint en compte no només el balanç econòmic de l’activitat, sinó també els aspectes de tipus social i mediambiental. És el que s’anomena anàlisi de cost-benefici, que, atesa la seva complexitat, no s’ha fet mai a Barcelona, segons reconeix el regidor del ram, Agustí Colom: “No és un estudi fàcil.” De fet, el comitè executiu del Consell de Turisme i Ciutat, un òrgan de participació ciutadana del consistori, ha iniciat els tràmits encarregant les directrius d’aquest macroestudi.

Ningú posa en dubte que els prop de 9 milions de turistes que van visitar Barcelona el 2017 van generar un important volum de negoci a les empreses del sector, i que aquest negoci porta associat un notable nombre de llocs de treball: el juny passat hi havia a la ciutat més de 90.500 persones ocupades només en hoteleria i restauració. Però no és menys cert que també genera un impacte negatiu per al conjunt de la ciutadania i, en particular, per a les arques municipals, que es tradueix en un increment de costos de neteja, de seguretat, de mobilitat o els derivats de dimensionar els serveis bàsics per una elevada població flotant. “L’Ajuntament no ha fet el càlcul de quant li costa ni quan ingressa per cada turista, però quan es faci no serà positiu”, reconeix Colom.

Lògicament, aquest exercici de posar xifres al turisme, un cop es tinguin les conclusions, permetrà avançar en aspectes com la fiscalitat i el finançament vinculats a l’activitat, tal com estableix el pla estratègic de turisme 2020.

Actualment, només hi ha un impost relacionat directament amb el turisme: l’impost sobre les estades en establiments turístics, també coneguda com a taxa turística, que la Generalitat va començar a aplicar l’1 de novembre del 2012 i que ha tingut algunes modificacions pel que fa al repartiment dels ingressos. Actualment, els ajuntaments reben el 50% del que es recapta en establiments del seu municipi. En el cas del consistori de Barcelona, de gener a setembre de 2017 va rebre 10,4 milions d’euros, dels 22,3 que es van recaptar (a tot Catalunya van ser 44,1). Amb aquests diners, l’Ajuntament ha sufragat projectes de millora dels barris, de coneixement, gestió i ordenació del turisme, de suport a l’activitat turística i de turisme sostenible.

Pel que fa a impostos propis de l’administració local, el turisme deixa recursos a les arques públiques en l’IBI (impost de béns immobles) dels hotels, que tenen una càrrega superior a la dels propietaris d’un immoble no destinat a l’ús econòmic. En aquest sentit, Agustí Colom explica que s’està estudiant que els titulars d’habitatges que s’utilitzen per allotjar turistes també paguin més d’IBI.

També es pot trobar el rastre del turisme en l’impost de circulació, però sempre de manera indirecta. D’altra banda, tampoc no està ben recollit el finançament de l’activitat turística en les transferències de l’Estat, basat en el model de cessió de la recaptació de determinats impostos: l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Tot i que Madrid i Barcelona tenen un règim especial respecte a la resta de municipis, els criteris per al cobrament d’una part d’aquests impostos es basa en la població resident i no en la població que està de pas. Així, tot i que l’Estat ingressi proporcionalment més a Barcelona per IVA perquè hi ha més gent que consumeix, a l’hora de repartir, no es té en compte aquesta població no resident. “El turisme ens porta a tenir un major nivell de despesa i no està ben finançat”, conclou el regidor de turisme de Barcelona.

Però més enllà de saber quin és el balanç dels números del turisme per a les arques públiques, Colom subratlla que el perímetre de l’estudi ha de ser el conjunt de la ciutadania i no quedar-se en l’impacte més bàsic, sinó aprofundir en totes de derivades econòmiques, socials i mediambientals. A tall d’exemple, cal valorar beneficis no tan evidents del turisme: “Si els ciutadans de Barcelona podem visitar la Casa Batlló o la Casa Vicens i gaudir d’aquest patrimoni és en bona mesura pel turisme que rebem i que permet sufragar el cost de tenir-les obertes”, explica el regidor.

Fins ara, els estudis que parlen dels beneficis del sector per a la ciutat de Barcelona han estat parcials i encarregats per parts interessades. Caldrà esperar els resultats de l’anàlisi que faci l’Ajuntament per poder saber qui suporta les càrregues del turisme i si els beneficis es reparteixen correctament. En definitiva, si el turisme és bo per a Barcelona.