Moltes. És recurrent la pregunta, però l’agraïm moltíssim. Quan la gent et para i te la fa et mostra afecte i suport. Ara ja dic que està tancat i, malgrat estar a Lledoners i més a prop, no està millor.

Tan bé com podem. No és fàcil. Falta el pare del Bernat i el Roger, el marit i el company, una peça fonamental en la nostra vida, i ens en ressentim, però també ho portem amb orgull. Tenim el govern exiliat i empresonat per portar a la pràctica el que els ciutadans els vam demanar. Estem ferms i som conscients que no han comès cap delicte, perquè posar urnes no és cap delicte. I la gestió del dia a dia és més complicada. Però m’agrada molt la frase, que no és meva, que diu que no els hem de plorar, sinó reivindicar.

Tenen vuit trucades a la setmana de vuit minuts cadascuna i hi parlo cada dia. Cada setmana ell truca a la seva mare. Per anar-lo a veure hi ha els locutoris de 40 minuts amb un vidre cada setmana, també hi van els amics, i els vis a vis tres cops al mes d’una hora i mitja; a dos hi vaig amb els nens i a l’altre som ell i jo.

Absolutament, són més fortes que mai. Ple convenciment que s’havien de posar les urnes, que l’1-O vam votar i el govern va fer el qua havia de fer. Malauradament hi va haver unes conseqüències que no ens agraden: gent a qui van pegar i escoles trinxades. Amb el Josep comparteixo un projecte de vida i un de polític.

Mirant enrere, que és molt fàcil, segurament alguna cosa faríem diferent, però en aquell moment es va fer el que s’havia de fer. I a mi em costa molt d’entendre que posar urnes, per demanar a la ciutadania que lliurament digués quin futur vol per al seu país, comportés el que va passar. Molta gent s’omple la boca de participació ciutadana i l’eina més poderosa que té la ciutadania és votar, que a més és lliure en aquest país. Em costa molt entendre, com a demòcrata, la repressió de després.

Si algú pretén que tinguem por per posar unes urnes va molt equivocat. Som demòcrates i la gestió del dia a dia i a llarg termini s’ha de fer amb i per la gent. Si posar urnes vol dir que et peguin anem molt malament; m’hi nego, em rebel·lo.

Tampoc ens en penedim Va ser una decisió personal de cadascú i compartida amb mi. No tot el govern havia d’estar empresonat o tot a l’exili. A l’exili s’ha demostrat que ens ha servit per internacionalitzar el procés i per veure que el concepte que molts compartim de la justícia existeix fora de l’Estat.

La unitat a fora dona força als de dins. I en el moment en què sembla que no hi és, perquè a vegades entre tots tinc la sensació que ho magnifiquem, això no va bé. Aquests dies al Parlament són complexos. Evidentment la comunicació no és tan fluïda com si estiguessin reunits a la plaça Sant Jaume, és obvi. Si no anem tots a l’una, no avancem, i som un país que ho hem demostrat en moltes coses. Quan aquí hi ha una majoria social d’un 80% que creu que no han d’estar a l’exili o empresonats, o que creu que totes les lleis socials recorregudes pel Constitucional s’han de poder aplicar, Catalunya avança. Fa molts mesos que no tinc la normalitat a casa, però fa un any que tampoc la té el país. Un jutge no ens pot dir qui pot ser president i qui no, ho fa la ciutadania amb els vots, i ho va fer el 21-D amb eleccions imposades. El concepte de democràcia i justícia és bastant genèric al món i hem vist que a l’Estat espanyol té un significat i unes conseqüències imprevisibles.

No tinc cap dubte que hi ha jutges a l’Estat amb qui compartim el concepte de justícia, però de la manera que ha anat la instrucció n’hi ha alguns que no tenen un concepte homologable a escala internacional. Malgrat com va la instrucció anirem a judici i l’hem de guanyar perquè no hem comès cap delicte.

La instrucció és complexa, l’han fet molt ràpid i sembla que serà a mitjan o finals de gener. També és un misteri. Fa massa temps que tenim gent empresonada i a l’exili, la instrucció ha anat ràpida i es fa un ús i abús de la presó preventiva. I pot durar dos mesos bons i, segons els mitjans, no tindrem la sentència fins després de les eleccions. És cert que tot allò que exministres de justícia anaven dient s’ha anat complint. La segona vegada que el Josep va entrar a la presó ho vaig saber per un avisador de notícies d’un diari i quan estava parlant per telèfon amb ell.

Hem d’esperar. Per naturalesa no m’agraden les especulacions ni em crec les enquestes electorals. Deduïm que VOX ho demanarà tot i més i hem d’esperar a veure què farà la fiscalia. No sé si a finals de setmana o la que ve hauríem de saber què ens demanen. Crec que ens ho demanaran tot i més perquè tinguem por, demanaran penes altes i hem de ser valents i no arronsar-nos.

L’indult, el demana qui ha comès el delicte i ni el govern ni els Jordis n’han comès. I el tema de pactes... Quan tu ets innocent en el judici vols demostrar-ho. I aquí hi ha un altre tema curiós i és que fins ara no han pogut demostrar que són culpables. S’ha pervertit allò que ets innocent fins que es demostri el contrari.

Un any investigant, imputant i martiritzant el personal i ara diu que no és competent? D’on surten els informes en què es basen les acusacions de rebel·lió, malversació i tot plegat? Això passa l’any 2018. Que s’apliqui el Codi Penal de veritat i no les interpretacions que algú en fa. Els pares del Codi Penal són els alemanys i mira què estan dient, i també a Bèlgica... Planteja’t si ets tu qui està equivocat i no la resta del món.

Desitjaríem que s’arxivés el cas perquè no han comès cap delicte. Si la sentència és condemnatòria esgotarem totes les vies del procediment a l’Estat i quedarà el tribunal d’Estrasburg. Però són timings molt llargs perquè s’estan batent rècords d’admissió a tràmit de recursos, que no vol dir que et donin la raó, sinó que sovint van a un calaix. Si trigues mesos o anys a resoldre un recurs el procediment s’allarga, però s’ha de fer perquè és la nostra obligació.

Tinc militància des de 1992 a la JNC, on ens vam conèixer amb el Josep, després a CDC, i no m’he plantejat deixar-ho. L’important no és estar a les institucions sinó el compromís que cadascú pren cada dia treballant pel seu país i els ciutadans, i ho pot fer des de diversos àmbits.

Se’m faria molt estrany. Crec que no.

Ja ho veurem. Fem procés de primàries per escollir cap de llista i no l’hem fet. A disposició del partit en l’àmbit local.

Igual no, és cert. Però personalment tinc una certa decepció. Potser il·lusament es creia que hi hauria un canvi radical i no ha estat així. No només pels presos i exiliats, sinó per les lleis al Constitucional, moltes de les quals votades a favor al Parlament pel PSC. I pels que s’omplen la boca de la Catalunya real, això són temes que també afecten el dia a dia. Això seria un gran canvi. L’episodi de prohibir al president Torra assistir a la reunió de la Unió per la Mediterrània (UpM) em recorda més l’antic govern que l’actual, com també impugnar i bloquejar les oficines a l’exterior.

És cert... “El catalán”, tot i que n’hi ha d’altres, com la ministra Batet. Vetar-lo amb l’argument que no parli malament d’Espanya... De què té por? Que digui que hi ha presos polítics? N’hi ha, hi són, agradi o no agradi. És el doble joc a què juga el PSC.

El tema de la presó preventiva els incomoda, perquè si ets demòcrata t’ha d’inquietar. I és molt fort, i sense judici. El 16 d’octubre els dos Jordis farà un any que hi són; el vicepresident i el conseller Forn hi són des del 2 de novembre, i els que van sortir el 4 de desembre hi van tornar a entrar i no sabem per què, ja que no es va vulnerar cap de les mesures cautelars: ni reiteració delictiva, possibilitat de fuga... I ara diuen que és perquè continuen sent independentistes. I, és clar, no ho deixaran de ser mai! Si m’agrada el blau ningú m’ho pot prohibir i obligar que m’agradi el verd. Al PSC depèn de quin públic tenen diuen una cosa o una altra. La seva actitud costa d’entendre.

Soc regidora i abans coordinadora del grup municipal i el Josep també ho ha estat molts anys. Amb molts tinc tracte constant des de la diferència ideològica. Aquí és diferent al Parlament. Recordo el 3 de novembre, després de tornar de Madrid quan teníem un ple extraordinari i dels 26 regidors se’m van atansar 25. La cordialitat en aquest Ajuntament no s’ha perdut mai, són capaços d’empatitzar. Quan surt el tema d’exiliats i presos en el ple, el PP i Cs voten i diuen el que creuen i el PSC creu que no han d’estar en presó preventiva, però els tira enrere la terminologia. Quan vam trencar el pacte amb el PSC pel 155, i des que van marxar-los regidors, crec que ara n’hi ha del PSC amb qui ideològicament divergim més. I jo em trencaré la cara perquè puguin defensar les seves idees sempre que ho facin pacíficament i democràticament, sense por de poder ser atonyinats o d’anar a la presó.

Des de l’Associació Catalana pels Drets Civils, els fills més joves dels presos van intentar posar-se en contacte amb personalitats del món cultural i de l’espectacle i en petit comitè donaven suport, però en públic no volien pronunciar-se. A títol personal em deceben aquelles persones que es consideren demòcrates i que no fan una defensa aferrissada de la democràcia i sí, en canvi, de tot aquest procés judicial i l’aplicació del 155. És el que dèiem del PSC. Si en el referèndum hagués sortit que no i al Parlament no haguessin sumat les forces independentistes estic convençuda que els independentistes hauríem acceptat el resultat.

Jo no, i no veig el Josep ara per ara fent-lo. Però és bo que se’n facin perquè la gent sigui conscient. I és important que la gent expressi com ha viscut una situació com aquesta quan saps que ets innocent. I el que han fet els fills és molt impactant.

No ho sé, m’agradaria veure-ho aviat. Políticament crec que el millor futur per al progrés nacional i social dels ciutadans, que no es pot separar, és una República Catalana independent.

No sé quina és la paraula exacta, però cal compartir l’anhel d’una societat milloramb més progrés i benestar. I això no vol dir ser homogenis perquè la pluralitat i la diversitat del país és el que ens enriqueix.