Economia

Trasllat abans que nova empresa

El Registre Mercantil va prioritzar els canvis de seu abans que la constitució de noves societats

La consellera Chacón nega l’existència d’un informe oficial per silenciar el neguit de les companyies

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va revelar ahir que, ara fa un any, en plena ofensiva del govern espanyol per frenar les aspiracions sobiranistes a Catalunya, diversos operadors internacionals es van exclamar davant del Departament d’Empresa per les dificultats per tirar endavant i gestionar la documentació necessària per crear empreses a Catalunya, ja que el Registre Mercantil, va aclarir Chacón, donava prioritat a les sol·licituds de canvi de seus en detriment de la constitució de noves societats.

Chacón va relatar aquests fets ahir, durant la seva compareixença en la comissió d’Economia i Empresa del Parlament, i els va inscriure en el conjunt d’escomeses contra l’economia catalana de l’executiu espanyol aleshores presidit per Mariano Rajoy, junt amb la promulgació del decret que accelerava el canvi de seus de les companyies, obviant el pas de la decisió per les respectives juntes d’accionistes, i també amb les pressions per a aquests trasllats i per a la retirada de fons d’empreses públiques dels grups financers catalans.

La comissió d’Economia s’havia convocat, a instàncies del grup Catalunya en Comú-Podem, representat a la comissió pel diputat Lucas Ferro, arran d’una informació d’Eldiario.es sobre l’existència d’un informe intern del Departament d’Empresa que, ara fa un any, segons Eldiario.es, hauria rebut el conseller d’aquell moment, Santi Vila, i hauria elaborat la direcció general aleshores comandada per la mateixa Àngels Chacón, amb un argumentari per negar la intranquil·litat empresarial i que instava a no difondre dades per escrit sobre el tema.

La responsable d’Empresa i Coneixement va negar en tot moment l’existència no tan sols d’aquest presumpte informe, sinó també de qualsevol intenció de silenciar o ocultar la inquietud de les empreses, especialment les que tenien previstes inversions en territori català. “Si el conseller tenia un informe –va subratllar–, jo no l’he vist, ni l’he signat, ni l’he treballat.” Segons la consellera, al departament es treballava amb informacions detallades sobre un aspecte que “evidentment era una preocupació”, i del qual es compartia informació puntual i actualitzada cada sis hores. Chacón va agregar que “òbviament” hi havia correus i missatges, però va recordar el contracte de confidencialitat que aquesta àrea del govern firma amb les companyies i que per aquest motiu “aquesta informació no es pot fer pública perquè som seriosos i professionals”.

En qualsevol cas, la membre del govern va asseverar que “en cap moment” l’executiu ha ocultat cap informació sobre la situació econòmica i tampoc sobre el tema del trasllat de seus socials, al voltant del qual van presentar un informe el 17 de setembre passat.

“Fa un any vam constituir un grup dins del departament per informar les empreses i fer un seguiment dels moviments que hi pogués haver, i totes les empreses tenien accés als alts càrrecs de la conselleria”, va indicar la consellera, que va admetre que, després de les càrregues de l’1 d’octubre i del discurs del rei Felip VI, “algunes companyies van retardar decisions d’inversió, sense que ens consti que n’hi hagi cap de perduda definitivament”.

“Si hi ha algun informe ocult –hi va afegir Chacón–, i a nosaltres sí que ens agradaria conèixer-lo, és el que dona compte de les pressions del govern espanyol i d’altres instàncies de l’Estat perquè s’executessin els canvis de localització fora de Catalunya.

“Ball de xifres”

El balanç de dades que va transmetre ahir Chacón corregeixen moltes de les que s’esgrimeixen des de l’oposició en el que la consellera va definir com a “ball de xifres”, ja que, va recordar, aquestes últimes es basen en les informacions del Col·legi de Registradors, mentre que les que utilitza el govern provenen del Boletín Oficial del Registro Mercantil, organisme que depèn del Ministeri de Justícia, responsable dels actes jurídics empresarials, i entre aquests dels trasllats de seus entre comunitats autònomes. Aquest butlletí identifica el nom, el domicili d’origen i el de destí, a més de la facturació i la grandària de la societat i notifica la finalització del tràmit, un fet que no s’especifica en el cas dels registradors.

Així, des de l’octubre de l’any passat fins al juliol d’aquest any, a Catalunya hi ha hagut 2.500 decisions de trasllat d’empreses, que corresponen a uns 3.700 codis d’identificació fiscal (CIF), ja que una empresa pot tenir-ne més d’un. “En el sector financer –va exemplificar la consellera– molts fons de pensions, amb un CIF cadascun, poden pertànyer al mateix grup”.

La gran majoria, un 80%, d’aquests trasllats, es van fer en el sector dels serveis, i molt concretament en els sectors financer (57%) i energètic (13,5%). “En canvi –va matisar Chacón– les empreses estrangeres es queden, perquè de les 8.642 companyies amb seu a Catalunya, només un 4% van demanar el trasllat.

A banda de puntualitzar que no hi ha dades concretes sobre eventuals trasllats de seus fiscals, Chacón va recalcar que, malgrat les mudances d’empreses, “no hi ha hagut afectació en llocs de treball ni en teixit productiu, com es pot comprovar pel fet que el PIB creix per sobre de la mitjana estatal i europea, i que el 2017 es va tancar amb un increment de 9.385 empreses a Catalunya, que lidera, amb un 18,5%, el cens total de companyies de l’Estat espanyol. “Amb aquestes dades hem guanyat el relat catastrofista”, va reblar la consellera.

LES FRASES

Curiosament, els trasllats es van concentrar en empreses properes al regulador espanyol
Antoni Castellà
Diputat del grup parlamentari republicà
Els informes són sobrers, perquè el govern ja coneixia les repercussions econòmiques
Santi Rodríguez
diputat del Partit popular de Catalunya
La inseguretat prové dels cossos policials durant l’1-O, de les ingerències judicials, pels presos i l’exili
Teresa Pallarés
diputada de Junts per Catalunya
Si hi ha un informe ocult, aquest és el de les pressions de l’Estat per treure les seus de Catalunya
Àngels Chacón
consellera d’empresa i coneixement

Què es farà perquè retornin les seus?

La consellera va recordar que el govern espera la revocació del decret que accelera el canvi de seu social, però no creu que calgui oferir cap mena de bonificació, ni fiscal ni d’altre tipus, per al retorn de companyies.

Tampoc creu que una retirada del decret interferís en els retorns, ja que aquest només permetia evitar la consulta als accionistes. “Respectem les decisions empresarials, però totes les que van marxar estan convidades a tornar”, va dir Chacón, que va subratllar que “els actius de l’economia catalana es mantenen igual i que es tracta d’una economia “oberta al món, ja que els boicots no són el nostre estil”.

Finalment, va retreure als grups de l’oposició que “parlen de desastre” que “alguna vegada” valorin els punts forts del país: “Tots hauríem de ser comercials de la nostra economia”, va sentenciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.